L’Associació Sediments reclama reparar els desaigües de fons, una prova pilot i nous protocols de gestió de preses

NOTA DE PREMSA

Els coordinadors de la Campanya pels Sediments han creat l’Associació Sediments amb CIF G-43892090 amb l’objectiu principal d’aconseguir una nova política de sediments a la conca de l’Ebre. En aquest sentit, han convocat una roda de premsa per fer una valoració inicial de la presentació del “pla estratègic” del MITECO per al Delta de l’Ebre que se va celebrar online el dia 18 de novembre de 2020 a les 11:00h. L’Associació Sediments lamenta que el correu electrònic per convidar-los a participar va arribar a la bústia electrònica de la Campanya pels Sediments el mateix dia a les 10:59h, és a dir, un minut abans de començar la presentació. A més a més, sembla que la Taula del Delta té el text de l’avantprojecte del MITECO mentre que ells només compten amb les línies generals esmentades a la nota de premsa.

La nota de premsa d’aquesta presentació té un logo que diu “España puede”, està signada per la Vicepresidencia cuarta del gobierno de España i pel Ministerio para la transición ecológica y el reto demográfico. Allà diuen que preveuen acabar el pla a final d’any, que l’objectiu principal és garantir la permanència i sostenibilitat del Delta en el temps i que analitzaran alguns dels “problemes globals” que afronta el Delta de l’Ebre:

Como la falta de aportes de sedimentos que llevan a una descomposición sedimentaria, la falta de regulación y control de los sumideros y la inundación de la plataforma deltaica, así como otros problemas que tienen que ver con la incompleta delimitación y ocupaciones del Dominio Público Marítimo Terrestre; el vertido de fangos orgánicos; el estado ambiental de las lagunas, y la degradación ecológica de las bahías y las presiones que soportan.

A continuació citem íntegrament la declaració d’intencions que fan respecte a analitzar sediments dels embassaments i a la monitorització fluvial al tram baix de l’Ebre:

En la actualidad, y aguas debajo del complejo de embalses Mequinenza, Ribarroja y Flix, la tasa de transporte de sedimentos se estima en 0,33 hm3/año, sin contar los aportes de las cuencas del tramo bajo del Ebro. En total, en los próximos meses el MITECO va a licitar más de 2,5 millones de euros en una mejora del conocimiento que permita avanzar en la mejora del tránsito sedimentario. En este sentido, con el objetivo de mejorar el conocimiento sobre los sedimentos almacenados en los embalses de Mequinenza y Ribarroja, el MITECO va a licitar en breve una nueva batimetría de Mequinenza y la caracterización de los sedimentos en ambos embalses con un importe de 900.000 euros. Igualmente, el MITECO ha encargado ya la cartografía de alta precisión del río Ebro desde Flix hasta la desembocadura y de los embalses de Guiamets, Margalef y Ciurana y estudiar los sedimentos que hay en ellos con un importe de 500.000 euros. Del mismo modo, está en licitación por la Confederación Hidrográfica del Ebro la nivelación de alta precisión de la red de medida de la subsidencia existente en el delta del Ebro, todo ello es necesario para poder realizar una modelización hidrodinámica del transporte de sedimentos que permita diseñar un protocolo de gestión de los sedimentos en la zona. Además, se va a impulsar la creación del Observatorio Hidrológico del Delta del Ebro, que recogerá en un portal web todas las estaciones de medida que hay en la zona, en coordinación con la Generalitat de Cataluña, que permitirá tener monitorizado el Delta e impulsar la Red de Indicadores Ambientales del Delta del Ebro (RIADE).

L’Associació Sediments lamenta el retard amb que arriben aquestes iniciatives però valora positivament que el govern de l’estat analitze d’una vegada i amb tota profunditat els sediments d’alguns embassaments, i pose en marxa una xarxa per coordinar punts de monitorització fluvial. No obstant, i com que portem tants anys d’endarreriment en aquestes polítiques –sobretot per part dels governs del PP però també del PSOE-, cal que el govern central adopte compromisos pressupostaris i normatius en aspectes com el manteniment dels desaigües de fons de les preses, les proves pilot de transport de sediments o l’establiment d’un protocol de gestió de les preses que tingue en compte la seguretat i el trànsit sedimentari, per exemple, en episodis de riuada.

Si l’ex-ministra Cristina Narbona (PSOE) va tindre la valentia i els suports necessaris per impulsar la descontaminació de Flix, encara no sabem si Teresa Ribera, successora de Narbona, tindrà la capacitat, els suports i les pressions  necessàries per remodelar la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i vetllar per la seguretat de la Conca i del Delta de l’Ebre. En tot cas, algunes coses s’estan movent i no perdem l’esperança ni les ganes de lluitar pel que és just.

Un altre indicador de que sembla que les administracions tenen alguna disposició per treballar aquest tema és el fet que el departament de Territori i sostenibilitat del govern català ha convocat la quarta reunió del grup de treball sobre la gestió dels sediments per al dia 1 de desembre de 2020. Els convocants pretenen analitzar els punts següents del context actual: 1. les línies generals del pla de protecció del Delta de l’Ebre presentat pel MITECO; 2. l’actualització de la informació sobre la prova pilot de traspàs de sediments a l’embassament de Riba-roja (ACA-IRTA); 3. les al·legacions de la Generalitat de Catalunya a l’Esquema Provisional de Temes Importants corresponent al procés de revisió de tercer cicle del Pla Hidrològic de la demarcació hidrogràfica de l’Ebre. A petició de l’Associació Sediments també s’han inclòs els punts 2, 3 i 4 de la Resolució (744/XI) aprovada a la Comissió de medi ambient del Parlament de Catalunya (sessió 14, 05/07/2017) i que és l’origen d’aquest grup de treball sobre gestió de sediments.

Els aspectes d’aquests punts que pretenem destacar perque no s’han portat a terme són: [punt 2] la petició que havia de fer el govern de Catalunya per una inspecció independent dels mecanismes de les preses de Mequinensa-Ribaroja-Flix (MRF), i en el cas que la CHE no fes aquesta inspecció: interposar una denuncia; [punt 3] la revisió dels protocols d’actuació de la gestió de les preses, les autoritzacions ambientals integrades i les avaluacions d’impacte ambiental; [punt 4] iniciar els expedients de revisió de les concessions de MRF imposant nous condicionants ambientals tenint en compte la situació actual del Delta. Pretenem destacar que aquestes qüestions són fonamentals per a una “nova política de sediments” i no se’n parla, justament perquè són les qüestions que requereixen més compromís polític per un canvi de model que té a veure amb el nou Pla Hidrològic de l’Ebre que està redactant la CHE i amb la gestió de les preses que també fan les hidroelèctriques com Endesa. És necessari que el MITECO i la Direcció General de l’Aigua marquin directrius a la CHE en els sentits que estem esmentant.