La Processó de la Matinada conjuga tradició i solemnitat en la Setmana Santa vinarossenca

MARIANO CASTEJÓN

Quan encara no han sortit els primers rajos de sol i la ciutat roman banyada per la claror de la lluna, Vinaròs ha tornat a viure un dels seus rituals més colpidors. A les cinc de la matinada, el silenci del nucli antic s’ha trencat suaument pel so rítmic del tabal, marcant l’inici de la Processó de la Matinada.
La comitiva ha partit des de l’antic convent de Sant Agustí (actual Auditori Municipal), sota l’organització de la Confraria de Jesús Natzarè i Sant Sepulcre. Les imatges que acompanyen aquest relat mostren la solemnitat del moment: desenes de fidels i confrares, vestits amb les seues túniques i porten els seus estendards, han recorregut els carrers més emblemàtics en un acte que combina la penitència amb el respecte profund.
L’acompanyament del tabal de Jordi Beltrán, de la Colla de Dolçaina i Tabal dels Nanos i Gegants ha aportat aquella sonoritat tan nostra, una música que sembla connectar el present amb els més de 500 anys d’història que té aquest acte, recuperat amb encert l’any 2010.
Al llarg de l’itinerari, la processó s’ha aturat en els punts tradicionals per resar les 14 estacions del Vía Crucis, amb les lectures a càrrec de mossèn Emili Vinaixa, acompanyat com sempre per mossèn Maxi i per primera vegada pel nou sacerdot de la parròquia de Santa Magdalena mossèn Carlos París. És en aquestes parades on la solemnitat es fa més palesa; la gent s’agrupa al voltant de la imatge del Natzarè, il·luminada per la tènue llum dels ciris, creant una atmosfera de recolliment que difícilment es troba en altres processons més multitudinàries.
Un dels detalls més bells d’aquesta processó és el seu final. La marxa està calculada perquè, a mesura que els confrares tornen cap al punt d’inici, la foscor de la nit vaja cedint el pas a la llum de l’alba, tot i que quan s’ha acabat en aquesta ocasió encara era de nit.