NOTA DE PREMSA
L’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià (IECM) és una associació fundada el 1991 i que té
entre els seus fins: en primer lloc, defensar el patrimoni cultural, històric i artístic de la
comarca del Montsià, també mantenir un espai de reflexió, debat i treball sobre el passat,
present i futur del Montsià, així com promoure la investigació i divulgar-ne el seu coneixement
mitjançant estudis.
L’IEC Montsià és una mostra de la llarga tradició associativa dels centres d’estudis d’àmbit
local i comarcal que s’agrupen dins de la Coordinadora de Centres d’Estudis dels Països de
Parla Catalana, alhora integrada a l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), amb seu nacional a
Móra i vinculat al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La nova Junta
Directiva de l’IECM està organitzada en set Vocalies: Història, Antropologia, Publicacions,
Artesania tradicional, Llengua i Literatura, Tradicions i Cultura popular i Tecnologia
Audiovisual.
D’acord amb els fins de la nostra associació, avui presentem el segon Congrés de l’IECM sobre
la Protohistòria a la Comarca del Montsià, organitzat a proposta de la Vocalia d’Història, que
Josep Valldéperez Lleixà dirigeix.
El primer Congrés el vam organitzar l’any 2001 i va tractar sobre la Castellania d’Amposta.
D’aquelles jornades en vam publicar el recull de ponències i aportacions de tots els experts
participants en un llibre: Actes de les I Jornades d’Història d’Amposta, que és un material
valuosíssim per tots aquells amants de la història del territori.
Protohistòria i Castellania són dos fets cabdals en la història de la nostra comarca i de la seua
capital que han estat poc estudiats i poc difosos i, per tant, tenim un deure en la recuperació
del nostre patrimoni cultural i històric a través de l’organització d’aquests congressos i altres
activitats culturals que anunciarem en el futur.
El Congrés serà els dies 26 i 27 d’octubre al Museu Terres de l’Ebre i constarà de un seguit de
ponències d’experts en història i arqueologia de l’època protohistòria a la part baixa de
l’Ebre que ens presentaran les seves troballes i la seva visió del context històric a tots els
nivells. Com a cloenda, el dissabte hi haurà una Taula Rodona, on els diferents ponents,
podran exposar i contrastar les seves conclusions del Congrés. Paral·lelament, també hi haurà
diverses activitats complementàries, com ara la exhibició i taller de ceràmica a càrrec de Joan
Cortiella al vestíbul durant el matí del dissabte, o diverses accions artístiques. (veure cartell i
tríptic adjunt).
El cartell ha estat dissenyat per l’artista Antònia Ripoll, i els motius són el colom i el borrec,
dos símbols trobats als jaciments protohistòrics de la comarca, indentificatius de la tribu
ilercavona.
La importància de la comarca durant la protohistòria
L’IEC Montsià tenim localitzats més de 25 jaciments protohistòrics a la comarca, dels quals,
un mínim de 14 estan ubicats al terme municipal d’Amposta. No obstant, hem de manifestar
que, no tots han estat intervinguts, ni tampoc tots són poblats; 4 d’aquests jaciments són
necròpolis i molt sovint apareixen petits establiments d’ús agrícola o d’altres utilitats que
desconeixem.
El motiu d’aquesta proliferació protohistòrica es deu a la peculiar topografia de l’indret. El
riu Ebre i el Sénia, juntament amb les serres del Montsià i Godall tenen molt a veure, perquè
el fet que aquests dos rius, en el seu tram baix, circulin en paral·lel fins la seva desembocadura
i, que la serra del Montsià i la de Godall, transversalment, també s’estenguin en paral·lel des
de l’Ebre fins al Sénia, ocasionen un encaix orogràfic, fluvial i costaner molt determinant alhora
de facilitar la seva habitabilitat.
L’Ebre ha estat la via fluvial més significativa de la península Ibèrica, per tant és obvi, que la
supervisió dels vaixells havien de passar pels poblats que estaven establerts en els darrers
roquers del riu. Tanmateix els poblats que circumdaven les dues alineacions orogràfiques més
destacades del territori ( Montsià i Godall) controlaven la costa, la Foia d’Ulldecona, la Plana de
la Galera, el Baix Maestrat i la mateixa desembocadura de l’Ebre.