Vinaròs News

Històries d'avui en dia

ASSOCIACIÓ CULTURAL JAUME L’escriptor valencià Ferran Torrent va declarar en una ocasió que Jesús Moncada va ser el millor novel·lista en català dels anys...

ASSOCIACIÓ CULTURAL JAUME

L’escriptor valencià Ferran Torrent va declarar en una ocasió que Jesús Moncada va ser el millor novel·lista en català dels anys noranta del segle XX. Moncada (Mequinensa, 1941-Barcelona 2005) és l’autor que va convertir en alta literatura el reflex de la vida de l’antiga Mequinensa, situada a tocar de l’aiguabarreig dels rius Ebre i Segre, a la comarca del Baix Cinca, que administrativament forma part de l’Aragó. El nostre autor sempre es va considerar un escriptor català nascut a Mequinensa, lligat al marc social i cultural de les terres de l’Ebre.

L’obra de Jesús Moncada, un dels escriptors catalans que van ser  candidats a rebre el premi Nobel de literatura, i aquell món literari creat al voltant de la vida de l’antiga Mequinensa, van ser centre d’atenció de milers d’examinands valencians. Al gran escriptor devem els retrats, a cavall de la realitat i la fantasia, sobre la singular població de la comarca del Baix Cinca, abans de la destrucció i abandonament de la vila, a principis de la dècada dels setanta del segle XX, per les construccions dels pantans de Mequinensa i Riba-roja, que havien de deixar una part de la seua vila natal submergida.

Tal com ha explicat l’investigador Marc Biosca, en el seu estudi sobre Jesús Moncada (publicat per Pagès editors), la minuciositat i la riquesa de llenguatge i la caracterització de la multitud de personatges de la seua narrativa representen un homenatge al món perdut i un relat alternatiu al «desarrollisme» franquista. La geografia de referència en els relats de Moncada és la de la via fluvial de l’Ebre i les poblacions de la riba: Faió, Riba-roja, Flix, Miravet, Tortosa, Amposta… Però, on queda el País Valencià?

«Sort hem tingut de la sardina de Vinaròs…». Així acaba el primer paràgraf d’«Aparició providencial de la sardina», un conte del recull Calaveres atònites (1999), que representa l’única al·lusió a una realitat del País Valencià en l’obra de Moncada. El toc de la corneta i el pregó de la peixatera de Mequinensa, oferint sardina de la llotja de Vinaròs, desperta un senyoret que ha d’apressar-se per recollir una carta seua, abans que arribe al jutge de pau, on comunica la seua mort per suïcidi, que per covardia no havia consumat. L’humorisme de l’anècdota narrada no és contradiu amb el fet que la venda de peix fresc de Vinaròs apareix ací com un senyal de fe en la vida.

I és que l’obra literària de Jesús Moncada ha aconseguit, en bona mesura, remoure el descobriment i l’estima per Mequinensa i per les terres de l’Ebre en part de la comunitat catalanòfoba. Vaig poder assistir a una inoblidable conferència de Jesús Moncada a l’Edifici Hucha de Castelló, amb motiu de la publicació de Calaveres atònites. No conec cap altre acte públic de Moncada al País Valencià. En la meua perspectiva, els magnífics dictats preparats pels competents examinadors de la Junta Qualificadora de la Conselleria d’Educació, a principis del segle XXI, representen també una certa participació dels valencians en l’homenatge a un creador extraordinari.                                  

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies