Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Neteja i restauració de la façana de la catedral de Tortosa Neteja i restauració de la façana de la catedral de Tortosa
NOTA DE PREMSA Algunes dades històriques La façana de la catedral de Tortosa es va aixecar entre el 1620 i el 1757, segons projecte... Neteja i restauració de la façana de la catedral de Tortosa

NOTA DE PREMSA

Algunes dades històriques

La façana de la catedral de Tortosa es va aixecar entre el 1620 i el 1757, segons projecte inicial de Martí d’Abària en estil barroc, amb diverses adaptacions posteriors durant el seu procés de construcció. L’edificació completava en planta el temple gòtic iniciat el 1347, que es bastí sobre l’antiga seu romànica. Sembla que el mestre d’obres Martí d’Abària va realitzar, a començaments de la segona dècada del segle XVII, un projecte per a la façana principal, inspirat en els exemples de l’arquitectura romana, del segle XVI. Aquest projecte no es va completar per falta de diners, i perquè l’exèrcit no va donar permís per aixecar una alçada d’edificació que s’interposés en la línia de foc dels canons del castell. Algun autor també apunta la deficiència dels fonaments com a causa afegida a les anteriors. Amb tot, la construcció del cos de la façana s’allargà fins ben entrat el segle XVIII, període que en part coincidí amb l’edificació de la capella de la Mare de Déu de la Cinta (1672-1725).

Descripció arquitectònica

El primer que cal destacar sobre la façana de la catedral de Tortosa és que no és només un mur de tancament dels peus de la catedral, sinó que es tracta d’un cos amb certa corporeïtat espacial que en la seva amplada frontal excedeix molt a la de la resta del temple. Els extrems de la crugia que conforma aquest cos havien de ser, si s’hagués conclòs l’obra, dues torrescampanars simètriques de gran alçada. En la base d’aquestes s’hi encabí la capella de Sant Gil de Federich al cantó nord i la del Baptisteri a la meridional. En el mur que delimiten aquests dos espais pel cantó de llevant hi ha encabides dues escales de caragol, que havien de permetre l’accés a la part alta de les torres inacabades. El frontis principal d’aquest cos s’estructura en cinc panys o crugies separades per pilastres i columnes adossades d’ordre corinti gegantí (més de 15 metres d’alçada). Les crugies extremes, que es corresponen en planta amb les capelles laterals, estan delimitades per pilastres de secció rectangular, amb les seves corresponents contrapilastres. El mateix passa amb les dues crugies adjacents, que es corresponen amb les naus laterals del temple; en aquest cas però com el seu pla sobresurt lleugerament sobre el de les anteriors es crea, per aquella banda, una superposició més rica de pilastra i contrapilastres. El pany central està flanquejat per dos semicolumnes que sobresurten del pla de façana i que amb les pilastres adjacents creen un plàstic efecte de doble ordre paral·lel. Tot aquest nivell de la façana està coronat per un fris motllurat clàssic que ressegueix els entrants i sortints del mur inferior i que en tots els eixos compositius presenta agrupacions d’elements decoratius amb motius vegetals (fulles d’acant o card). Cada pany de la façana presenta diferents fornícules i finestres ricament ornamentades amb elements decoratius i arquitectònics disposats segons els seu eix de simetria vertical. Les tres crugies centrals tenen portalades flanquejades per columnes exemptes d’ordre corinti i fris motllurat; en destaca la que es correspon amb la nau central del Temple, jeràrquicament molt més gran que la resta, amb un frontó corb, estries a les columnes laterals i fornícula superior emmarcada per dues columnetes salomòniques. Tots els elements arquitectònics descrits presenten una gran riquesa en els seus materials i elements decoratius.

