Vinaròs News

Històries d'avui en dia

www.alvolant.blogspot.com.es/ Xavier Poblet Aprofitant el pont de Tots Sants, vaig tenir la sort de gaudir d’un llarg cap de setmana al poble. Feia més...

www.alvolant.blogspot.com.es/

Xavier Poblet

Aprofitant el pont de Tots Sants, vaig tenir la sort de gaudir d’un llarg cap de setmana al poble. Feia més de trenta-cinc anys que per aquestes dates no solcava les terres del Maestrat, i tractant-se dels darrers dies de Novembre, era obligat compliment fer cap a la fira de la Jana. Aquesta darrera vegada a la que faig esment, -al segle passat-, la comarca ens va rebre amb un fred accentuat, tant exagerat per la tardor, com ara ha estat la calor en aquests dies. Aquells dies alguns amics em van ensenyar què era un “acevador”, un “cepet” i una “gramerola”, i per suposat un tort. Conceptes dels que mai més vaig tenir-ne coneixement a no ser per alguna conversa de taverna. Els records viscuts aleshores venien boirosos a la meva ment, però tot i així no deixava de trobar paral·lelismes entre ara i aquells temps.

Doncs diumenge a la Jana, falta gent. Els carrers atapeït de gent sense pressa, gaudint del sol dominical com si no hi hagués demà. Voltant les parades, sovint iteratives en quan a l’oferta dels productes, però on cadascuna semblava diferent a l’anterior. Vaig caure en la temptació de comprar préssecs de Calanda (res especial) i una “cecina” gallega (aquesta espectacular). Però potser el més sorprenent de tota la fira, (atès que actualment queda poc de ramadera i agrícola, per acabar esdevenint un mercat ambulant convencional) fou una exposició als baixos de la Càmera Agrària, d’objectes antics, bàsicament roba de llit, íntima i de casament, amb peces que anaven de 1888 a mitjans del segle passat. Just de 1888 havia una vànova feta amb ganxet de cadeneta i amb les peces cosides, i al serrell dels peus el nom de l’autora i l’any de l’obra. Aquestes veritables obres d’art, em reporten als temps en els quals foren creades, i hom no pot deixar d’imaginar com devia ser la vida aleshores. Les velles àvies expliquen que els casaments es celebraven (en el millor dels casos) amb una immensa paella d’arròs al bell mig de la taula, i cadascú brandava una cullera per dur-se els grans a la boca i campi qui pugui.

Temps era temps… Un matí meravellós de retrobada amb gent, dies de descans i convivència amb aquells que estimes. I és clar en el contrast de l’imaginari, temps de canvis. També a Vinaròs News arriben temps de noves. Després de cinc-cents exemplars digitals ha arribar el temps de renovar-se. Sempre per suposat amb la sana intenció de millorar, d’aportar més servei als lectors, de esdevenir resposta als temps tant convulsos i complexes que corren. I amb la mateixa il·lusió que el primer dia. Disposat a compartir les reflexions i les (humils) experiències quotidianes que servidor viu jorn a jorn. I com a fet simptomàtic i simbòlic, llegeixo que s’ha tornat a obrir el Pont de La Bota al port de Querol. Territori novament unit, gent que camina plegada.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies