La dictadura de Primo de Rivera a Vinaròs (8). El dilema de la Corporació

RAMON PUIG
Els canvis tecnològics com l’aplicació de l’electricitat a la indústria i el motor a la navegació i transport, no apaivagaren la tensió dels comerciants per la manca d’autoritat de l’alcaldia, sotmesa al control del Delegat provincial. Neutralitzades les institucions civils per l’autoritat militar, el paper dels delegats era trametre els interessos del nou règim a les poblacions sense tenir en compte les seues particularitats. Els botiguers vinarossencs demanaren al delegat la revisió dels preus imposats als majoristes que perjudicaven la butxaca dels clients i possibilitava la retracció del consum. Fins i tot, en un sector tan particular com la pesquera, el preu del peix a la llotja augmentava en un 30 %, camí del mercat.
Els membres d’aquell primer ajuntament de seguida s’adonaren que les coses no rutllarien tant bé com pensaven per als seus interessos. Les amenaces forçaren la presència de tots els regidors a les sessions, però pocs assistien per convicció. No podien donar un pas sense l’autorització del delegat i en rebre la reclamació de 31.821 pessetes “en concepto de corriente y atrasos del primer semestre de este año”, l’alcalde intentà tranquil·litzar els regidors atribuint que el requeriment era una qüestió rutinària i la nova autoritat els dispensaria d’un deute de l’ajuntament anterior.
Però no tots els problemes es limitaven a la fiscalització, el control de la vida política o l’austeritat econòmica, abusos de tota mena es continuaven vigents com en la Restauració. A primers d’octubre arribaren a l’estació de Vinaròs un seguit de personatges vinguts de Barcelona i València que foren rebuts per les autoritats municipals, presidides pel general García Trejo. No era cap multitud, una trentena de personatges acudiren a la “Fonda Aparici” per donat compte d’un suculent àpat, a càrrec de l’ajuntament. En acabar, es traslladaren a Peníscola per descobrir una lapida commemorativa al Papa Luna, fer els discursos corresponents i ràpidament cap a Benicarló on el consistori veí els tenia preparat un “Lunch”.

Batiste Nento

El continuisme, però, no es limitava a commemoracions. De la mateixa manera que es forçà la composició del Consistori també s’activà la Junta de Reformes Socials, presidida per l’alcalde Àngel Giner, amb els mateixos representants constituïts per reial ordre del 3 de gener de 1923, vuit mesos abans del cop d’Estat. Que una institució fiscalitzés sobre conflictes laborals no estava a l’agenda de la patronal vinarossenca que considerava la Junta una ingerència en assumptes que només a la patronal competien. Tampoc el líder obrer, Cristòfol Felip, fundador de les Societats Obreres locals, hi tenia cap interès, encara que per motius ben diferents. El veterà lluitador es resistí a col·laborar amb la dictadura, però, forçat a ocupar el càrrec de la Junta, optà per exercir, fins a les últimes conseqüències, l’ordre del Directori d’arbitrar els conflictes per evitar-ne l’esclat, la qual cosa significava posar la patronal a les cordes.
L’entusiasme inicial del nou consistori confonia l’apoliticisme predicat pel Dictador amb el lema bíblic, “doneu-li al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu”. La qual cosa significava deixar a mans dels estaments superiors les qüestions estatals i els regidors dedicats a les activitats pròpies del municipi. En conseqüència, posaren fil a l’agulla i es proposaren millorar la infraestructura urbana, el subministrament elèctric, completar les voreres, les zones enjardinades, eliminar els reductes insalubres, adquirir un autocuba, reformar l’escorxador, les escoles, l’acadèmia de música, pintar l’ajuntament i desautoritzar propostes interessades, com la del carnisser i regidor Baptista Nento de prohibir la venda de carn en cases particulars amb l’excusa de la manca de control sanitari. L’opinió de la majoria era que, per la mateixa raó, caldria tancar les carnisseries de l’insalubre mercat fins que no es construís un edifici de cap i de nou.