Pel que fa als primers cal destacar la policromia de les pedres utilitzades: jaspi vermellós de la Cinta, pedra calcària grisa i negra i marbre blanc. També hem de destacar la decoració amb marqueteria de marbres policromats als frisos de les tres portes. Pel que fa als elements decoratius destaquen els ornaments geomètrics o vegetals, però també objectes típics del repertori arquitectònic barroc: canelobres, urnes o petits obeliscs. Totes les fornícules, tret de la de l’eix de la façana, presenten en la part central del seu frontó capets de nens alats (putti). Per sobre de la cornisa de coronament, el tancament més elevat necessari de la nau central va obligar a construir part del mur del que havia de ser un segon pis de la façana mai executat. A banda de l’arrencament de les dues pilastres que separen la crugia central de les adjacents, en destacaren un òcul circular, tallat en la part inferior per la cornisa que, com dues de les finestres dels nivells inferiors, presenta vidrieres emplomades policromades, relativament modernes. Pel que fa a la resta de cares del cos de la façana, les laterals repeteixen l’esquema de les crugies extremes, delimitada per dues pilastres i el fris superior amb decoració vegetal, però sense cap altra decoració als panys que una finestra a la part baixa. A la cara posterior de l’extrem nord de la façana es reprodueix només la pilastra pròxima a la cantonada seguint la mateixa pauta que a les cantonades frontals; la cornisa en aquest cas, com passa al cantó oposat es perllonga per la part de darrere del cos, sobre les capelles laterals de la nau principal, fins arribar al tancament de les naus laterals. La cara posterior de l’extrem sud només presenta com a element de decoració la continuació de la cornisa superior, ja que en la part baixa té adossada la capella de la Cinta.

ESTAT ACTUAL DE LA FAÇANA

Precària imatge i estat de conservació de la façana

 Darrera d’una simple acumulació de brutícia, fruit dels efectes ambientals i el pas del temps, la façana presenta actualment importants patologies de degradació de materials que afecten la preservació dels seus valors arquitectònics i patrimonials. Així si el més aparent són els dipòsits i crostes de brutícia, colonitzacions biològiques (líquens, fongs i algues) i, i de manera molt destacada, els excrements de coloms, algunes parts dels seus parament presenten trencats i degradacions importants de la pedra (arenització, alveolització, descamacions, etc.). Les patologies més greus es localitzen a l’extrem sud de la façana, en els tres paraments situats sota el campanar i sobre la capella de la Mare de Déu de la Cinta; en canvi les cares laterals i posteriors del cantó nord són les que presenten un estat millor. Contribueixen a això l’existència en aquesta zona de nombrosos trencats en cornises i sortints arquitectònics que faciliten que es creïn escorrenties d’aigua que acaben per afectar la conservació dels elements de pedra. Altres aspectes que cal destacar és l’estat precari o mal aspecte visual d’alguns tancaments i proteccions. Entre aquests estan, per exemple, la barana provisional d’obra present sobre la cornisa superior; les xarxes de filat metàl·lic instal·lades en algunes finestres o el revestiment de planxa acabada exterior de les tres portes de la catedral. – Mapes detallats de patologies i identificació d’una reparació històrica Durant la redacció del projecte de restauració de la façana s’han elaborat mapes detallats de totes les patologies detectades, que han constituït una eina fonamental per a la formulació de la proposta d’intervenció. Aquests han permès identificar un conjunt de reparacions històriques sistemàtiques que, segons el canonge i arxiver de la catedral Mn. Josep Alanyà, podrien correspondre a una actuació documentada en època del pontificat de Manuel Ros de Medrano (1814-1821), realitzada per a revertir els estralls causats sobre la façana a la guerra del Francès.

PROPOSTA D’INTERVENCIÓ PER A LA NETEJA I RESTAURACIÓ DE LA FAÇANA

Descripció i justificació general de la proposta

 La neteja i restauració proposada per la façana de la catedral de Tortosa és una actuació integral que té per objecte no només la millora del seu aspecte actual, sinó també el de garantir la seva conservació material i el manteniment dels seus valors arquitectònics, artístics, cultuals i simbòlics. És per això que l’estratègia plantejada en l’actuació no és només la d’eliminar les formes en que es manifesten les patologies exposades, que són només el final d’un procés de degradació, sinó incidir en la mesura de lo possible sobre el agents i els mecanismes que les generen. Així la proposta d’actuació es concreta en una neteja general i profunda dels paraments i altres elements que conformen la façana, però també en la reconstrucció d’aquelles parts, la manca de les quals, afavoreix la degradació dels seus materials. També es plantegen tasques i tractaments per a millorar la seva conservació i allargar l’efecte de la intervenció que ara es farà. Entre aquestes estan per exemple la reparació de rejuntats, la consolidació superficial del paraments de pedra més degradats, l’hidrofugat de determinades zones molt exposades a l’aigua de pluja, l’aplicació de biocides per a evitar el creixement de plantes i les colonitzacions biològiques, etc. En la mateixa línia es planteja la substitució o millora de la protecció d’algunes fusteries i reixes que o bé presenten problemes de conservació (oxidació, corrosió, parts malmeses o trencades, etc.) o bé tenen un aspecte poc apropiat per a un edifici com la catedral, entre les que estan les seves tres portes.

