L’escriptor Pep Castellano i la revista Tossal Gros, premis d’honor Maestrat Viu 2023

MAESTRAT VIU

El col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura Maestrat Viu anuncia a través d’un comunicat que els guanyadors dels premis d’honor de la desena edició dels Premis Maestrat Viu són l’escriptor d’Albocàsser Pep Castellano i la revista de les Coves de Vinromà Tossal Gros. El jurat dels Premis Maestrat Viu ha considerat concedir el Premi Carles Salvador 2023 a Pep Castellano Puchol per ser l’autor de l’obra de literatura infantil i juvenil més sòlida del Maestrat amb vora cinquanta títols i escrita íntegrament en valencià. El Premi Pere Labèrnia 2023 el rep la revista Tossal Gros per la continuïtat d’una publicació que, durant trenta-cinc anys, ha articulat la informació local a les Coves de Vinromà contribuint a la normalització lingüística de l’ús públic del valencià i que ha esdevingut un referent de la premsa local del Maestrat des de l’associacionisme i la promoció de la cultura.

En aquesta desena edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per José Enrique Gargallo Gil, membre numerari de la Secció de Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Joan Rafael Ramos Alfajarín, vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Alexandra Usó i Cariñena, presidenta d’Escola Valenciana, Federació d’Entitats per la Llengua; Josep Manuel San Abdón Queralt, premi d’honor Carles Salvador a la trajectòria personal 2022; Fèlix Segarra Beltran, en representació de Cuinatur, premi d’honor Pere Labèrnia a la trajectòria col·lectiva 2022; Vicent Sanz Arnau, secretari de Maestrat Viu, i Miquel Roda Prats, president de Maestrat Viu.

Pep Castellano, l’escriptor de literatura infantil i juvenil amb l’obra més sòlida del Maestrat

Pep Castellano Puchol (Sant Pau d’Albocàsser, 1960) va estudiar magisteri (1978-1981) i pedagogia (1982-1985) a Castelló de la Plana, una formació que inicialment el va dur a exercir de mestre durant quatre cursos (1983-1987) i, immediatament després, de pedagog de l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) de la Generalitat Valenciana. Aquesta tasca ha esdevingut la seua dedicació professional fins a l’actualitat. En l’àmbit de la pedagogia, durant tots aquests anys, Castellano ha impartit cursos d’animació a la lectura, de l’art de contar contes i de dinamització de l’aula amb activitats lúdiques en col·laboració amb els Centres de Formació, Innovació i Recursos Educatius (CEFIRE), de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, i amb els Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià. En aquest sentit, també ha col·laborat amb l’Associació Curambela, d’animació infantil, i amb l’Associació Aladre, d’animació sociocultural. Unes experiències i unes inquietuds que recull en el llibre col·lectiu L’art d’associar-se, publicat l’any 1991 pel Consell Valencià de la Joventut, com a guia de gestió per a associacions. A més, des de l’any 1995, va afegir a les diferents activitats la dedicació d’explicar contes, una tasca que ha dut a terme amb Canto Nieto. Després de tres dècades dedicades a la pedagogia i a la formació d’animadors juvenils, la Fundació Enric Soler i Godes el va distingir l’any 2011 amb el premi a la innovació educativa.

Tot i que li agrada fer constar que ha treballat com a «llaurador, paleta, cambrer i pallasso», Pep Castellano és, per damunt de tot, l’escriptor del Maestrat amb la producció més extensa i sòlida de literatura infantil i juvenil escrita íntegrament en valencià; es tracta d’un total de cinquanta-dos obres literàries, de les quals trenta-dos són narracions infantils, quinze són novel·les juvenils i cinc, relats dirigits a un públic general. Amb l’excepció d’un conte que va publicar amb divuit anys a la revista de la Facultat de Magisteri, Pep Castellano va començar a escriure el conjunt d’aquest repertori literari a partir dels quaranta anys i encara no s’ha aturat. A més, en aquesta trajectòria de més de dos dècades, ha rebut tretze premis literaris; el primer i l’últim, de l’Associació de Bibliotecaris Valencians a obra editada.

Els vint-i-sis títols de literatura infantil publicats per Pep Castellano són Conte contat… Històries en homenatge a Llorenç Giménez, el Contacontes (llibre col·lectiu, Bullent, 2020), Diari d’unes vacances avorrides (Bromera, 2017), El primer vol de la bruixeta Tornassol (Baula-Edelvives, 2017), Guardians del gel (Bullent, 2016), Magdalena Vítol (Tàndem, 2016), La Panderola, un tren que vola (amb Canto Nieto; Bullent, 2014), No és tan sols anar de festa. La Magdalena (Bromera, 2013), La fada Minerva fa contes en conserva (Tàndem, 2012), La col·leccionista de taques (Baula-Edelvives, 2011), Marta i l’encanteri maleït (Baula-Edelvives, 2010), Bernat, un científic enamorat (Bromera, 2010, Premi Vicent Silvestre d’Alzira 2009), Contes i poemes que venen de Mèxic (llibre col·lectiu; Tàndem, 2010), Janxa i la pell de cocodril (il·lustrat per Canto Nieto; Asamanu Àfrica, 2009), Els pirates no ploren (Bullent, 2008, Premi Carmesina 2008), Carmina, la pingüina que ve de l’Argentina (Tàndem, 2008), Domadora de mar (il·lustrat per Canto Nieto; Bullent, 2007), Les puces vampires (Bullent, 2006), Però per què no? (Fundació Bromera, 2006), Moda amb misteri (amb Vicent Marçà; Baula-Edelvives, 2005), La tele trista i el pare malabarista (Brosquil, 2005), Marta Teixidor, la dona ascensor (il·lustrat per Canto Nieto; Bullent, 2004), Jaume el gos i l’humà rabiós (il·lustrat per Canto Nieto; Bullent, 2003), El rap de la gallina Carolina (amb Canto Nieto; Bullent, 2003), El secret de Khadrell (Brosquil, 2002, Premi Vila de Betxí 2001) i Marta Martí, reina del rodolí (Bullent, 2001). A més d’aquests vint-i-sis títols, cal afegir-hi sis contes infantils més que va escriure per al projecte didàctic de lectura de l’editorial Voramar / Santillana; quatre en valencià, «Tortuga exprés» (2008), «L’horari màgic» (2008), «El misteri dels llençols cursis» (2009) i «L’estrany aparell dels contes» (2009), i dos en castellà, «Una anaconda en la terraza» (2009) i «El bosque comestible» (2009). També s’hi ha d’afegir el conte «Bon vent estàs fet!», i la versió castellana «¡Vaya viento estás hecho!», que va publicar el maig de 2009 en la revista CLIJ: Cuadernos de literatura infantil y juvenil.

De literatura juvenil, Pep Castellano ha publicat quinze títols: L’aurora de la fi del món (Bromera, 2014), Aquella mar blanca (Tabarca, 2013), Al punt de mira (Bullent, 2010), L’estirp de la sang reial (Onada, 2010), El causant (Perifèric, 2009), Bombons Amargs (Tabarca, 2008), Canaris en gàbies de luxe (Brosquil, 2006, Premi Ciutat de la Vall d’Uixó 2006), Ferum de silenci (Bullent, 2005, Premi Enric Valor de narrativa juvenil de Picanya 2004), L’ull de la boira (amb Joaquim Roca; Tabarca, 2004, Premi Ciutat de Torrent de novel·la 2004), Habitació 502 (Tabarca, 2004, Premi Ciutat de Borriana 2004), Darrere de l’autobús (Tabarca, 2003), L’esperit del foc (Brosquil, 2003), Thora i l’anell de la sort (Bromera, 2003), La clau dels Templers (Abril Prodidacta, 2003), Mar de fons (il·lustrat per Canto Nieto; Tàndem, 2002, Premi Vicenta Ferrer de Paterna 2001) i L’herència dels càtars (Bullent, 2000, Premi Samaruc 2001, de l’Associació de Bibliotecaris Valencians). Les cinc narracions dirigides a un públic general són Eliseu l’esquilador (Fundació Bromera, 2012), Raons de sang i foc (Bromera, 2011, Premi Blai Bellver de Xàtiva 2010), Dotze contes i mig (Brosquil, 2008, Premi Josep Pascual Tirado Castelló 2007), Jocs de pilota (Brosquil, 2002, Premi Ciutat d’Almassora 2002) i el conte «Blat claret», publicat en Fart d’enuig e tristor (2003), un llibre col·lectiu editat per La Impremta Arts Gràfiques en què també col·laboren Toni Cucarella, Ramon Pastor, Albert Garcia i Francesc Viadel. I, de les cinquanta-dos publicacions, sis d’infantils han estat traduïdes al castellà amb posterioritat: Magdalena (Tàndem, 2016), Conrado, un científico enamorado (Algar, 2013), Cuentos y poemas con sabor a México (llibre col·lectiu; Tàndem, 2010), Rapea la gallina Carolina. (Abisal, 2009), Carmina, la pingüina que viene de Argentina (Tàndem, 2008) i El secreto de Khadrell (Brosquil, 2005).

