Miquel Àngel Pradilla, de Rossell, un dels nous acadèmics de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

NOTA DE PREMSA (resumida)
El ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha triat Vicent Beltran, M. Isabel Guardiola, Enric Guinot, Susanna Lliberós, Miquel Àngel Pradilla, Toni Sabater i Carles Segura nous acadèmics de la institució normativa del valencià. La sessió plenària ha valorat les deu candidatures, set hòmens i tres dones, que s’han presentat al procés d’elecció de set nous acadèmics (cinc hòmens i dos dones).

L’elecció s’inscriu en el procés renovació de l’últim terç dels vint-i-un acadèmics que van ser escollits per les Corts Valencianes l’any 2001. Artur Ahuir, Àngel Calpe, Verònica Cantó, Jordi Colomina, Ramon Ferrer, Josep Palomero i Alfons Vila abandonaran la institució els pròxims mesos, ja que el seu mandat finalitza el pròxim 15 de juny. No obstant això, fins a la presa de possessió dels nous membres, els acadèmics que han de deixar la institució continuaran exercint les seues funcions.

Es tracta de la tercera renovació d’un terç dels acadèmics, després de les celebrades en els anys 2016 i 2021. A diferència de les dos anteriors, en esta ocasió no ha calgut procedir al sorteig per a determinar els acadèmics que abandonen la institució, ja que només en queden per renovar set.

L’article 11.2 de la Llei de Creació de l’AVL va determinar que quinze anys després de la primera elecció de la institució es procediria a la renovació d’un terç dels acadèmics. Així mateix, assenyala que cada cinc anys es renovarà un terç dels membres. La llei es va modificar l’any 2017, amb l’aprovació de la Llei 12/2017, de 2 de novembre, de la Generalitat, de modificació de les lleis reguladores de les institucions de la Generalitat per a garantir la igualtat entre dones i homes als seus òrgans. És per això que en la renovació de 2021 es van elegir set dones. En la composició actual de l’Acadèmia hi ha onze homes i deu dones. Després del procés de renovació, la distribució serà d’onze dones i deu homes.

Miquel Àngel Pradilla (Rossell, 1960), catedràtic de Sociolingüística de la Universitat Rovira i Virgili, és autor d’una extensa nòmina de llibres i d’articles acadèmics, centrats sobretot en aspectes relacionats amb les actituds i els usos lingüístics, la política lingüística i la vitalitat de la llengua. Entre les seues obres destaquen El Baix Maestrat: una cruïlla fonètica (1996), El laberint valencià. Apunts per a una sociolingüística del conflicte (2004), Sociolingüística de la variació i llengua catalana (2008), La tribu valenciana (2008), De política i planificació lingüística (2011)o Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica (2024), entre altres. Des de juny de 2003 és director científic d’Onada Edicions (Benicarló). És membre de la Secció Filològica de l’IEC.