Les llambordes Stolpersteine recorden els deportats republicans ampostins als camps de concentració nazi

AJUNTAMENT D’AMPOSTA
Ramon Jornet Jordà i Joaquin Tarín Martínez són dos dels deu deportats republicans ampostins al camp de concentració nazi de Mauthausen. Des de divendres 18 de juny dues llambordes Stolpersteine, instal·lades a la vora del Pont Penjant, recorden que van viure a Amposta i que van ser empresonats a Mauthausen.

En el cas de Ramon Jornet que va ser assassinat el 7 de desembre de 1941 al subcamp de Gusen. I en el cas de Joaquín Tarín va ser alliberat. Les llambordes de Ramon Jornet i Joaquín Tarín són les dues primeres llambordes Stolpersteine instal·lades a les Terres de l’Ebre. Les properes setmanes, quan arriben la resta s’instal·laran les altres vuit: dos més a la vora del Pont Penjant (aquells que no es coneix el lloc on van viure) i sis davant de la casa on va viure cada deportat. “Avui fem un homenatge a aquestes deu ampostins republicans que van viure l’horror de Mauthausen, fem un exercici de memòria històrica i de restitució de la dignitat a deu persones que van haver de marxar d’Amposta després de defensar la llibertat”, va dir l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, en un acte d’homenatge a totes aquestes persones, celebrat divendres 18 al Pont Penjant d’Amposta, que va comptar amb el director general de Memorial Democràtic, Jordi Font.

Els deu deportats

Ramon Jornet Jordà. Deportat l’any 1941 a Mauthausen i assassinat a Gusen el 7 de desembre del mateix any.
Vicente Gil Cercós. Deportat el 1942 a Mauthausen. Va ser alliberat.
Joquim Tarín Martínez. Deportat el 1941 al camp de Mauthausen, d’on va ser alliberat.
Lluís Cid i Mayos. Deportat l’any 1940 a Mauthausen i assassinat a Gusen el 7 de juliol de 1941.
Marcelino Ortí Meseguer. Deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat el 8 de desembre de 1941 a Gusen.
Jacinto Forcadell Jornet. Deportat l’any 1941 al camp de Mauthausen, d’on va ser alliberat.
Pedro Valero Navarro. Deportat a Mauthausen l’any 1941 i assassinat el 20 d’octubre de 1941 a Gusen.
Miguel Tomàs Castell. Deportat a Mauthausen l’any 1941. Assassinat el 16 de juny de 1941 a Gusen.
Enrique Ferré Berenguer. Deportat el 1940 a Mauthausen i assassinat el 6 de gener de 1941.
Enrique Ferré Duran. Deportat a Mauthausen el 1940, camp d’on va ser alliberat.

Portes de la Memòria

La recuperació de la vida d’aquestes deu persones ha estat possible gràcies al projecte Portes de la Memòria, de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta, que ha culminat en l’exposició ’Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis’ (que es pot veure al Museu Terres de l’Ebre fins l’11 de juliol) i a la conferència amb el mateix nom que van impartir el mateix divendres 18 l’alumnat del centre. Així, l’alumnat de 1r de Batxillerat de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta durant els cursos 2018-2019 i 2019-2020 ha fet la recerca de les vivències dels 10 deportats. questa recerca s’ha portat a terme a les matèries de sociologia, història del món, francès, filosofia, literatura universal, alemany, cultura audiovisual. L’objectiu principal ha estat apropar l’alumnat a les vivències dels republicans d’Amposta, els quals van ser deportats a camps de concentració nazis, a través d’un recorregut de recerca transversal. Però, de forma indestriable amb aquest propòsit, s’ha buscat que, a través d’aquest record actiu, el nostre alumnat s’interrogués críticament per esdeveniments anàlegs del present. Per aquesta raó s’ha integrat la recerca de l’exili present en aquesta investigació sobre la deportació passada. Només així, a través d’aquest qüestionament del present des de la memòria del passat, hem entès que es pot fer justícia a uns homes i dones que van resistir contra el totalitarisme.

Aquest projecte ha estat possible gràcies als familiars dels deportats i les exiliades; i el suport de l’INS Ramon Berenguer IV, l’Ajuntament d’Amposta, l’Òmnium cultural de les Terres de l’Ebre, els Departaments d’Educació, Justícia i Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Amical de Mauthausen i altres camps i COMEBE.

Les informacions i imatges han estat extretes dels arxius: Arxiu Comarcal del Montsià, Arxiu Municipal d’Amposta, Arxiu Nacional de Catalunya, Arxiu històric de Tarragona, Museu d’Història de Catalunya, PARES, Archivo tribunal militar de Barcelona, Ministère de la défense. Service historique de la défense. Division des archives des victimes des conflits contemporains (DAVCC), Arolsen Archives i Office français de protection des réfugiés et apatrides (OFPRA).