Vinaròs News

Històries d'avui en dia

IX Marató ornitològica a la comarca d’Els Ports IX Marató ornitològica a la comarca d’Els Ports
Text: Ángel Bereje / Fotos: Grup Au Després de la parada obligada pel confinament a l’any 2020, ha tornat la ja tradicional Marató Ornitològica... IX Marató ornitològica a la comarca d’Els Ports

Text: Ángel Bereje / Fotos: Grup Au
Després de la parada obligada pel confinament a l’any 2020, ha tornat la ja tradicional
Marató Ornitològica de la comarca castellonenca de ‘Els Ports’, que arriba a la seua
novena edició. Esta competició és una iniciativa del Grup Au, que este any ha comptat
amb la col·laboració de la Diputació de Castelló, la Fundació Caixa de Castelló, el
Patronat de Turisme de ‘Els Ports’ i l’Ajuntament de Benassal, que va ser la seu que va
acollir els equips per al seu descans nocturn.

La marató ornitològica és una modalitat de birdwatching (observació d’aus), que
consisteix en identificar la major quantitat d’espècies d’aus amb el temps i l’espai
limitats. En el cas de la marató de ‘Els Ports’ es disposava de quasi 24 hores, entre les 16
hores del divendres 28 de maig i les 14 hores del dissabte 29. I només eren vàlides les
espècies observades, o escoltades, dintre dels termes dels municipis que integren la
comarca de ‘Els Ports’.
Tres eren els equips en competició, capitanejats pels membres amb més experiència en
maratons del Grup Au: ‘Voltor de senill’, l’equip de Miguel Tirado, que comptava amb
Jose Antonio Casañ, Paco González i Jaume Gil; l’equip d’Ángel Bereje, ‘Cantarrana
team’, al que acompanyaven Pepe Carmona, Ana Cantos i Pascual Monferrer; i amb Joan
Castany estaven Fernando Navarro, David Cachano i Alexandra Lipan, que conformaven
l’equip ‘Frikis dels Ports’.
La meteorologia va ser excel·lent durant les dues càlides jornades de marató, amb un
cel assolellat i un vent prou suau, que van fer gaudir als participants dels magnífics
paisatges de ‘Els Ports’, en tot el seu esplendor després de la primavera plujosa que hem
tingut. Però el bon temps tampoc es garantia d’èxit per sumar més espècies d’aus, ja
que entren en escena més factors, com el moment de l’any en el que es va fer la marató.
L’últim cap de setmana de maig ja es difícil trobar espècies migratòries en trànsit cap al
nord, i així va quedar patent durant la marató en la que només es va sumar dos espècies
transsaharianes, les dos rapinyaires, que encara podien estar en migració activa: l’aligot
vesper (Pernis apivorus) i el milà negre (Milvus migrans). Això comportava que la resta
d’espècies detectades eren reproductores i, per tant, podien estar ja criant i ser més
discretes i difícils de localitzar.

Cada capità d’equip havia preparat un recorregut amb una sèrie de parades estudiades,
i un horari límit per arribar a cada parada. Seguint les diferents estratègies els tres equips
passaren la vesprada del divendres en una cursa frenètica per sumar aus. El sopar es va
fer tard, perquè calia aprofitar l’arribada de la nit per identificar espècies nocturnes pel
seu cant, com el siboc (Caprimulgus ruficollis), l’enganyapastors (Caprimulgus
europaeus), el xot (Otus scops), el gamarús (Strix aluco) o el torlit (Burhinus oedicnemus).
El punt de trobada i descans de tots els participants, que l’Ajuntament de Benassal posà
a la seua disposició, va ser la colònia Seidia, molt popular com a centre d’esbarjo pels
escolars de Castelló.
Després d’una corta nit de repòs, la jornada del dissabte va començar a les 5 i mitja del
matí. Calia aprofitar al màxim de totes les hores restants. L’equip ‘Cantarrana team’ es
va dirigir cap a la zona estepària entre Ares del Maestre i el Port de Queralt; mentre que
‘Voltor de senill’ enfilava la bonica devesa de carrasques i alzines de Catí; i Joan Castany
i ‘Els frikis dels Ports’ s’endinsaven en el meravellós barranc dels Horts fent estacions
d’escolta, un mètode per censar l’avifauna d’aquesta vall, que gestiona la Fundació Caixa
Castelló.

Per guanyar una marató d’aquest tipus és necessari un coneixement detallat del terreny
i administrar el temps amb eficiència, a banda de tenir bona oïda i un sisè sentit
“pardaler” per saber quins ocells poden trobar-s’hi en cada ambient i horari. Per
exemple, la majoria del rapinyaires no es fan visibles fins les 11 del matí, quan
ascendeixen les corrents d’aire càlid que els ajuden a planejar. L’art per combinar tot
aquests factors, i uns grams de sort, determinen la diferència entre aconseguir un bon
resultat i acabar guanyant la marató.
El matí avançava amb la banda sonora constant dels tres tenors de la comarca: el cucut
(Cuculus canorus), el cruixidell (Emberiza calandra) i la petrolina (Lullula arborea). Les
oportunitats de sumar més espècies baixaven mentre el sol pujava i la temperatura
augmentava. Les aus callaven, buscaven refugi entre les ombres dels arbres i
descansaven. Era el moment de mirar al cel i buscar rapinyaires i altres aus planejadores.
Apareixien voltors (Gyps fulvus), àguiles calçades (Hieraetus pennatus) i marcenques
(Circaetus gallicus) i també alguns ballesters (Apus melba).


Després de les 11 del matí sumar una nova espècie ja era força complicat. Arribava la
recta final de la marató i els equips apuraven el temps per arribar a les zones que no
havien tocat. A les 14 hores s’acabava la marató i els equips compartien els resultats i
les anècdotes de la competició en un dinar al centre d’Ares del Maestre, cortesia de la
seua alcaldessa. L’equip guanyador va ser ‘Voltor de senill’ amb 91 espècies, seguit de
‘Cantarrana team’ amb 84, mentre que ‘Els frikis dels Ports’ van sumar 66.

Tot i la falta d’espècies en migració el balanç final va ser força positiu. Es van detectar
un total de 102 espècies d’aus entre els tres equips. Dos d’elles s’observaren per primera
vegada en este marató: el milà reial (Milvus milvus) i el cucut reial (Clamator glandarius),
que fan pujar el registre històric del marató a 135 espècies. Ja és una xifra molt
respectable que ens dona una idea de la varietat d’aus que podem trobar en esta
privilegiada zona de boscos i muntanya mediterrània. També es va citar un parella de
durbecs (Coccothraustes coccothraustes) que, amb molta probabilitat, pot ser
reproductora.
El milà reial (Milvus milvus) va ser observat per primera vegada al marató.
Amb l’èxit assolit amb esta convocatòria, el Grup Au ja busca nova seu per a la desena
edició del marató ornitològic.

Foto de portada: El característic cant de la petrolina (Lullula arborea) serví de banda sonora al marató.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies