L’estudi de l’excavació del Fortí de Vinaròs del segle XVIII constata rellevants detalls

EMILI FONOLLOSA

En el número 39 de la revista de Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló de la Diputació provincial, s’ha publicat un article sobre els resultats de l’excavació arqueològica duta a terme en la Cotxera de Batet, on es van documentar les primeres restes del Fortí de Vinaròs. Gràcies a la feina de documentació prèvia, feta pels Amics de Vinaròs, i a la planificació de l’obra de reforma de l’edifici per part de l’Àrea d’Urbanisme de l’ajuntament de Vinaròs, es va encarregar un seguiment arqueològic de l’obra que va portar a la troballa de les restes i la documentació del Fortí.

L’article sota el títol “El Fortí de Vinaròs (1669 – 1837). Un reducto frente al mar” de l’arqueòleg David López Serrano, veí de Vinaròs, fa un repàs a la documentació històrica ja coneguda sobre el Fortí i presenta les principals troballes conservades: paviments i nivells anteriors del segle XVII, la muralla del reducte on es disposaven els canons per a la defensa de la platja de Vinaròs, i les reformes de la fortificació al llarg del temps. També hi ha un apartat dedicat als materials recuperats, com plats policromats procedents d’Itàlia, pipes de ceràmica d’Holanda i projectils de canó dels atacs soferts per galeres franceses, entre d’altres.

D’altra banda, l’estudi posterior de l’excavació i la coincidència entre les dades arqueològiques i els plànols conservats dels enginyers militars del segle XVIII, permeten constatar que el perímetre de les restes del fortí s’amplia a tota l’illa de cases situada entre la plaça Sant Antoni i el Passeig de Blasco Ibáñez, amb una àrea completa estimada d’uns 1.350 m², de la que s’ha excavat parcialment menys d’un 20%.

En la primera fase de la reforma de l’edifici de la Cotxera de Batet, es van deixar diversos espais amb vidres en terra per poder contemplar part de la muralla del Fortí; un d’aquests vidres es troba en el mateix carrer, on es pot veure la base de la muralla atalussada de finals del segle XVII.

Un fragment de l’article:

APUNTES SOBRE LOS MATERIALES

ARQUEOLÓGICOS

Se han contabilizado 5.333 fragmentos, en su mayoría fragmentos cerámicos de común, vidriada, pintada y cocina vidriada; y en menor medida de vajilla de loza azul, dorada, verde y manganeso y polícroma de los siglos XVII al XX, así como restos metálicos, vidrio, fauna y abundante malacofauna marina. Entre estos materiales, cabe destacar fragmentos de platos de importaciones italianas, una olla de cocina catalana del siglo XV, así como diversos proyectiles de cañón y un fragmento de pipa de arcilla de fabricación holandesa, producida entre 1650 y 1670. El material cerámico más antiguo corresponde a los fragmentos de una olla estampillada de cocina gris de producción catalana, con una amplia cronología entre los siglos XIV y XVI. Los restos de esta olla se localizan sobre la roca madre y bajo el nivel de regularización del suelo del patio del Fortí, muy cerca de la línea de costa en época bajomedieval y moderna.

Destaca su decoración estampillada de varios círculos con puntillado en el perímetro y tres peces en horizontal en el centro. Aunque todavía no hemos encontrado paralelos claros de este motivo, podría corresponder a un sello de alfarero, o quizás al emblema del propietario, fruto de un encargo. Por otra parte, en los estratos excavados bajo el suelo del patio del baluarte del Fortí, así como en los niveles inferiores situados bajo el pavimento de cal, también incluido, encontramos diversos materiales adscritos al siglo XVII, anteriores a la construcción del Fortí.

L’article complet es pot consultar i descarregar en aquest enllaç:

https://www.researchgate.net/publication/365131533_El_Forti_de_Vinaros_1669-1837_Un_reducto_frente_al_mar