Implantació de sistema anti-coloms

El projecte es planteja també fer front a un dels principals problemes de conservació i manteniment de la façana: la important colònia de coloms que habitualment es refugien o aniuen en els aixoplucs que els seus diferents elements arquitectònics ofereixen. Amb aquest objectiu planteja la implementació d’una combinació de mitjans que inclouen sistemes actius (bandes d’electrorepulsió), que tenen un efecte dissuasiu, amb altres de passius que evitin físicament que ocupin determinats llocs de la façana (bandes amb pues i línies de cables tensats). Pel que fa als elements de protecció passiva, estaran formats per bandes de policarbonat transparent amb varies fileres de pues d’acer inoxidable d’1,4mm de gruix i punta roma, o sistemes de cables tensat, també d’acer inoxidable de 0,7mm de diàmetre i recoberts de niló, fixats amb micro-ressorts a pals d’acer inoxidable.

Un nou revestiment al·legòric per a les portes de la façana

 En la línia de millorar la imatge del conjunt i de posar en rellevància la importància i significació del monument, el projecte planteja una millora de l’actual revestiments de les tres portes de la façana. Es té en compte en aquest sentit que el nou context que oferirà la façana neta, i la creació de la nova plaça frontal de la façana, deixaran en evidència els pobres, sinó deficients, acabats actuals. Constructivament el revestiment proposat està format per simples bandes de llautó lleugerament encavalcades unes amb les altres, per protegir la fusta de l’aigua i clavades amb claus amb cap de relleu decoratiu del mateix material, d’una forma geomètrica neta. La solució projectada va però una mica més enllà i mitjançant determinats plecs de les bandes fa que aquestes es caracteritzin com a “cintes entregirades”. Les cintes i els claus, en forma d’estrella esquematitzada, volen ser una referència subtil a les advocacions a la Mare de Déu de la Cinta o a la Mare de Déu de l’Estrella que té la catedral de Tortosa. L’acabat amb un bany platejat de la superfície de les cintes entregirades farà que l’efecte sigui més evident. Aquest missatge simbòlic es pot reforçar amb la creació amb el mateix procés d’un bany electrogalvànic de les cintes ressaltades d’un text en llatí extret del relat de, l’anomenat popularment, la Baixada de la Cinta recollit en un breviari de la Catedral: ideo quia diligo vos, solvens Cingulum, quo praecingor, a me fabricatum super Altare illud pono et vobis trado: ut hoc in pignus amoris mei memoriam habeatis, que traduït ve a dir: en prova de l’amor que us tinc vos dono aquesta cinta, amb la que vaig cenyida, feta amb les meves pròpies mans, i que us deixo sobre aquest altar.

 Estructuració dels treballs

 Donada la important envergadura de l’actuació plantejada en aquest projecte, aquesta s’ha estructurat en sis fases diferenciades, susceptibles de ser executades independentment. En aquesta divisió s’han tingut en compte criteris de racionalitat en l’execució de les operacions previstes, establint àmbits físics diferenciats que inclouen per a les cinc primeres franges verticals que abasten tota l’alçada de l’edifici; la sisena fase és la que fa referència a la millora de l’acabat de les tres portes d’accés. L’ordre establert per aquestes fases, en general està relacionat amb la gravetat (de major a menor) de les patologies i lesions que presenten. La prioritat de la fase 1 però està determinada per la voluntat d’instal·lar de manera imminent, en la fornícula de la crugia central, la nova imatge de la Mare de Déu de la Cinta, fet que resultaria inapropiat en l’actual estat d’agençament d’aquell element i el seu entorn immediat.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies