Les alcoves barroques de Sant Domingo de Vallibona

JUANJO VEGUÉ

Enguany tornem a tenir obert l’ermitori de Sant Domingo al públic, en forma d’allotjament rural i/o restaurant, gràcies a l’emprenedoria, l’esforç, la il·lusió i les ganes que acompanyen a les dues persones amfitriones del projecte de l’Hospederia Sant Domingo. A priori, animo a tothom que els visite i pugue gaudir d’un dels espais que més ens representa com a vallibonenques i vallibonencs i, a títol personal, m’ha marcat des de la meua infància, coneixent la seua història, patrimoni, cultura i tradició.

Som més d’una persona qui ens encarreguem d’esbrinar el passat del nostre poble mitjançant els diferents elements patrimonials que l’envolten: físic, documental, oral, etc., i no puc mai de deixar mencionar l’amic Jordi Fonollosa Navarro ‘’Miki’’, que sempre descobreix algun racó que passa desapercebut, molts cops, als ulls de la societat.

Aquesta vegada han estat les antigues alcoves de l’ermitori dominic: un conjunt de fotografies que evoquen els inicis de la nova construcció dels diferents edificis que conformen el conjunt religiós, un conglomerat d’estances que sempre desperta preguntes: Per què tan gran? Quina importància havia de tenir per a ser-ho? Eren els temps que corrien per adaptar-se a la ‘’moda’’ artística imperant? Per què tombar una, probable, joia romànica de Reconquesta i erigir el que tenim a l’actualitat?

La resposta a les primeres preguntes la podem atribuir, en primer lloc, a l’existència del Camí Reial, que venia de Tortosa, continuava pel sender que segueix de Vallibona a Rossell i que, probablement, permetria establir un servei d’allotjament als viatgers, a banda d’espai religiós.

En segon lloc, a les reunions del Concili de Trento (1545-1563), que crec que n’he parlat en alguna altra ocasió, però no deixa de ser la base de l’enteniment de l’Art Barroc: quan trobem dins l’ermita daurats, cúpula cega amb elements sinuosos, ‘’putti’’ (els caps d’angelets alats que hi ha per tota la volta), garlandes, etc. i, el més important: tot a través de guixeries (o yeserías en castellano, el treball mitjançant el guix); Aquí em paro a referir-me que, no només l’ermitori estava decorat amb aquests motius barrocs, perquè estem parlant de que ‘’sitúan su construcción entre 1754 y 1781’’ (Gil, 2002: 379) i es pot comprovar mirant detalls de l’arquitectura, no només dins el temple religiós, sinó també en les estances, concretament, les alcoves, de les quals se’n parlarà a continuació. S’ha de tenir en compte que l’any 1744 s’anomena a Sant Domingo de Guzmán patró de Vallibona, significat interessant per a justificar l’ambiciós projecte.

Es van descobrir unes fotografies del segle passat, que descriuen com estaven les mateixes alcoves des del segle XVIII fins la seua demolició parcial: pòrtics coronats amb decorats florals i heràldics, amb sensació de moviment característica del Barroc i arcs polilobulats que recorden el passat medieval. Les garlandes (o guirnaldas en castellà) vegetals recorden la pompositat dels anys 1700, quan l’art galant o rococó conqueria tots els palaus d’Europa. Els escuts podrien indicar que hi ha mecenatge darrera, és a dir, que algú va finançar les obres (noblesa, Església: bisbat, ordes religiosos, etc.).

Tot això fa pensar, tal com diu la historiadora i experta en Barroc a la província de Castelló, Yolanda Gil Saura, que ‘’la suntuosidad de esta hospedería y la existencia de tribunas dan al conjunto un aire entre señorial y conventual’’ (Gil, 2002: 380). Haurem de seguir investigant si l’objectiu del nostre estimat ermitori de Sant Domingo només va ser de donar servei educatiu als masos de l’entorn, hostatgeria als viatgers del Camí Reial, servei espiritual, etc. o va tenir més atributs.

Bibliografia / Fonts documentals consultades:

– Gil Saura, Yolanda. Arquitectura de la época barroca en Castellón. Universitat de València – Facultat de Geografia i Història: Departament d’Història de l’Art, 2002.

– Fonollosa Navarro, Jordi. Camins reials de Vallibona al segle XVI. Article de l’autor al Facebook, 2024.

– Fonollosa Navarro, Jordi. Ermita de Sant Domingo de Vallibona. Article de l’autor al Facebook, 2013.

– Guillamón Vidal, Mario. Fotos de Vallibona (1961-1980). Biblioteca Valenciana Digital, 1980.