Patrimoni, demagògia i la Torre Ballester: La desmemòria històrica del PSOE a Vinaròs

MARIANO CASTEJÓN

Arran de l’obertura de l’entorn de la Torre Ballester cap al carrer Sant Josep, amb fotos i vídeos que quedaran per a la història com la foto que adjunto abans de la urbanització del carrer.

Escoltades i també llegides tant les declaracions del vicealcalde Juan Amat, del Partit Popular, en la seua rèplica a la representant del PSPV-PSOE Elena Román, he de manifestar que les dos m’han produït un gran pesar que explicaré el motiu.

Juan Amat es queda curt en afirmar que resulta sorprenent i ridícul veure com els socialistes de Vinaròs a través de la Sra. Román critiquen les actuacions del govern municipal que consideren indignants i s’atrevixen a afirmar que es produïx una destrucció del patrimoni històric de la ciutat. Dic que el Sr. Amat es queda curt per repetir el que ja tots sabem, que els socialistes que van fer molt poc pel patrimoni quan van ocupar el govern, ara s’atrevixen a criticar i el fan a través de la Sra. Román de la qual no poso en dubte el seu interès personal per la història i el patrimoni.

Sembla que a la senyora Román se li ha oblidat que van ser precisament els governs del PP els que van blindar el nostre patrimoni. Començant amb la redacció del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de 2001, encara en vigor, van ser ells els qui van redactar normatives i catàlegs de protecció urbana molt més estrictes. Fins llavors, la ciutat arrossegava un pla de 1988 —amb revisions menors— que ni tan sols contemplava estes figures de protecció. fins que del 95 al 99 es va redactar el PGOU aprovat definitivament en el 2001.

Surrealisme polític i la “vaca lletera” de l’urbanisme

Resulta surrealista que el PSOE es pronuncie avui amb l’únic objectiu d’alarmar, confondre a la població i provocar, de manera injusta, un nou enfrontament.

Critiquen la intervenció al carrer San José i denuncien la pèrdua de la, ara denominada de manera grandiloqüent, “portada modernista d’entrada a la finca dels Ballester”. No obstant això, ometen un detall fonamental: eixe element no figurava en el catàleg de Patrimoni Arquitectònic Municipal. Encara que era una construcció centenària, el PSOE mai es va preocupar per protegir-la durant els seus huit últims anys de govern. Ara, de sobte, es recorden d’ella per a intentar erosionar a l’equip de govern i agitar les xarxes socials, aprofitant-se dels qui desconeixen la realitat dels fets.

Cal no oblidar que el PSOE va decidir no donar suport a l’aprovació definitiva del planejament en 2001 (any en què es va aprovar el Catàleg de Patrimoni). Va ser en 2003 quan van començar a utilitzar el PGOU de manera demagògica i electoralista contra el PP. No obstant això, en les seues etapes de govern, no van dubtar a “munyir la vaca”: van cobrar tots els aprofitaments urbanístics dels PAI (Programes d’Actuació Integrada), van permutar i van vendre, traient benefici econòmic i rendiment polític, però ignorant per complet les obligacions que el propi PGOU dictava. En poques paraules: es van gastar els diners i no van pagar els deutes.

La realitat de la protecció patrimonial a Vinaròs

Avui en dia, la protecció del patrimoni local està blindada jurídicament mitjançant el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic, emmarcat en la Llei del Patrimoni Cultural Valencià. No és una simple llista d’edificis pintorescos, sinó una ferramenta urbanística vinculant.

El catàleg classifica els elements en tres categories clau:

• Béns d’Interès Cultural (*BIC): La màxima protecció estatal i autonòmica (ex. Església Arxiprestal, Poblat Ibèric del Puig). Qualsevol intervenció requerix aprovació directa de la Conselleria de Cultura.

• Béns de Rellevància Local (*BRL): Immobles que formen la identitat històrica (ex. Santuari de la Misericòrdia, Mercat Municipal, Casa Membrillera, Casa Giner).

• Béns Catalogats de Protecció Municipal: Edificis amb valor tipològic o històric que han de conservar-se per a no desvirtuar la memòria urbana.

A més, les fitxes urbanístiques establixen graus d’actuació molt estrictes:

1. Protecció Integral: Conservació total (façanes, interiors, cobertes). Prohibida qualsevol ampliació.

2. Protecció Estructural o Parcial: Permet reformar l’interior per a usos contemporanis, però prohibix alterar la façana principal i obliga a conservar elements singulars (reixeries, escales, patis).

3. Protecció Ambiental o Tipològica: Aplicada a conjunts harmònics. Permet obra nova, però mimetitzada estèticament amb l’entorn.

La llei també exigix proactivitat als propietaris, obligant-los al deure de conservació per a evitar la “ruïna provocada”.

La memòria selectiva: Enderrocaments històrics sota la mirada de tots

Segurament estos dies eixirà a col·lació la desaparició d’altres edificis singulars. L’episodi més traumàtic va ser l’enderrocament, a l’abril de 2001, de l’antic convent i l’església de Sant Francesc (segle XVII). La demolició va ser executada sota el mandat del alcalde Jacinto Moliner (PP), però els socialistes obliden un factor decisiu: el conjunt ja havia sigut declarat en estat de ruïna per la corporació anterior, presidida pel socialista Ramón Bofill.

Als qui avui denuncien pèrdues arquitectòniques, caldria preguntar-los què va ocórrer amb altres demolicions significatives en ple centre històric:

• Palau dels Costa i Borrás: Gran exponent de l’arquitectura burgesa al carrer del Pilar. Va ser derrocat íntegrament per a construir l’actual llar del jubilat i un aparcament.

• La Casa dels Huguet al carrer Socors.

• La Cúpula de la Casa Ángel Giner: Joia del modernisme (1914) la bella cúpula metàl·lica va desaparéixer, alterant per sempre la seua fisonomia.

Gestió enfront de destrucció

Elena Román ha afirmat, de manera molt desafortunada, que “en governar es confon la gestió amb la destrucció”. És cert que cada vegada que es perd un element, Vinaròs perd part de la seua història, però resulta paradoxal exigir explicacions quan els motius tècnics són evidents.

La realitat no es pot ocultar: avui hi ha un govern municipal que posa en valor l’entorn de la Torre Ballester. Van ser els tècnics els qui, davant el greu i irreversible deterioració de la portalada, van determinar la impossibilitat de conservar-la, optant per realitzar una rèplica que s’integrarà en la nova plaça. El vicealcalde ha manifestat que s’ha pogut salvar l’emblemàtic drac de forja original i se sorprenia de la incongruència socialista, dels qui ara critiquen quan ni tan sols es van molestar a modificar la catalogació d’aquells elements que ara diuen que caldria protegir, però en els seus últims 8 anys de govern, no estant protegits, ni van modificar la seua catalogació podent haver-ho fet.

L’actual equip de govern està desenrotllant una actuació integral a l’entorn de la Torre Ballester, iniciada amb la preceptiva vigilància arqueològica que marca el PGOU— que l’oposició va ser incapaç d’escometre. Vigilar, prometre i criticar des de la barrera és fàcil; el difícil és actuar quan toca governar.