La quadra: Música…i trens!

XAVIER POBLET

El proper dia 17 de novembre, dissabte la Unió Musical Xertolina celebra avançadament la festivitat de Santa Cecília. Aquesta bona dona sembla que va haver de casar-se en contra de la seva voluntat, i el dia de la seva boda, mentre els músics tocaven a fi i efecte d’animar l’esdeveniment, ella cantava dintre del seu cor tot resant-li a Déu. Pertanyia a una família patrícia romana i era costum entre aquella elit, aprendre a tocar algun instrument com l’arpa, la lira, o la cítara. Va ser torturada i morta probablement entre el 180 i el 230 per haver-se convertit al cristianisme, i seria canonitzada pel papa Gregori XIII al 1594. Papa al qual, per cert, se li deu la implantació de l’actual calendari (el gregorià) que substituïa al vell (el julià, dels temps de Juli Cèsar).

Doncs bé. A Xert si l’oratge ho permet, hi ha organitzada tota una sèrie d’actes amb la bona intenció d’obrir la festa al poble. Començarà el dia amb una cercavila i una xocolatada. A la tarda hi haurà jocs i karaoke, (increïble contrast que els músics tant ben preparats, tant afinats fomentin la possible destrossa dels timpans més resistents), per acabar amb un sopar popular, duo de ball i discoteca mòbil per a aquells que vulguin esgotar la matinada.

És, per suposat, una gran idea. No només perquè els nostres pobles necessiten esdeveniments engrescadors que motivin la presència de la gent, sinó també perquè és una manera de compartir una celebració més enllà de l’àmbit de la pròpia banda de música. Servidor de solfa no en sap ni papa, però des de fa alguns anys tinc el privilegi de presentar la nit de ball que la Unió ens ofereix el dia de Sant Roc per la nit, i m’he sentit còmplice sovint de l’esforç dels seus membres. L’assaig a la recerca d’una utòpica perfecció, però a la vegada amb una tremenda motivació d’acostar-s’hi el més que hom pugui. Persones que provenen de tot tipus de professió, estudiants condicionats pel temps i les tasques lectives, treuen hores des del darrer racó de les seves vides per poder dedicar-les a millorar i innovar el repertori.

I si per arribar a Xert el transport és un problema, ara per ara l’ampliació dels horaris ferroviaris entre Castelló i Vinaròs pot facilitar-ho. Aquesta reivindicació, (com diu el tòpic i com s’estableix en tants i tants altres assumptes) llargament demandada, corregeix parcialment una escandalosa mancança, impròpia d’un país teòricament avançat. Espanya i els seus aires de grandesa, han posat un excés d’èmfasi en uns AVE que viatgen per les vies, fantasmagòricament com ànimes en pena, mentre el més calent era a la aigüera, i aquells serveis imprescindibles i quotidians per la majoria de la població anaven abandonant-se cada dia més.

Ara caldrà acabar de posar-hi la cirera. L’estació de Vinaròs i la de Benicarló-Peníscola té el problema de la gran distància entre l’indret on els trens arriben i la ubicació de la població urbana. Caldrà doncs, una bona política coordinada que permeti enllaçar ja no només les poblacions costeres, sinó també serveis amb l’interior de la comarca, especialment, per cobrir aquelles puntes de trànsit de viatgers que puguin donar-se, més enllà de si és o no cap de setmana. Poc a poc l’interior s’aïlla a causa del seu despoblament i s’entra en un bucle perillós que només la facilitat del transport públic pot pal·liar en certa manera.

Esperem doncs, que aviat el Maestrat trobi la més que merescuda pau logística. No és excusa la més que evident baixada del nombre de viatgers en l’ús dels cotxes de línia. Al cap i a la fi un servei públic ha de combinar efectivitat amb pressupost i això és tasca dels polítics. La terra es va despoblant però és la meva terra. O si ho preferiu en paraules de Sèneca: “Nemo patriam quia magna est amat sed quia sua”… És a dir: “Ningú estima la seva pàtria perquè sigui gran, sinó perquè és la seva”.