Passejant per Prats de Molló (Vallespir), poble agermanat amb La Mata (Els Ports)
ALTRES POBLESMORELLAVINARÒS MAIL 27 agost, 2025 Vinaròs News
TIAN REDÓ
El passat cap de setmana vam tenir l’ocasió de desplaçar-nos fins al sud de França per visitar Prats de Molló, a la comarca del Vallespir, fugint de la xafugosa calor de l’estiu. Per arribar-hi vam travessar la bella ciutat de Camprodon (Ripollés) i vam pujar fins al coll d’Ares, pas natural i històric que fa de frontera entre Espanya i França. Prats de Molló és coneguda, entre altres coses, perquè hi celebra la tradicional festa de l’ós, una celebració d’arrels tradicionals que també trobem a la nostra terra, concretament a La Mata (Els Ports), amb qui està agermanada a través de la seva pròpia festa de l’onso.
Passejar pels seus carrers és fer un viatge al passat medieval. La vila conserva encara les muralles, reforçades al segle XVII arran de l’annexió del territori a França, i un entramat de carrers estrets i empedrats que conserven tot l’encant d’èpoques passades. Tradicionalment, Prats de Molló s’estructura en dues parts: la Vila Alta o d’Amunt, al voltant de l’església parroquial de Santa Justa i Santa Rufina, i la Vila Baixa o d’Avall, més propera al riu Tec, amb places animades i nombrosos espais de restauració on a l’estiu es respira un bon ambient.
Durant la nostra visita vam tenir la sort d’assistir a un concert d’orgue a l’església parroquial, dedicada a les santes Justa i Rufina, màrtirs de Sevilla, per part de l’organista titular de la catedral de Barcelona, Josep Maria Escalona (al qual vam poder saludar en acabar el concert i recordar la figura del canonge de la catedral barcelonina i musicòleg janenc Mn. Josep Pavia Simó).
L’edifici guarda un tresor inesperat: un quadre que la tradició local atribueix a Murillo, on apareixen representades les santes. Tanmateix, allò que més sorprèn els visitants és una gran matraca —una roda de fusta de grans dimensions amb multituds de martells del mateix material— que antigament es feia sonar el Divendres Sant des del seu campanar medieval i que encara avui es conserva com a peça singular del temple.
La gran matraca