Pep Castellano va col·laborar amb l’escriptura de la lletra de la cantata Marta i el secret de la felicitat en L’Escola Canta, del curs 2018-2019, quan el projecte va experimentar un increment notable en la participació, en passar de ser propi de la ciutat de Castelló de la Plana a ser assumit pel CEFIRE Artísticoexpressiu (AE) per a tota la comunitat educativa del País Valencià. Amb la música del compositor Juan Luis Roig Colom, la cantata va ser publicada per l’Ajuntament de Castelló l’any 2019. Amb aquesta col·laboració, Pep Castellano ha unit l’ofici d’escriure amb la música, per la qual cosa també ha demostrat interès en diferents ocasions, especialment per la música tradicional popular i la de banda, en col·laborar amb l’agrupació folklòrica El Millars i amb la Unió Musical del Grau, de Castelló de la Plana, on actualment toca el clarinet.

Pep Castellano també ha estat un activista de la literatura perquè, a banda de pertànyer a l’Associació d’Escriptors en Llengua catalana (AELC), va ser un dels socis fundadors d’El Pont Cooperativa de Lletres, una entitat que s’ocupa d’impulsar i coordinar l’activitat literària en llengua catalana a les comarques de la Plana, l’Alcalatén, els Ports i el Maestrat. A més, ha freqüentat les col·laboracions en tertúlies literàries com a crític o com a contacontes en diverses emissores, com ara Ràdio-Castelló Cadena SER i Ràdio Vila-real, de la mateixa manera que va oferir crítiques literàries i articles de temes diversos sobre l’actualitat en la capçalera desapareguda Levante de Castelló.

La revista Tossal Gros de les Coves de Vinromà ha articulat la informació local des de l’associacionisme durant tres dècades i mitja

L’Associació Cultural Tossal Gros, constituïda a les Coves de Vinromà el 10 de març de 1988, s’ha ocupat durant els darrers trenta-cinc anys de desenvolupar els fins per als quals va ser creada, com ara la promoció i la difusió de la cultura pròpia, el foment de la conservació i de la difusió del patrimoni local, la promoció de l’ús del valencià i el suport a qualsevol iniciativa sociocultural que promoguera valors com la tolerància, la convivència i el respecte entre les persones i els col·lectius. Entre les activitats que han permés aquests objectius figuren les exposicions, les jornades culturals, les edicions de llibres de temàtica local i el treball en xarxa amb entitats comarcals i de país; tanmateix, l’Associació Cultural Tossal Gros destaca per l’edició bimestral de la revista de caràcter local Tossal Gros.

La revista Tossal Gros. Publicació local de les Coves de Vinromà, amb un número zero imprés l’agost de 1988, acaba de traure el número 205 després de trenta-cinc anys ininterromputs de publicació. L’actual capçalera va substituir fa 11 anys la que es va utilitzar entre el primer número 1 i el 145, de setembre-octubre de 2012, en la qual es llegia Associació Cultural Tossal Gros. Periòdic Local / Les Coves de Vinromà. Quinze anys després de la fundació, la revista va adoptar el nom popular, Tossal Gros. Avui ha esdevingut una publicació consolidada que ha incrementat exponencialment la qualitat de l’edició; així, ha passat del negre íntegre dels primers quaranta-tres números, al color de la portada i de les pàgines centrals, que és el model que se segueix fins al número 187, de novembre-desembre de 2019, a partir del qual s’adopta una impressió a tot color en totes les pàgines. A més, de les 8-32 pàgines, entre les quals oscil·laven els primers dotze números, ha passat a les 44-64 de tots els posteriors, encara que en algun número excepcionalment ha arribat a la setantena o el centenar de pàgines.

La revista Tossal Gros és un referent de la premsa local del Maestrat feta des de l’associacionisme i que ha contribuït a difondre la informació local de les Coves de Vinromà de manera transversal. Des de Tossal Gros s’ha creat un espai de reflexió per a les persones i per a les associacions, al mateix temps que ha servit per a difondre activitats promogudes per les mateixes entitats. L’actualitat sobre els aspectes que afecten les Coves sempre ha estat present, encara que també s’hi han encabit els reportatges sobre les jornades culturals, les exposicions o les festes cícliques, amb seccions especialment extenses dedicades a les Festes d’Agost. Les novetats bibliogràfiques també han mantingut continuïtat en la revista, així com els espais en què s’ofereix la possibilitat de mostrar les creacions literàries. La reflexió sobre el camp i els productes de la terra, així com les amenaces que pateixen, la història, les tradicions o els costums també han estat temes sovintejats. Les entrevistes han aproximat la coneixença sobre persones de la localitat que d’una altra manera no s’haurien conegut i no s’hauria registrat el seu pensament i la manera d’entendre el món. Les fotografies antigues difoses a la revista han permés reconstruir el passat a través de les imatges. A més, la revista sempre ha apostat pels passatemps o els mots encreuats, un entreteniment que també sempre s’ha vehiculat en valencià. En conjunt, Tossal Gros ha escrit el present de les Coves de Vinromà i a hores d’ara ja ha configurat una enciclopèdia de la història recent que, a més, es pot consultar íntegrament en línia.

