XAVIER POBLET
Llegeixo que els CDR han fet una actuació de les seves a Vinaròs. Concretament van omplir d’excrements les portes del jutjat de la població. No és la primera vegada que l’independentisme traspassa el Cervol per actuar al Baix Maestrat. Jo crec que no es tracta d’això. Dit d’una altra manera és una crassa errada.
Dues raons voldrien sustentar aquesta (personal) opinió. El gran problema de la judicatura espanyola no rau en aquells jutges que desenvolupen la seva tasca en poblacions, i que tenen com a casos a resoldre temes normalment allunyats de la política. Aquests, acostumen a treballar en condicions força penoses: Manca de material, lligalls arxivats per terra, acumulació d’expedients sense temps material per resoldre, poc personal i una llarga quantitat de limitacions que ara no cal llistar, doncs és prou coneguda, especialment per part de qui ha d’usar els serveis. No. L’independentisme no pot caure en aquelles mateixes errades en les quals s’hi posen aquells que justament critiquen. Els arguments cal exposar-los amb el poder de la raó, no d’una força exercida allà on no toca. “Bonitas non est pessimis esse meliorem” (La bondat no consisteix en ser millor que els pitjors), crec que era Sèneca qui ho va dir.
Nego la major amb aquesta argumentació? Gens més lluny de la meva intenció. El dret a la protesta és indubtable i innegociable, però sí cal saber on exercir-lo i com fer-ho. Perquè d’una altra manera la protesta perd legitimitat i deixa de tenir sentit.
Que des del famós referèndum de l’u d’octubre tot ha estat un desori i en totes dues parts (i la tercera anomenada equidistant), ha hagut una manca d’alçada política, és evident. Però la gran errada de l’estat espanyol (i la judicatura d’elit, que van molt de la mà malgrat pretenguin vendre una altra cosa), ha estat crear un relat allunyat de la realitat, que s’ha endut per davant fins i tot el sentit comú. I és una llàstima, perquè Espanya tenia l’avinentesa de carregar-se de raons i donar a les coses i als fets, la justa mesura.
Que Vinaròs visqui en pau, i que es resolguen les seves coses a casa seua. Si els CDR volen exercir el dret a la protesta potser és l’hora d’organitzar actes cap als veritables culpables (o que ho són, segons el seu criteri) perquè girant la volta com un mitjó, l’independentisme pot caure justament en la mateixa equivocació que ha tingut l’unionisme. Creure que tot s’hi val i s’hi val a qualsevol preu. Fins i tot amb presons preventives desmesurades, injustes i desajustades a dret. Això volen? Assolir que la gent seguisca una manera de pensar i ho faça mobilitzant-se en manifestacions pacífiques com va ser el mateix referèndum no és gens fàcil. El que sí resulta senzill és amb un no-res perdre bous i esquelles. “Ut plures corrigantur, rite unus perit”. (Per a corregir a la majoria s’acostuma a castigar a un), deia Pubili Siri, que havia estat esclau, i sabia de què parlava. Fora bo caminar per terra segur, i no per sorres pantanoses.