Jaciments aturats i fòssils sense estudiar: els dinosaures dels Ports demanen auxili

JAVIER ORTÍ, FOTOS E.FONOLLOSA (Morella, restes del Garumbatitan morellensis)

La comarca dels Ports s’ha consolidat la darrera dècada com un dels territoris europeus més rellevants per a l’estudi dels dinosaures del Cretaci inferior. Entre el 2015 i el 2023 es van descriure cinc noves espècies, situant la zona en l’àmbit de la paleontologia internacional. Tot i això, el desenvolupament de la recerca depèn en gran mesura del suport institucional, d’un finançament estable i de la concessió de permisos administratius.

Des d’una actitud crítica, l’investigador Andrés Santos adverteix que part dels jaciments es troba en aquests moments en una situació d’abandonament tècnic. Algunes excavacions iniciades fa anys van quedar inconcluses i nombrosos fòssils extrets romanen sense estudiar a magatzems provisionals. La paleontologia, recorda, requereix continuïtat, ja que els jaciments es degraden progressivament per l’erosió, la vegetació i l’acció humana. En municipis com Portell o Cinctorres, diversos enclavaments rellevants fa anys que no tenen campanyes científiques. Entre ells figuren els jaciments d’ANA, i les masies de les Curolles i les Clapises està parada en espera d’inversions, posa l’accent.

En aquest context, reclama suport econòmic de la Diputació per reprendre els treballs en aquests dos masos, amb l’objectiu de reactivar projectes científics paralitzats. Així mateix, proposa recuperar les exposicions paleontològiques que es mostraven al Palau dels San Joans, actualment en desús, i que arribaven a rebre més de mil visitants cada any, principalment escolars i turistes.

També insta la Conselleria de Cultura a agilitzar la declaració com a Bé d’Interès Cultural del jaciment ANA de Cinctorres, una iniciativa aprovada per la Diputació el 2025 i pendent de tramitació autonòmica.

ESPERANT AUTORITZACIONS

Per part seva, l’investigador José Miguel Gasulla explica que el seu equip manté actives les seves línies de treball, tot i que continua a l’espera d’autoritzacions per reprendre excavacions en jaciments concrets com Mas d’Eroles i Mas de l’Almoina, a Morella. En aquests enclavaments podrien aparèixer noves restes vinculades al Morelladon beltrani, espècie descoberta a Morella, que va habitar aquesta zona fa 125 milions d’anys.

Gasulla també subratlla la importància que el jaciment de Mas de Romeu sigui declarat Bé d’Interès Cultural (BIC), una figura que en reforçaria la protecció legal i permetria accedir a ajudes per a la conservació, la investigació i la divulgació. Tot i les diferències d’enfocament, tots dos investigadors coincideixen en la necessitat que les administracions concedeixin els permisos sol·licitats i donen suport a les declaracions de protecció patrimonial pendents. Aquestes decisions són fonamentals per garantir la continuïtat dels projectes científics i evitar la pèrdua d’informació de gran valor.

El futur de la paleontologia als Ports depèn així d’una implicació institucional més gran. La protecció legal dels jaciments, una planificació a llarg termini i la col·laboració entre investigadors i administracions permetrien consolidar un patrimoni d’alt valor científic, cultural i turístic, convertint-lo en un recurs estable per al desenvolupament del territori.

La comarca ha tornat aquest mes a estar al focus científic internacional perquè un altre dinosaure descobert a Morella, Garumbatitan morellensis, ha ajudat a desxifrar una nova espècie trobada al Brasil, Dasosaurus tocantinensis.

MÉS A MEDITERRÁNEO.