La dictadura de Primo de Rivera a Vinaròs (i 10). El nou règim passa comptes amb l’anterior consistori

RAMON PUIG

Dos mesos desprès del Cop d’Estat, quan les expectatives del nou consistori començaven a esvair-se, les del vell esdevingueren preocupants. Els regidors cessats havien desaparegut de la vida política, lliurats a les seues professions i procurant fer el mínim soroll possible. Però es mantenien alerta, sabien que alguna cosa passava i els menys compromesos començaren a distanciar-se dels més significats.

El dia fatídic fou el 2 de novembre a migdia, quan la ciutat mostrava més moviment, dos guàrdies civils sortiren de la Zona Militar, creuaren el carrer Major amb posat marcial, passaren pel davant de l’ajuntament sense aturar-se, continuaren per la plaça Jovellar i enfilaren la raval de Càlig fins arribar al portal del “Cafè Universal”.

La gent s’agombolà encuriosida intuint que els guàrdies no entraven al local per fer-se una ronda. Passada una bona estona, la porta tornà a obrir-se per donar pas a l’arrogant Felip Ferrer “Varet” que, entre els dos guàrdies, s’encaminà directament a la presó municipal. Al vespre es repetí l’escena però el trajecte de la benemèrita va ser més curt, a la mateixa plaça de la Mera, on vivia Ramon Comes, a qual llegiren l’ordre de detenció signada pel tinent coronel Joaquim Tirado, “resultando suficientes cargos contra el secretario“.

 Els “segrests” continuaren l’endemà quan la parella de civils tornà al raval de Càlig a endur-se a Julià Sanz, i al dia següent, 4 de novembre, el veïnat del carrer de Sant Joan no acabava de creure’s que s’emportessen Facundo Fora a la garjola. Estava clar que els detinguts havien rebut una ordre reglamentària perquè tots ells restaven al domicili a l’espera que els anaren a buscar. Podien haver-se estudiat el recorregut i anar casa per casa a endur-se’ls tots en menys d’una hora, però l’objectiu era impactar la població. Quan Fora arribà al recinte carcerari, tot estava preparat per conduir-los a la presó Model de Castelló, on romangueren fins al 22 de desembre.

La resta de la llista de regidors van sortir més ben parats ja que en comptes de presó van haver de reintegrar la quantitat de 4.986,83 entre Josep Mª Serres, Higini Roca, Francesc Guarch, Antoni Sorolla, Domingo Agramunt i Eduard Torres, en concepte d’irregularitats contra la llei del Timbre. La situació es vivia amb tensió reprimida pels seguidors dels detinguts i de tant en tant es produí algun frec a frec com l’altercat entre un dels sicaris de “Varet”, Agustí Esteller, i l’agutzil Manuel Codorniu.

El delegat provincial supervisà personalment els comptes i, en previsió d’absències, havia enviat l’agutzil amb diverses ordres de confinament a determinats responsables de l’ajuntament anterior que passaren per l’oficina de la Zona militar. En acabar les entrevistes, convocà la Junta Municipal i es prengué nota de les irregularitats deixant ben clar que alguna cosa havia canviat i Madrid era tant a sobre de qualsevol municipi que ja no hi havia fronteres administratives.

Felip Ferrer, Ramon Comes, Julià Sanz i Facundo Fora

Un comunicat li feu saber a l’alcalde que s’estalviés enviar un full d’incidències, per molt detallat que fos, s’exigia la documentació original ja que l’informe el faria el tribunal corresponent. La Dictadura s’havia instal·lat en un període de transició entre la caduca Restauració i una societat cansada de lluitar, totalment deslligada dels polítics. El règim militar pretenia emular un feixisme sense feixistes amb un Dictador convençut que la disciplina castrense trauria Espanya de l’atzucac on l’havia enfonsat la política civil.

Amb l’anterior consistori a la garjola el nou es va remodelar sota la secretaria Mateu Royo que va donar veu al poble a les sessions municipals. El primer a exercir-la fou el carismàtic Cristòfol Felip “Bassino” per recordar a l’alcalde que el 1902, quan ell era síndic municipal, s’havia signat el contracte amb la companyia d’aigües potables on acordaren que l’empresa instal·laria fonts públiques, cosa que no va complir. El segon a fer ús de la paraula fou Aleix Querol per deixar constància que la ciutat estava desproveïda de “sistema adecuado para evacuación y depuración de las excretas y aguas residuales”, desobeint la reial ordre del 9 de setembre de 1923, de compliment obligatori a tots els ajuntaments, i a fer obres d’evacuació d’aigües brutes per millorar la salubritat pública.

Més interès es va posar a preservar la moral ciutadana dels espectacles locals. “En el teatro Ateneo se anuncia una función inmoral, antirreligiosa, antisocial y revolucionaria” i a sobre es pretenia estrenar-la el dia de la Immaculada. Es tractava de “La Garra”, i tenien part de raó ja que l’autor, Manuel Linares, fou un dels creadors del teatre de resistència que pretenia ressaltar les xacres d’un model social que obstaculitzava l’evolució del liberalisme.

L’última sessió municipal del 1923 va tenir lloc el 28 de desembre amb assistència de deu regidors. Era un plenari de circumstàncies amb un ordre del dia breu i rutinari en què s’acordà emprar el repartiment veïnal per cobrir el dèficit pressupostari de 1924 i accedir a la demanda d’empadronament de mon iaio, Ramon Puig Villaroya, domiciliat a Vinaròs a primers d’any i a manca del certificat de baixa de Catí no pogué empadronar-se ni obrir carnisseria fins aleshores.

La Garra