Les 78 comparses del Carnaval, des del 83 fins ara, són el motor d’una festa que no deixa de créixer

MARIANO CASTEJÓN

Quan en 1983 el Carnaval de Vinaròs va fer els seus primers passos, pocs podien imaginar que aquella iniciativa, impulsada amb il·lusió i valentia pel col·lectiu “Carnestoltes moltes voltes”, després de dècades de silenci festiu, acabaria convertint-se en una de les celebracions més emblemàtiques del Mediterrani. Més de quatre dècades després, l’èxit sostingut i el prestigi aconseguit pel Carnaval tenen un nom propi: les comparses.

Des de la primera desfilada fins a l’actualitat, les comparses han sigut —i continuen sent— agrupades en la Comissió Organitzadora, -la COC- l’autèntic cor de la festa. No sols aporten color, música i espectacle, sinó que sostenen el Carnaval durant tot l’any amb treball voluntari, creativitat col·lectiva i un fort sentiment de pertinença.

Els qui ja tenim els nostres anys ens sentim orgullosos de comprovar com de la il·lusió inicial es va passar a una estructura sòlida que any darrere any ens seguix sorprenent,

En els anys vuitanta, les primeres comparses van nàixer de grups d’amics, associacions i veïns amb ganes de recuperar la tradició carnavalesca. Amb mitjans modestos, però amb una enorme implicació personal, van establir les bases d’un model participatiu que ha perdurat en el temps. Aquelles primeres carrosses i disfresses artesanals van ser el germen d’una festa que va créixer i que consta molt avui en dia reconèixer la seua essència popular.

Amb el pas dels anys, les comparses es van professionalitzar en organització, però no en esperit. Avui són autèntiques microcomunitats creatives on conviuen generacions distintes, des de xiquets fins a veterans del Carnaval, transmetent valors com el treball en equip, la constància i l’orgull de ciutat. Això és lo més positiu. Lo negatiu ho deixem a banda.

La COC es passa tot un any per organitzar de la millor manera totes i cadascuna de los jornades festives, te un gran mèrit, però l’èxit del de Vinaròs no s’entén sense l’esforç silenciós que realitzen les comparses durant mesos. Disseny de vestits, elaboració de carrosses, assajos coreogràfics, coordinació musical i logística: tot naix del compromís voluntari de centenars de persones que dediquen el seu temps lliure a engrandir la festa.

Gràcies a elles, les desfilades han aconseguit un nivell artístic que atrau cada any a milers de visitants. L’originalitat de les temàtiques, l’espectacularitat visual i l’energia que transmeten els compareeros i comparseres han convertit el Carnaval de Vinaròs en un referent. Som festa d’ interès autonòmic sense renunciar a la nostra identitat local.

Jo sempre he defensat que el Carnaval vinarossenc tirarà cap on el col·lectiu fester vullgue encara que es molt més que festa, es cohesió social i identitat

Les comparses no sols brillen en els dies grans del Carnaval. Són espais de convivència, integració i socialització. En elles es creen llaços duradors, s’acull a nous veïns i es reforça el sentiment de pertinença a Vinaròs. El seu paper com a dinamitzadores socials és tan important com el cultural.

A més, han sabut adaptar-se als temps, incorporant noves sensibilitats, fomentant la participació infantil i juvenil i apostant per un Carnaval cada vegada més inclusiu i obert.

El present del Carnaval el tenim ahí i el futur de Carnestoltes, quaranta anys després d’aquell primer impuls en 1983, tot dependrà de l’ estat de forma del nostre rei Carnestoltes que mentre es renove cada any seguirà tenint una salut envejable.

Tinc clar que si la festa mira al futur amb confiança, és gràcies a la força de les les comparses. s la importància i valor que ha aconseguit el gran espectacle de presentació de reines i reis, a la involucració dels comparses i comparseres que garantixen la renovació constant, el relleu generacional i la fidelitat a uns valors que han fet gran al Carnaval vinarossenc,

Son ja 78 les comparses que han passat per la festa, reconéixer el seu paper de no és només un acte de justícia, sinó una evidència: sense comparses no hi ha Carnestoltes, i sense elles, Vinaròs no seria la capital festiva i creativa que cada hivern conquista carrers, places i cors.

Les recordem a totes elles:

La Colla, Jalem i al Katre. Els Arrupits, Casa Andalucia, Peña Andalucia, Apedaçats, Pastorets, FCSA, Penjats. Pitufilandia, Mariochus, Academia Esplai, La gaviota, Veïns de Vinaròs, Uiaa, L´Asclafit, Ni pic ni caso, Tomba i Tomba, El Barranc, Penya València, 25 i la Mare, Penya Pan y Toros, Els Cherokis, Ancenis, Colla Poc Suc, Red Popy Ballarines, Penya Barça, Quin Jaleo, Arramba i Clava, Arranca i Fuig, Cachull, Els xocolaters, Pensat i Fet, Els Povals, Ni fu ni fa, Com Xalem, La Morterada, Marxeta 87, Peña Madridista, Karting, I sense un duro, Comparsa Pan y Toros, El racó del Foc, Les agüeles, el Pilà, Els dormilons, Hit Scorpa, Nou Rosa, Tot a Orri, Al lio Montepío, Va que xuta, La comparsita, Quatre Gats, Si no t´agrada no mires. Els tipewasos, Me rio de Janeiro, Els mateixos, No en volem cap, Piñols del Congo, De pressa i corrents, Ni más ni menos, Xe que son quatre diez, Sortim perque volem, Pirates de les columbretes, Los bituneros, Centro Aragonés, , Tot dins d´un got, Ja hi som, Fot-li canya, Locura, Poche and Friends, Samba pa mí, Ara si que si, Xe quin poc suc, Esmuvi, On anem la liem, Gent en dansa i 9 Sabem.