Nova secció!: Històries en blanc i negre. Records a tot color 1: Plaça Tres Reis

MARIANO CASTEJÓN

Amb esta imatge de la plaça dels Tres Reis, de la col·lecció de Joaquín Simó, iniciem nova secció en la qual setmanalment i de manera aleatòria, us anirem recordant imatges originals del nostre poble i tractades i acolorides amb IA.

Esta fotografia captura la transició de Vinaròs cap a la modernitat. Hi ha diversos elements clau que ens permeten situar-la, molt probablement, a la dècada dels anys 20 o principis dels 30. El model de camió que apareix a l’esquerra (semblant a un Chevrolet o un Ford Model AA) és típic de finals dels anys 20. El fet que convisqui amb un carro estirat per cavalls a l’extrem esquerre reflecteix perfectament el paisatge urbà d’aquella època a Vinaròs. La plaça encara presenta un paviment de terra compactada o macadam, abans de la pavimentació moderna generalitzada.

L’edifici de l’esquerra, que dona nom a la plaça, es mostra en un estat de conservació excel·lent. Aquest establiment va ser un centre neuràlgic de la vida social de Vinaròs durant les primeres dècades del segle XX. Al fons es pot vore la silueta característica de l’església, que es manté com l’element arquitectònic més estable per a la referència visual. Es veu un cablejat aeri i un llum de suspensió al centre del carrer. Aquest tipus d’enllumenat públic va començar a ser comú en els nuclis urbans a partir dels anys 20. La roba de les figures —especialment les gorres dels homes i els talls de les jaquetes— és molt característica de la preguerra (abans de 1936). La marca “Ediciones Arribas” a la cantonada inferior dreta és una pista fonamental. Aquesta editorial de Saragossa va ser extremadament prolífica produint postals de vistes urbanes per tota Espanya, especialment entre els anys 1920 i 1950.

Per la tipografia i l’estil de la composició, encaixa amb les sèries dels anys 20. Amb tota probabilitat, la fotografia original es va fer entre 1925 i 1932. És una estampa d’un Vinaròs que tot just començava a veure els primers motors motoritzats circular pel seu centre històric. La Fonda dels Tres Reis va marcar el nom final i que perdura de la plaça on s’ubicava. Resulta curiós com un establiment privat va acabar canviant el nom de l’espai públic.

Fins a finals del segle XIX, aquest espai no era considerat una “plaça” oficialment amb aquest nom. Es coneixia simplement com una prolongació del carrer de Sant Cristòfol o, popularment, com el carrer dels Llauradors. L’establiment de la Fonda dels Tres Reis en aquest xamfrà tan visible va ser el que va fer que la gent comencés a referir-se al lloc com “la plaça de la Fonda” i, finalment, Plaça dels Tres Reis. És un cas clar on el prestigi d’un comerç s’imposa a la nomenclatura oficial del consistori. No era una simple posada de poble. Segons les cròniques de l’època i la informació recollida per historiadors locals com Borràs Jarque i que figura a la Vinapedia, destaca que tenia fama internacional: donat que a principis del segle XX, la fonda apareixia recomanada en guies turístiques franceses, destacant per la seua qualitat en una època on el turisme era un luxe de pocs.

Era el lloc on s’allotjaven els viatgers il·lustres, comerciants de vi i visitants que arribaven a Vinaròs per negocis portuaris o agrícoles. L’edifici presentava una arquitectura sòbria però elegant, amb els carreus marcats a les cantonades i balcons simètrics que encara conservaven l’essència de l’època daurada del comerç local. A la foto es pot vore que la plaça era un espai diàfan, pensat per al trànsit de carros i els primers vehicles. Sabem que amb el temps el carrer de Sant Cristòfol es va anar consolidant com una artèria comercial.