La redacció de Tossal Gros la conformen tots els col·laboradors particulars o representants d’entitats que cada dos mesos fan arribar notícies, cròniques, ressenyes, entrevistes o textos literaris, i que en cada número apareixen referenciats, si així ho desitgen, mentre que la junta directiva de l’Associació Cultural Tossal Gros s’encarrega de la coordinació de tots els materials que els arriben. Aquesta tasca de coordinació va estar encapçalada durant vint-i-set anys, des de la fundació fins a 2015, pel mestre Vicent Rocher Leche (1954-2022), a qui fa un any se li va dedicar el número 200 de Tossal Gros. Els anys 2016 i 2018 inclosos, la presidència de l’associació va estar a càrrec de l’antropòloga Laura Villaplana Moliner. I des dels inicis de 2019, el president és el mestre Gaspar Gargallo Saura. Segons consta en el darrer número, de la tasca de sincronització avui se n’encarreguen Eva Albert, Fani Montull, Gaspar Gargallo, Gustau Viol, Laura Villaplana, Raül Villalonga, Marc Díaz i Maria Josep Albella.

Les vora dos-centes cinquanta subscripcions han permés el manteniment de la revista, i de les nombroses activitats socials i culturals. A més, a partir de l’any 2012, Tossal Gros comença a rebre una ajuda de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i el suport de la Diputació de Castelló i de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. Més tard, el 2016, s’hi afegiria també el suport de la Fundació Docent Privada. Amb tot, la inserció de publicitat per part de les empreses de les Coves, de la Plana i del Maestrat ha estat una demostració de la importància de la publicació des dels inicis.

El projecte de la revista Tossal Gros es completa amb el de l’edició d’un total de deu llibres i catàlegs de temàtica local, publicats entre 1998 i 2021. De llibres en figuren cinc dins de la col·lecció «Papers Covarxins»: Les Coves en blanc i negre: recull de premsa 1840-1940 (2021), de Vicent Rocher Leche; Plantes i remeis: de la terra al rebost (2018), de Carles Mir Pegueroles; Els masos de les Coves de Vinromà (2006), de l’associació; Cócs i dolços covarxins (2001); i El món rural a les Coves de Vinromà (2000). Queden fora de la col·lecció altres títols editats per l’associació: Ceràmica devocional a les Coves de Vinromà (2008), d’Angelita Escoí Nos; Objectiu les Coves. Un recull fotogràfic (2005), de Júlio López, Javier Beltran i Diana Montserrat; Els molins fariners hidràulics a la conca del riu de les Coves (1998), de Benjamí Barberà Miralles; i Abans i Ara [àlbum fotogràfic] (1998). A més, s’ha d’afegir el DVD amb la digitalització dels 100 primers números de la revista (2005).

Acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2023

Pep Castellano, amb l’obra literària més sòlida del Maestrat destinada a un públic infantil i juvenil i escrita íntegrament en valencià; Àlex Torres Tomàs i Fermín Sales Segarra, ex aequo, amb obres que preserven i projecten alhora la memòria i la cultura popular del Maestrat; la revista Tossal Gros, per la continuïtat d’una publicació que durant trenta-cinc anys ha articulat la informació local a les Coves de Vinromà contribuint a la normalització lingüística de l’ús públic del valencià des de l’associacionisme; i Connecta Natura, amb un projecte de preservació de la diversitat de varietats de fruiters i hortícoles del Maestrat, rebran els guardons dels Premis Maestrat Viu a la iniciativa personal i col·lectiva respectivament en l’acte de lliurament que tindrà lloc a la plaça Major de la vila de la Jana el dissabte 27 de maig a les sis de la vesprada. Per a assistir a l’acte, caldrà inscriure’s en el formulari següent,

https://www.maestratviu.org/2023/05/17/inscripcio-lliurament-premis-maestrat-viu-2023/. A continuació, també es podrà acudir al sopar dels Premis Maestrat Viu que tindrà lloc en el Restaurant Casa Rafa, de la Jana, havent fet correctament la reserva prèvia en el mateix enllaç.