Manifest 1r de Maig
ELS LECTORSVINARÒS 1 maig, 2022 Vinaròs News
Asociación feminista Femme Força
FRONTS ANTICS I NOUS ENTORN EL MÓN LABORAL DE LES DONES BRETXA SALARIAL I EXPLOTACIÓ SEXUAL I REPRODUCTIVA
A Espanya treballem més de nou milions de dones segons l’Enquesta de Població Activa de 2019, el doble que fa 25 anys. Es pot dir que la incorporació de les dones al mercat laboral és un dels fets més destacats de la transformació de l’economia i s’ha produït amb relativa rapidesa intensitat i naturalitat. Malgrat aquest fet, el món laboral per a les dones encara és un camp de batalla on conflueixen antics fronts com ara la bretxa salarial, amb nous fronts com l’amenaça de què l’explotació sexual i reproductiva es convertisca a efectes socials i legals en una opció laboral.
Avui en dia encara trobem diferències notòries entre dones i homes pel que respecta al treball. La taxa d’activitat i ocupació laboral de les dones a Espanya és inferior a la dels homes per 10 punts. L’ocupabilitat també és lleugerament menor i les dones tenen major temporalitat, més contractes a temps parcial, sobretot en sectors menys qualificats i pitjor remunerats. A més les dones tenen de mitjana menor antiguitat que els homes en els seus llocs de treball, per la qual cosa es veuen més afectades que aquests pels ajustos en el mercat en èpoques de crisis, sent un percentatge major el de dones que es queden a l’atur o que es veuen obligades a acceptar llocs de treball més precaris en horari i salari. Aquests fets constitueixen algunes de les raons per les quals encara existeix una bretxa laboral, tot i que alguns sectors i partits polítics ja la consideren superada.
La bretxa salarial és la desigualtat en la retribució salarial que perceben les dones en comparació a la dels homes per un mateix treball o d’igual valor. És el resultat de factors socials i econòmics. Segons les dades de l’informe “Bretxa salarial i sostre de vidre” realitzat pel col·lectiu de Tècnics del Ministeri d’Hisenda, en 2020 la diferència salarial anual entre els homes i les dones va ser de 4.915 euros, un 27,6%. És a dir, les dones haurien de cobrar un 28% més per a igualar el salari dels mascles i es calcula que a aquest ritme farien falta 105 anys per a tancar aquesta bretxa. La desigualtat és notòria també quan es comparen les jornades a temps complet i parcial o quan es mesura per hores. Si observem els sectors, les activitats sanitàries i de serveis socials (professions feminitzades) són les que pateixen bretxes més elevades, seguides del comerç a l’engròs i al detall, la reparació de vehicles i les activitats científic-tècniques.
Les dades següents evidencien la repercussió del sexe en les retribucions de dones i homes i en les seues carreres laborals, posant de manifest la bretxa laboral:
Les dones cobren menys per realitzar “treballs d’igual valor” als dels homes. Per exemple el cas de l’Hospital Gregorio Marañón en el qual els peons (tots homes) rebien un salari molt major que les netejadores (totes dones) tot i que desenvolupaven pràcticament el mateix treball.
Les dones treballen menys hores per imposició de contractes a temps parcial i per a atendre a les cures dels/les familiars (fills i filles, adults malalts, familiars dependents). En 2019 el 74% de les persones que treballaven a temps parcial eren dones.
Les dones interrompen i abandonen les carreres laborals per a fer-se càrrec de les cures familiars en major percentatge els homes. En 2020 el 87,2% de les excedències eren de dones. La pandèmia per Covid-19 ha evidenciat encara més aquest tot posant de manifest la vulnerabilitat laboral de les dones en èpoques de crisi.
Les dones perceben menys complements salarials. Es premien més unes tasques que altres (el treball amb maquinària pesant val més que el treball amb productes químics, a les dones se’ls deixen de pagar les hores extres i aquestes són canviades per dies lliures, etc.
Les dones tenen menys accés a llocs de treball del rang més elevat, per exemple la categoria de Direcció i Gerència està ocupada per homes en un 67%. És l’anomenat sostre de vidre.
Es valoren menys socialment i salarial els treballs feminitzats i, per tant, ocupats en major percentatge per dones.
Les dones perceben salaris més baixos malgrat ser la part de la població amb més estudis superiors (un 52%). A més la bretxa està present a gran varietat de sectors laborals i rangs.
Les dones tenen menys oportunitats laborals a causa de la maternitat possible o efectiva. La bretxa salarial creix a partir dels 30 anys i s’intensifica als 40.
Tancar la bretxa és tasca de la societat en el seu conjunt. Cal replantejar a quins sectors es dóna major valor social i econòmic, a més d’atorgar un salari igual per treballs d’igual valor sense oblidar la corresponsabilitat en les cures i el seu repartiment equitatiu entre homes i dones. Tanmateix, aquesta no és l’única vindicació que concerneix el món laboral de les dones. Des de fa alguns anys s’està intentant imposar, inclòs des de sectors de l’esquerra, l’explotació sexual i reproductiva com opcions laborals per a les dones, apel·lant a una llibertat d’elecció, que com Ana de Miguel analitza al seu llibre “Neoliberalisme sexual”, és un fals mite i contribueix a la vulneració dels seus drets humans.
Recordem que la prostitució no és l’ofici més antic del món, és un dels instruments patriarcals de submissió de les dones més potents, el qual posa els seus cossos al servei dels desitjos dels homes i atempta la dignitat i la llibertat sexual i afectiva de les dones. La prostitució no és treball, els nostres cossos no estan en venda!!
Per finalitzar hem de comentar que aquest 1r de maig és un poc més trist per l’absència del nostre company Carlos. En un dia tan assenyalat per a la lluita, el recordem.
BIBLIOGRAFIA:
https://lac.unwomen.org/es/que-hacemos/empoderamiento-economico/epic/que-es-la-brecha-salarial
https://elderecho.com/existe-una-brecha-salarial-de-genero
https://blogs.elconfidencial.com/economia/competencia-imperfecta/2019-11-26/mujer-empleo-mercado-trabajo-economia_2351483/
LLEIS:
Art. 14 de la Constitución Española.
Ley Orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres (garantiza el principio de igualdad de trato y de oportunidades en el acceso al empleo, en la formación y en la promoción profesional y en las condiciones de trabajo, incluyendo aquellas relacionadas con las retribuciones y salarios).
Estatuto de los Trabajadores (recoge la obligatoriedad del empresariado de pagar prestaciones de un trabajo sin producirse discriminaciones por razón de sexo, incluyendo trabajos de igual valor).
Real Decreto-ley 6/2019, de 1 de marzo, de medidas urgentes para garantía de la igualdad de trato y de oportunidades entre mujeres y hombres en el empleo y la ocupación.
Real Decreto 902/2020, de 13 de octubre, de igualdad retributiva entre mujeres y hombres incluye instrumentos de transparencia retributiva para eliminar la brecha salarial de género entre mujeres y hombres.