Vinaròs News

Històries d'avui en dia

L’esforç de tot un poble per tenir el seu propi port: les Cases d’Alcanar L’esforç de tot un poble per tenir el seu propi port: les Cases d’Alcanar
JOAQUIM BUJ, Fotos de Rafel Sola Sola La Generalitat de Catalunya ha concedit la Placa de la Pesca catalana al Col·lectiu de socis de... L’esforç de tot un poble per tenir el seu propi port: les Cases d’Alcanar

JOAQUIM BUJ, Fotos de Rafel Sola Sola

La Generalitat de Catalunya ha concedit la Placa de la Pesca catalana al Col·lectiu de socis de la Confraria de Pescadors de les Cases d’Alcanar, que varen promoure i finançar la construcció del port de les Cases, que va començar l’any 1972 i es va acabar l’any 1987. La Placa de la Pesca Catalana és un reconeixement a les persones jurídiques, públiques o privades,que han contribuït al desenvolupament del món de la pesca.

La construcció del port, impulsada per la Confraria, va comptar amb la implicació de tot el poble, ja que pagesos i persones que no eren del sector mariner també van contribuir al finançament. I és que el governs negaven reiteradament la construcció del port a les Cases, al·legant la proximitat dels ports veïns de la Ràpita i Vinaròs.

En cas de temporal, les embarcacions casenques s’hi refugiaven i, en anar desapareixent les barques de vela a favor de les de motor, els mariners anaven a faenar en aquests ports o, fins i tot, es quedaven a viure en aquests altres municipis.

Calia buscar-hi una solució i aquesta va ser l’obra de ‘Defensa y regeneración de la playa’, que, en realitat, acabaria sent el futur port de les Cases. El 4 de novembre de 1972, el Patró Major Marcel·lí Marcos Matamoros (lo tio Batiste), el secretari de la Confraria Jordi Sancho i l’alcalde Juan Andrés Boria van reunir el poble a la pista de ball ‘Los Almendros’ per trobar avaladors davant de la Caixa, que es constituirien en préstecs personals i la Confraria es faria càrrec dels interessos i les amortitzacions. Signaren tots els pescadors, a més de veïns de les Cases, Alcanar i estiuejants. Es pagaven mil pessetes mensuals i en cap de setmana a l’estiu es feien calades voluntàries, al temps del llagostí, i l’import de les captures es destinava a finançar el port. La Confraria pagaria un total de 27.268.913 pessetes.

 Feia falta

Per a Amadeo Marcos, fill de l’aleshores Patró Major, “era una necessitat, feia falta el port al poble i mon pare va lluitar per a que es fes, amb molts viatges a Barcelona en tren i dinant un entrepà.

Marcos destaca la “complicitat” que va existir en tot moment per part del poble, l’Ajuntament i les administracions. La Confraria li va agrair a l’alcalde Boria, distingint-lo com a ‘Hermano Mayor’ el 1973. Marcel·lí Marcos també va rebre el reconeixement de la Confraria, el 1983, i de la Generalitat a la Nit de la Pesca Catalana el 28 d’abril de 1989 a Calafell.

El port va contribuir a retenir més mariners al poble, arribant a haver-hi una flota amb una dotzena de barques el 1983, ha portat més gent de fora i turisme, amb la posterior construcció del Club Nàutic.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies