TOTES I TOTS SOM VINARÒS
«No quiero moros en el local»; aquest, pareix, fou el crit de guerra de qui entrant en un bar de Mazarrón, pegà tres trets al pit, a un xicot pel sols fet de ser d’origen marroquí. Gràcies a l’acció d’aquest patriota, una dona espanyola es quedà sense home i un xiquet espanyol, sense pare.
Ja ningú se’n recorda i per aquesta mateixa falta de memòria mediàtica, ningú ho relaciona amb la manifestació de neonazis – personalment, ho anomenaria, rua de rates – de fa quatre dies al barri madrileny de «Chueca» on les excrescències del nacionalcatolicisme patri, bordaren el seu ignorant odi contra les persones homosexuals, contra les persones malaltes i contra totes aquelles que decidiren que no eren espanyoles, per què no complien els seus paràmetres per ser-ho.
Aquests van concedint carnets d’espanyolitat, per què són massa covards per dir que ni humans ens consideren a qui no complim els seus paràmetres. Per què, veient això, quant tardaran a ajuntar-li a l’anterior «moros», aquests «maricones», «sidosos» o «no eres español porqué eres negro», ser dona no submisa, valencià, no creure en supersticions, ser xinesa, no combregar amb la seua ideologia o fins i tot tindre llibres a casa?
Quanta de la gent que preferiu no fer-vos notar sabeu que no entrareu dins les categories d’infrahumans que han de ser erradicades?
Als anys trenta del passat segle, la bèstia s’encarnà i la passivitat de les persones normals afavorí que milions, foren sacrificades en el seu altar. Avui, igual que fa quasi cent anys, la mateixa actitud que li adobà el camí, impera entre qui condiciona el comportament de la gent.
I, enfront d’aquesta actitud, jo pregunte; continuarem cremant encens a l’altar d’en Chamberlain i von Papen o aquesta vegada acceptarem en el nostre costat a qui faça falta per oposar-nos-hi des del quasi començament?
I no ens enganyem, no són els personatges que apareixen als mitjans qui tenen el poder, sinó nosaltres, la gent comuna, blanca, negra, groga, masculina, femenina, jove, vella …, som qui podem i hem de decidir quin futur volem.
Joaquin.