La planta de purins de la Salzadella tracta més de 3.000 tones d’alpetxí i residu agrícola en tres mesos

La planta de purins de la Salzadella ha aconseguit produir més de 500 tones de compost per a ús agrícola a partir de les més de 3.000 tones d’alpetxí i gallinassa que ha tractat en els darrers tres mesos gràcies a la col·laboració entre la Diputació de Castelló, titular de la infraestructura, la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat Valenciana i la Universitat Miguel Hernández d’Elx.

Així ho ha pogut comprovar el diputat provincial de Residus i Reciclatge, Ignasi Garcia, qui ha visitat aquesta planta per conéixer els resultats del projecte pilot d’agrocompostatge amb el qual es va reactivar aquesta planta, destinada inicialment al tractament de purins, però que s’havia mantingut en desús durant els últims huit anys. «Estem realment satisfets de l’experiència que estem obtenint de la Salzadella, ja que estem fent que els nostres pobles siguen centres d’innovació i de col·laboració públic-privada», ha manifestat Garcia. «A més, hem donat solució al problema de l’alpetxí, que paralitzava la producció d’oli de les cooperatives, tancant així el cicle d’economia circular de proximitat en la zona del Maestrat».

El diputat ha estat acompanyat pel director general de Qualitat Ambiental, Joan Piquer, així com per l’alcalde de la Salzadella, Cristóbal Segarra, els membres del projecte de l’UHM Raúl Moral, Ana García i Pablo Pascual, el president del consorci C1 de residus, Sergio Bou, i el representant de les cooperatives del Maestrat, David Pla.

Cal recordar que el contracte de cessió de la planta va ser d’un any inicialment, encara que, tal com ha assenyalat Garcia, «el nostre objectiu és que totes les plantes estiguen en funcionament en els pròxims anys». Per això, ha deixat constar que «seguim en diàleg amb Qualitat Ambiental per tal de prorrogar la col·laboració i estendre-la a la resta d’instal·lacions». La intenció, segons el diputat, és «multiplicar les tones de residus tractades per dinamitzar l’economia de les nostres comarques d’interior a partir de projectes de desenvolupament sostenible, en la línia de les recomanacions europees de la Green Recovery».