La quadra: Allargant-se el dia

XAVIER POBLET

Nadal ja és història. Enguany els xertolins l’han perllongat de manera inusitada. Han estat unes festes diferents, amb la gran iniciativa d’haver convidat veïnes i veïns a engalanar els carrers i places del poble, per la qual cosa ha calgut imaginació al poder, i moltes hores de treball, a més de la capacitat per les manualitats per les quals, sigui dit de passada, un servidor és un perfecte negat. Una iniciativa per la qual el proper any, caldria desproveir-la de competitivitat, (es van premiar els carrers guanyadors), i no per manca d’esportivitat entre els concursants,  sinó perquè allò que veritablement cal premiar en aquests casos és l’esforç, i aquest, va ser contundentment generós per part de tots els que van cooperar.

No van faltar –com no podia ser d’una altra forma-, els actes propis dels temps, des de la volta pels pessebres acompanyats de la coral i el grup de guitarres, fins a la presència de l’home dels nassos. També Felip Kervarec va donar la benvinguda al cap d’any amb les seves narracions i els seus contes. Finalment el dissabte dia 5 els reis d’Orient van fer cap a totes les cases dels infants, i van deixar aquelles coses que, durant força dies, havien estat motiu d’il·lusió i esperança entre els més menuts.

Deia que s’havia perllongat el Nadal –tot i que oficialment no acabi fins La Candelera, a començaments del febrer-, perquè alguns carrers van aprofitar el fet d’haver-se reunit per preparar-ho tot, per celebrar dinars de germanor. Una bona manera de conviure que, sovint, queda relegada als temps de més sol i menys fred.

Aquest sol, no tant el fred-, cada dia que va passant es fa més palès. Poc a poc va allargant-se el dia i l’ametller ja està a punt per saludar amb la seva blanca i rosada flor… Si és que no ho ha fet ja. Sense temps per perdre, el proper cap de setmana es celebrarà la festivitat de Sant Antoni Abat –tot i que el dia sigui el 17-. Dissabte 19 a les 18.30, en l’incomparable marc de la plaça Vella, es representarà l’obra La barraca de Sant Antoni. En acabar-se els dimonis, forques a la mà escampant foc i espurnes, baixaran fins al final del poble per encendre la gran foguera, que una vegada reduïda a brases, permetrà torrar carxofa, carn i tot allò que el cremall li pugui donar calor. Apagades les tises, el duo Calibra i Disconnectar (ja són uns xertolins més), portaran la música i la festa fins que el cos digui prou. L’endemà, la missa, la processó, la benedicció de les bestioles i el repartiment de coquetes als veïns i veïnes, clouran el tradicional cap de setmana.

Després vindrà una llarga trajectòria al desert hivernal, fins que la tercera setmana d’abril (a tocar Sant Marc), porti la Setmana Santa. Només el carnaval trencarà la monotonia rutinària d’aquests mesos primers de l’any. El temps passa inexorable, i el cicle de la vida continua per fortuna. Sense pressa, però també sense aturador. Enguany per Sant Antoni, la nova quinta que relleva l’anterior en l’organització, compta amb sis noies i nois, fills d’uns altres amb els quals vaig tenir la sort de compartir la festa ara fa 29 anys. I hom no pot evitar un certa barreja d’enveja i nostàlgia, com tanmateix agraeix als astres tota la vida tinguda fins avui, en especial a aquest sol que tant enyorarem però que fa que, per ventura, poc a poc el dia es vagi allargant.

Quan ja estava tancat l’article, ens informen que els actes religiosos de S.Antoni (missa, processó, benedicció i coquetes) seran el dissabte pel matí, (per primera vegada a la història del poble), perquè Mossèn Leon que porta també les parròquies de Catí i La Jana, no pot si es fa diumenge presidir tots els actes.