Vinaròs News

Històries d'avui en dia

La Biennal d’Art Ciutat d’Amposta (BIAM) es consolida com a gran aparador de l’art contemporani La Biennal d’Art Ciutat d’Amposta (BIAM) es consolida com a gran aparador de l’art contemporani
NOTA DE PREMSA Aquest matí s’ha presentat en roda de premsa la 17a edició de la Biennal d’Art Ciutat d’Amposta. Aida Boix, directora de... La Biennal d’Art Ciutat d’Amposta (BIAM) es consolida com a gran aparador de l’art contemporani

NOTA DE PREMSA

Aquest matí s’ha presentat en roda de premsa la 17a edició de la Biennal d’Art Ciutat d’Amposta. Aida Boix, directora de Lo Pati Centre d’Art de les Terres de l’Ebre ha explicat que les obres són individuals i que, per tant, “no hi ha un relat comissarial que les uneixi”. “De totes maneres sí que podem dir que alguns grans eixos temàtics: hi ha obres amb un component sonor molt clar; n’hi ha que aborden el relat històric i cultural, d’altres que parlen de la materialitat o de l’educació nativa i violència territorial”, ha afegit.

Per la seva banda, Adam Tomàs, alcalde d’Amposta, ha volgut posar en relleu amb aquestes disset edicions, la biennal ha estat capaç d’evolucionar en paral·lel a com ha evolucionat la societat: “I com a exemple tenim els temes de les obres d’enguany: el reconeixement de sostenibilitat, els models productius globals, la reivindicació de la igualtat de gènere o la massificació turística”. “Precisament, aquesta evolució també ha fet que la Biennal hagi esdevingut un referent entre les convocatòries artístiques no només del país, sinó també de l’Estat”.

En aquesta edició s’han valorat 246 dossiers de 251 artistes —alguns dossiers eren col·lectius— i d’entre els seleccionats s’escollirà l’obra guanyadora. El jurat ha estat format per Martina Millà, comissària independent i programadora d’exposicions a la Fundació Joan Miró de Barcelona; Carles Àngel Saurí, director artístic de l’EACC, Espai d’Art Contemporani de Castelló; María Ptqk, comissària independent; i Aida Boix, com a directora del Centre d’Art Lo Pati i secretària de la comissió amb veu però sense vot.

La convocatòria ha estat oberta a artistes majors d’edat amb residència a l’estat espanyol, que han pogut presentar un màxim de quatre obres de temàtica i tècnica lliure. La procedència dels projectes —per ordre de més a menys— és de Catalunya, País Valencià, Madrid, Andalusia, País Basc, Aragó, Castella i Lleó, Illes Balears. Múrcia, Astúries, Castella la Manxa, Navarra, Extremadura, Galícia, Cantàbria, La Rioja i Canàries. D’entre els dotze projectes seleccionats s’escollirà l’obra guanyadora, el nom de la qual es donarà a conèixer dissabte en l’acte inaugural de la Biennal.

OBRES SELECCIONADES:

Mobile server d’Azahara Cerezo és un exercici de materialització d’una realitat aparentment immaterial: els servidors web. Una càmera web i un joc de miralls registren el contingut del servidor per a plantejar alternatives a la relació que mantenim amb les dades que produïm.

The holobiont that therefore I am, de Bárbara Sánchez. A través d’una vídeoinstal·lació de quatre projeccions, l’autora aborda la dimensió política del personal i del vulnerable, i deconstrueix la relació entre els humans i els animals.

SXT (Source by Transkription) – Open Source X Data AP2, d’Estanis Comella. Aquesta instal·lació mostra el procés de configuració d’un text que no té un ordre establert de lectura i que s’ha anat elaborant en una sèrie d’accions en viu succeïdes a Bilbao, Donostia i Azpeitia.

Polvere che gira de Mireia C. Saladrigues. Cada vegada que entra un espectador a la sala, un dispositiu emet una ràfega silenciosa de pols, un núvol de matèria elemental que evoca a la memòria en forma de partícules, com la cristal·lització d’un llarg procés de transformació. L’obra, que s’ha produït amb la col.laboració de la Fundació Sorigué, s’exposarà a la celòquia del castell d’Amposta.

Cap 1: Energia submergida. Eixos del poder (in)visible, de Paula Artés. L’obra mostra els entramats que hi ha al darrere de la construcció de la plataforma de gas Castor, ubicada davant la costa de Vinaròs. Ho fa amb fotografies i un llistat del registre dels sismes que va provocar.

Seis canciones populares montañesas, d’Inés García. A partir d’una sèrie de cançons per piano i veu que uneixen la cançó popular i música clàssica, l’autora recrea les partitures en gran format amb una cal·ligrafia que apel·la al caràcter abstracte de la música.

Grandiosa Fantasia, d’Irene de Andrés. L’autora presenta uns vídeos que resumeixen una travessia de set dies en un creuer pel Mediterrani occidental. Les naus es mostren enfront dels nostres ulls com la perfecta síntesi del capitalisme.

Máquina Hamlet_Europa (I y II), d’Isaías Griñolo. Aquesta peça planteja una anàlisi crítica sobre la política migratòria europea, també sobre l’activisme que la qüestiona, per a reflexionar sobre les circumstàncies que possibiliten el desdibuixament d’Europa com a espai d’acollida.

Rice Against The Machism de Jaume Vidal. Un camp d’arròs cultivat per dones és una pràctica artística col·laborativa que facilita que les dones del Delta de l’Ebre puguin dissenyar un projecte d’intermediació per subvertir les funcions tipificades de les infraestructures rurals i les artístiques. L’obra no s’exposarà a Lo Pati, sinó en un arrossar prop del Ullals de Baltasar d’Amposta.

Es que ahora no puedo, de Marc Vives. Després de sortir nedant de la platja de la Barceloneta per a alinear-se amb la muntanya de Montjuïc, Marc Vives ha creat una sèrie d’obres performatives que mostren la seva relació amb la muntanya. Vives presentarà un tríptic amb fotografies i una obra sonora.

Llista de llibres en català cremats el 1939 a Catalunya de Miquel García. L’obra presenta un inventari, endreçat alfabèticament, de noms d’autors i autores, obres d’escriptors i escriptores catalanes i obres d’escriptors estrangers traduïdes al català i perseguides pels feixistes.

Dandolodelfino, de Laura Llaneli. L’autora proposa una interpretació sonora dels teixits originals dissenyats per l’escenògraf i dissenyador Marià Fortuny, donant-los una nova dimensió perceptiva. El projecte analitza els patrons que es repeteixen en els estampats preguntant-se com podrien interpretar-se sonorament.

RÈCORD DE PARTICIPACIÓ
En la darrera edició del certamen —la del 2020— es van presentar 202 dossiers de 208 artistes. Els 246 projectes d’enguany, per tant, representen un nou rècord de participació. La Biennal d’Art Ciutat d’Amposta (BIAM) és un premi d’àmbit estatal que es convoca cada dos anys. Enguany, la biennal ha actualitzat la convocatòria de bases amb millors condicions per als artistes i els membres del jurat per, d’aquesta manera, complir amb les bones pràctiques del sector. Així, a més d’assumir les despeses d’enviament de les obres i les assegurances, l’organització pagarà 400 € a tots els artistes seleccionats. El premi del guanyador s’incrementarà en 1.000 € respecte a l’edició anterior i assolirà la quantitat de 5.000 €. Per tot plegat, la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC) ha atorgat un segell de bones pràctiques a la convocatòria de la BIAM 2022 i ha convertit el certamen ampostí en la quarta convocatòria de Catalunya i la primera de fora de Barcelona en rebre aquest reconeixement.

La BIAM ha anat evolucionant al llarg de les setze edicions anteriors (1989-2020) com un potent aparador de la creació contemporània del país, consolidant-se com un termòstat de l’activitat artística en l’àmbit estatal respecte a la creació contemporània, així com mesurant la temperatura de les diferents orientacions artístiques i conceptuals que guanyen protagonisme des dels diferents àmbits creatius, combinant artistes emergents i consolidats i aglutinant propostes d’alt nivell i noms de trajectòria reconeguda.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies