La quadra: Agost, festes

XAVIER POBLET

I les festes, en efecte arriben. Com si d’un cicle natural es tractés, fan cap any rere any. I després ja en parlarem dels actes i l’oferta més o menys diversa. Però arriben, i permeten retrobar amics i familiars que malgrat tenir-los presents, no sempre es pot interactuar amb ells en el temps –paradoxalment- on les distàncies han estat esborrades.  Hom retorna i descobreix com xiquetes i xiquets han crescut, i també, és clar, com va traspassant la gent major sense aturador possible. Llei de vida. I això esdevé el cicle natural del que parlava i que, amb tota l’emoció del món, no ha de parar el caminar.

Per Xert, (a més de passar desperts) ens esperen catorze dies de festa major. Festa que és, si fa o no fa com sempre, perquè tampoc cal inventar si no és per aportar. Totes les entitats o associacions posen de manifest allò que val la pena. Teatre, bous, futbol, ball, música, gastronomia –enguany amb una ruta de tapes-, cerimònies religioses, i discoteques mòbils per donar i vendre. Tot culminarà amb el dia dels “xòfers” el dissabte 25.

I tot així, amb les festes encara no encetades, em preocupa haver llegit avui un ban de l’ajuntament, pel qual es demana respecte per a tot el veïnat, i que no es faci “botelló” al Centre de Salut. Home sí. Tota la raó del món. No crec que l’ajuntament de Xert hagi sortit a la palestra per una queixa puntual, si ho ha fet és perquè hi ha raons més que contundents. Les festes no haurien de ser justificatives de cap actitud molesta, però molt menys fora d’elles. Qui estima un poble petit (i per tant la seva gent) sap que té uns valors a mimar. Uns valors dels quals les grans ciutats estan desproveïdes. Quin perill que la testosterona urbana prevalgui i violi la pau rural. I si els pebrots són autòctons encara pitjor.

L’ajuntament ha tingut enguany, la bona idea de traslladar les discoteques mòbils al local “multiusos”. De com s’ha de fer la festa no entro. Festa major ha hagut des dels temps de les bacanals romanes, amb més túniques, és cert. Però la convivència mai havia estat posada en qüestió. Si és que el model de poble ha de ser un és qüestió de plantejar-ho obertament per part d’aquells que ho volen. Sinó potser ens caldrà pensar-nos-ho i decidir cap a on volem caminar. La invasió del terreny de l’altre acostuma d’anar acompanyada de l’actitud intolerant de qui no vol ser envaït. I en això estem.

No sigui cas que un dia, com per art de màgia (negra) les festes acabin. Com diuen al terreny com “Camot”. Que sóc conscient que, quasi bé segur, aquells que haurien de ser interpel·lats no llegiran aquest article. De fet probablement llegeixen poc. O gens.