La Plataforma pel País Valencià de Vinaròs, davant d’un 14 d’abril confinat
LA NOSTRA GENTVINARÒS 14 abril, 2020 Vinaròs News
Plataforma pel País Valencià de Vinaròs
Enguany no ha estat possible homenatjar les víctimes del feixisme a la fossa comuna del cementiri de Vinaròs: ni de Vinaròs i d’enlloc.
No ha estat possible retrobar-nos amb els perseverants familiars ni amb els qui cada 14 d’abril acudeixen des dels pobles veïns d’una banda i l’altra del riu Sénia per a honrar-ne la memòria. No hi haurà testimonis colpidors d’uns fets criminals que durant tants anys han estat proscrits i engrillonats per la por. No hi haurà tricolors ni estelades. No es reproduiran els acords de l’Himno de Riego interpretat pels dits revoltosos de Carles Santos com a epíleg d’un “Visca la República!!!
A la fossa comuna del cementiri de Vinaròs i d’altres pobles, en oblidades cunetes, dessolats descampats i feréstecs barrancs jauen i es descomponen més de cent mil víctimes assassinades vilment pel feixisme, una proesa només superada per Cambodja.
Ja s’han escolat més de vuitanta anys. Però els hereus dels vencedors i els beneficiaris d’aquella guerra d’extermini no han demostrat el patriotisme, de què tant s’envaneixen, ni la pietat per ajudar els familiars dels vençuts a desenterrar els parents per donar-los digna sepultura. Aquesta hauria de ser la sincera reconciliació.
Mai no ho faran, però. És el preu que els vencedors i els seus sequaços van imposar per concedir als vençuts supervivents, als seus hereus i als càndids i oportunistes opositors la fal·laç parafernàlia constitucional de viure en una modèlica democràcia salvaguardada pel monarca instaurat pel Caudillo.
El franquisme, com el virus més resistent a la més poderosa de les vacunes, emmetzina la política, infecta l’exèrcit, contamina la magistratura, es propaga en les grans corporacions, intoxica els mitjans de comunicació, parasita l’església.
I tanmateix no podem renunciar a la memòria dels vençuts, l’antídot més eficaç per afrontar la demagògia, la propaganda i la mentida amb què els vencedors d’ahir i d’avui imposen la seua grotesca tirania.