Ni Fu Ni Fa: fi a 40 anys fent història en el Carnaval de Vinaròs

MARIANO CASTEJON
La noticia  em resulta molt trista. L’anunci que una comparsa desapareix resultarà dur especialment per als socis de la “nifunifa” i de tots els que al llarg de 40 anys han format part d’esta família carnavalera, de grans records, de grans persones, moments compartits que no desapareixeran de la memòria dels qui vivim el carnaval. Després de saber la notícia cal reconèixer en este moment trist la seua aportació a l’ambient dels casals, desfilades i revetles d’ aquells primers anys.
Si no recordo mal va ser fundada formalment en 1986 a partir de l’entitat “Esplai”, presidida per Sebastián Pascual Ribera i amb Enrique Buj Campos com a vicepresident. Va debutar en les desfilades de 1987 destacant pels seus ritmes i indumentària d’estil brasiler.
Recordo perfectament la presentació en 1991, en el seu 5è aniversari, de la emblemàtica camisola molt colorista, inconfusible que han mantes fins ara. També recordo, de quan retransmetia els actes per Teletres, la participació històrica d’algunes de les seues reines, com Estefanía Sales en 1989, Beatriz Ferrer en 1991 o de María Barroso León en el X Aniversari de 1996. I la darrera reina, la del 2026 Carmen García Valverde. Per als qui avui vos sentiu orfes, sempre vos quedarà el sentiment NIFUNIFA. Ja formeu part de la història carnavalera que té l’antecedent registrat més antic en 1871 amb un ball de màscares en l’alcaldia de Demetrio Ayguals de Izco. Van seguir festejos espontanis durant la II República i va arribar l’etapa de la prohibició/censura franquista on alguns del membres fundadors de la vostra comparsa el van mantindre en la clandestinitat.
Amb la recuperació a partir de 1983 amb l’arribada de la figura del gegant Carnestoltes vau ser dels primers en apostar per la festa. Erem veïns: la comparsa “la Colla” al carrer Molí i vatros al del convent. Que tiempos!!!

Tots hem contribuït en convertir el Carnaval de Vinaròs és una de les festes més emblemàtiques de la Comunitat Valenciana, caracteritzada pel seu dinamisme i la constant evolució de les comparses com s’ha observat en els darrers anys. Si el canvi generacional en la direcció de la comparsa no es fa a temps, resulta un fenomen rellevant: la pèrdua progressiva de socis en les comparses històriques i tradicionals com penso és el cas recent de Nifunifa, que ha aguantat el que ha pogut fins a la seua dissolució, en contrast amb el sorgiment i creixement de noves comparses impulsades per les generacions més joves. Lo de Jubiladas.com és un cas apart.

Les primeres comparses del nostre carnaval van créixer al voltant de grups d’amics o famílies que van mantenir l’estructura durant dècades. Amb el pas del temps, molts d’estos socis històrics redueixen la seua participació activa o es retiren, i si no s’aconsegueix un relleu directiu disposat a assumir la càrrega organitzativa, la comparsa s’esfonsa quan deixa de dissenyar i confeccionar les disfresses, de mantenir el casal i la logística del Carnaval que tots sabem suposa una despesa elevada.

Les comparses joves sovint adapten els seus formats i quotes a la realitat econòmica del seu públic, oferint opcions més flexibles o atractives per als estudiants i joves treballadors.
El Carnaval vinarossenc són moltes coses però la música i l’ambient resulten preferencials No descobreixo res si dic que les preferències musicals evolucionen, l’estil dels primitius casals a les casetes actuals no te res a vore, com tampoc les ganes de compartir espai amb el grup d’edat propi. Tot fa que el jove busque entorns fets a la seua mida, a integrar-se en comparses on el seu cercle d’amics té un pes majoritari, en lloc d’integrar-se en estructures ja consolidades amb dinàmiques intergeneracionals.
La comparsa més antiga del Carnaval es manté gràcies al treball constant dels membres de la Junta, joves hereus, criats a la comparsa, que intenten mantenir tradicions i formes de fer molt arrelades, sense crear cap bretxa entre l’esperit original de la comparsa i les tendències actuals de la festa i així ha aconseguit atraure nous integrants sense perdre la pròpia identitat. La renovació de les persones i la vitalitat de la comparsa aporta energia, noves idees i manté alta la participació global en la festa, garantint la seua continuïtat a llarg termini.
El fenomen que enguany afecta a la Nifunifa respon podríem dir a un cicle natural de renovació social. Jubiladas.Com debutarà amb l’experiència ja acumulada.
Sempre he dit que per garantir la memòria del Carnaval i no es perga amb la dissolució de les entitats més veteranes, cal documentar el seu llegat a través de l’arxiu de la festa i la conservació de les seues millors disfresses i fotografies. Qui te que impulsar una museu del Carnaval ja ho deixo per a un altre dia.

COMUNICAT OFICIAL

Dissolució de la Comparsa Ni Fu Ni Fa

Amb profund pesar, volem comunicar oficialment la dissolució de la Comparsa Ni Fu Ni Fa.

Aquesta no ha sigut una decisió fàcil. Després de molts anys compartint il·lusió, esforç, música, festes i moments que quedaran per sempre en la nostra memòria, les circumstàncies actuals ens obliguen a posar punt i final a aquesta etapa, molt al nostre pesar.

Ni Fu Ni Fa ha sigut molt més que una comparsa. Ha sigut un lloc de trobada, una família i una part important de la vida de moltes persones que, d’una manera o d’una altra, han format part d’ella.

Volem expressar el nostre més sincer agraïment a totes les persones que han format part de la comparsa, tant a aquelles que hi van estar des dels seus inicis com a les que s’hi van incorporar al llarg d’aquests 40 anys. Gràcies per cada moment compartit.

També volem agrair a les nostres famílies, amics, col·laboradors, patrocinadors i a totes aquelles persones que ens han donat suport i ens han acompanyat durant aquestes quatre dècades. Sense vosaltres, la Comparsa Ni Fu Ni Fa no hauria sigut possible.

Amb estima i gratitud,

La Comparsa Ni Fu Ni Fa