La repressió no ens atura, a l’Ebre continuem dempeus

Grup de Suport contra la Repressió de les Terres de l’Ebre

Avui, un cop més, des del Grup de Suport contra la Repressió de les Terres de l’Ebre, ens trobem aquí per donar suport al nostre company Ricard, i seguim denunciant la ràtzia repressiva contra les participants en les protestes posteriors a la sentència del procés, que s’han anat realitzant al llarg d’aquests anys de lluita contra un estat amb un objectiu clar i contundent…acabar amb l’activisme de la societat del país.

I encara més en plena crisis sanitària, econòmica i social, on tot s’atura per donar prioritat a la lluita contra el Covid19, mentre l’aparell repressor continua endavant amb unes investigacions que hauran d’acabar arxivades, perquè el dret a manifestació és un dret constitucional, fins i tot en aquest estat amb una estructura podrida fins a la medul·la.

Ens confinen, ens omplen de normes, restriccions i prohibicions, omplint el seu discurs de la por per quedar-nos quiets i callats, dient que només ens hem de desplaçar per temes essencials, laborals i sanitaris. En canvi, seguim veient com companys i companyes han de desplaçar-se als diferents jutjats del territori per unes citacions sense fonaments ni prou força judicial per justificar-los.

A l’octubre del 2019 coneixíem la sentencia de l’1-O i els carrers esclataven en indignació. Començaven una seguit de mobilitzacions convocades pels CDR, l’ANC, Òmnium i Tsunami Democràtic, que es mantindríen durant els mesos d’octubre i novembre. Durant aquelles setmanes vam ser testimonis un altre cop de la brutalitat policial exercida per les forces i cossos de seguretat de l’Estat, tant per part de la Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos d’Esquadra, així com de nombroses detencions, de les quals encara queden persones privades de llibertat, com és el cas que hem vist aquesta setmana d’en Dani Gallardo, per solidaritzar-se amb la nostra causa des de Madrid o també casos per qüestions d’origen, cosa que posa de manifest un cop més el racisme institucional que pateixen les nostres veïnes i companyes racialitzades.

A Terres de l’Ebre també vam sortir al carrer i ens vam mostrar dempeus contra una sentencia infame que mostrava un cop més el caràcter demofòbic i autoritari dels aparells judicials de l’Estat Espanyol. Durant aquells mesos es van dur a terme un seguit de mobilitzacions i accions a diferents municipis de l’Ebre on van acudir centenars d’ebrènques a mostrar el seu enuig davant la pèrdua constant de drets civils, socials i polítics que estem patint i en solidaritat amb totes les represaliades, exiliades i preses polítiques. 

Però com hem evidenciat i denunciat en nombroses ocasions, la dissidència i la defensa contundent dels drets col·lectius està fortament perseguida i reprimida pels aparells de l’estat. Però també portada a terme per la Generalitat i el cos dels mossos d’esquadra dirigit pel conseller Buch en aquell moment i que continua ara amb el conseller Sàmper, que senyalem també com a part de l’aparell repressor.

Des del Grup de Suport denunciem que es tracta d’un intent de generar temor a la ciutadania, per tal que no exercim els nostres drets de protesta i manifestació sota l’amenaça d’una denúncia o una multa. No se’ns escapa que el que està passant a les nostres terres i a la resta del principat és un avís a la resta de moviments socials i pobles de l’Estat Espanyol. Qui cregui que aquesta ofensiva va només contra el moviment independentista s’equivoca. Fins i tot ara forces polítiques que participen en el govern de l’estat, es sorprenen de que si cal, també ells son els assenyalats.

Estem parlant de 42 persones citades pel tall de l’AP-7 a l’Aldea, 7 pel tall de la Jonquera, 2 pel tall de Salt, i 2 mes per un presumpte delicte de foment d’odi a les Xarxes socials.

A hores d’ara només tenim confirmades dues dates d’altres citacions, per als propers 4 i 11 de febrer del any vinent als jutjats de Tortosa. Ja us ho recordarem.

Finalment, tot i l’embat repressiu que estem patint, volem deixar molt clar que la repressió NO ENS ATURA, ans al contrari, ens reafirma en què la lluita és l’únic camí possible.

Avui són elles, demà pots ser tu.

La solidaritat, la nostra millor arma.

Si ens toquen a una, ens toquen a totes.