L’ampliació d’una pedrera d’Ulldecona en el punt de mira de diversos grups ecologistes

El GEPEC–EdC, Salvem lo Montsià i APNAL-Ecologistes en Acció Vinaròs APNAL-Ecologistas en Accion Vinaròs han presentat al·legacions contra el projecte d’ampliació de l’extractiva d’argila “Ferradura II”, a Ulldecona, promogut per l’empresa CEMEX. L’àmbit d’actuació es troba a la falda del Montsià, a tocar d’espais protegits catalogats dins la Xarxa Natura 2000 i el PEIN de la Serra del Montsià, en una zona d’elevat valor ecològic i patrimonial.

L’ampliació prevista afectaria greument un entorn amb jaciments arqueològics reconeguts, oliveres monumentals centenàries i hàbitats d’aus protegides —com l’àguila cuabarrada o el còlit ros—, algunes d’elles en perill d’extinció. Es tracta d’un espai ja castigat per activitats extractives anteriors, on una nova intervenció comportaria danys difícils de revertir.

Una zona de gran valor històric i arqueològic, en perill
L’activitat extractiva de la “Ferradura II” es troba a tocar dels jaciments arqueològics dels Castellets i la Cogula, datats entre els segles VIII i VI aC. Aquests assentaments protohistòrics, ubicats a l’extrem sud-oest de la Serra del Montsià són un testimoni excepcional dels contactes comercials i culturals amb els fenicis durant la primera edat del ferro. Destaca no només la seva antiguitat i estat de conservació, sinó també la integració amb el paisatge que els envolta.

Però avui, aquest llegat mil·lenari es veu novament amenaçat. L’empresa Cemex ha projectat l’obertura de noves zones d’extracció d’argiles als peus mateixos d’aquests jaciments, en un entorn que ja ha patit en els darrers anys una greu degradació per accions extractives similars. Aquesta proposta suposa una nova agressió directa no només al patrimoni arqueològic sinó també a la integritat paisatgística, ambiental i cultural del sud de Catalunya.

Un jaciment no és només un conjunt de pedres: és part d’un ecosistema històric complex i fràgil, i la destrucció del seu entorn immediat comporta una pèrdua irreparable de context, de significat i de futur. Per aquest motiu, ja fa anys que vam proposar la creació d’una franja de protecció d’1.5 kilòmetres al voltant dels jaciments, per garantir la seva preservació davant d’activitats com aquesta.

Oliveres monumentals, un patrimoni a preservar
La zona afectada concentra una de les majors densitats d’oliveres monumentals del terme d’Ulldecona i, per extensió, de la comarca. Constitueix un exemple del paisatge d’oliverars antics on és normal veure exemplars d’oliveres de segles d’edat i dificulta una possible restauració posterior d’aquestes terres amb garanties.

D’altra banda, es destaca que les terres d’aquella zona tenen una considerable fertilitat que cal salvaguardar, i que pot perdre’s si no es fa una bona restauració posterior.

Hàbitat d’espècies amenaçades
L’àrea projectada per a l’ampliació també és de gran rellevància ecològica, ja que acull una notable biodiversitat, especialment pel que fa a l’avifauna. S’hi han detectat espècies com el còlit ros (Oenanthe hispanica), el duc (Bubo bubo), el xoriguer (Falco tinnunculus), l’arpella (Circus aeruginosus), l’àguila marcenca (Circaetus gallicus) i l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata), totes elles protegides per la legislació catalana.

Especialment crítica és la situació de l’àguila cuabarrada, espècie en perill d’extinció. Segons la informació disponible, la zona de la Ferradura forma part d’una àrea d’interès faunístic i podria correspondre a una àrea crítica d’una parella d’aquesta espècie. A més, l’espai és compartit per una parella d’àguiles daurades (Aquila chrysaetos), també protegida, la qual pot entrar en competència territorial amb la cuabarrada. Aquesta coincidència fa encara més desaconsellable qualsevol alteració del medi, i obliga, com a mínim, a un estudi específic del territori de les parelles implicades mitjançant tècniques com el radioseguiment.

A tot això, cal afegir-hi la presència d’un hàbitat d’interès comunitari (HIC 5330 – Matollars termomediterranis i predesèrtics) dins el perímetre de l’ampliació prevista, la qual cosa afegeix més motius per frenar el projecte.
Tot i que el promotor afirma que la restauració ambiental compensarà els impactes, l’experiència en una restauració de la mateixa empresa demostra que aquesta promesa sovint no es compleix i que els danys són, en molts casos, irreversibles.

Per tot això, davant d’aquesta amenaça el GEPEC–EdC i Salvem lo Montsià, amb el suport de diverses entitats adherides, manifesten el rebuig a l’ampliació i insten a les administracions a vetllar per la protecció d’aquest territori.