Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Associació Cultural Jaume I La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) és un tractat europeu, promogut pel Consell d’Europa des del...

Associació Cultural Jaume I

La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) és un tractat europeu, promogut pel Consell d’Europa des del 1992, que té com a objectiu protegir les llengües històriques d’Europa que són minoritàries o minoritzades als estats on es parlen. L’Estat espanyol va ratificar aquesta carta europea de compromisos lingüístics el 2001, però la incompleix en diversos aspectes des d’aleshores, tal com indiquen els informes d’avaluació que elabora periòdicament el Comitè d’Experts de la CELRoM del Consell d’Europa.

Tal com assenyala l’informe de l’ONG del català, el comitè europeu critica que en  l’accés a les feines de l’administració, conèixer la llengua pròpia d’un territori no és un requisit obligatori, sinó tan sols un “mèrit” a tenir en compte. També en destaquen una dada sorprenent: el coneixement d’algunes llengües estrangeres com l’anglès, el francès o l’alemany puntua més en l’avaluació de les sol·licituds d’algunes feines publiques, que el coneixement de llengües que són oficials. En aquest àmbit, l’informe conclou que la legislació espanyola no és capaç de garantir que els treballadors públics siguin competents en llengües diferents de la castellana. La Plataforma per la Llengua ha denunciat reiteradament que, sense un mecanisme de capacitació en català del personal de les administracions públiques, no quedarà garantit que els catalanoparlants puguin ser atesos en la seva llengua.

En el seu informe, a més, la Plataforma per la Llengua alertava el comitè europeu que la digitalització està empitjorant l’atenció pública en català. En aquest sentit, l’avaluació del Consell d’Europa explica que la creixent telematització de l’atenció pública està desincentivant la contractació de treballadors competents en la llengua pròpia del territori. Com a conseqüència, afirma el Comitè d’Experts, els parlants de les llengües pròpies tenen un accés encara més limitat a les cites personals dels serveis públics que els castellanoparlants. Amb aquesta afirmació, els experts de la Carta fan palès que a Espanya uns parlants tenen més drets que els altres.

L’informe  alerta que s’incompleix l’article 10 de la CELRoM. En aquest cas, el document cita directament els resultats d’un estudi de la Plataforma per la Llengua que indica que, de 389 webs observades, només 5 estan traduïdes totalment al català. Tal com s’explica, els experts europeus alerten que sovint aquestes traduccions contenen errades i que, per tant, molts ciutadans acaben optant per omplir la versió castellana dels formularis a què poden accedir des d’aquestes webs.

El Consell d’Europa també recomana a Espanya, un cop més, que es modifiqui la Llei Orgànica del Poder Judicial perquè asseguri l’ús del català en procediments judicials si ho demana una de les parts, una opció que actualment no és garantida per l’administració de justicia tot i les previsions legals de la Carta.

El comitè insisteix a dir que les mesures extraordinàries aplicades per la pandèmia no poden ser una excusa per trepitjar els drets dels parlants de les llengües pròpies. A més, el Consell d’Europa recomana que tota la informació que es done en relació amb la Covid-19 estigue disponible en les diferents llengües pròpies de l’Estat.

                                                                       

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies