I Trofeu “Vinaròs, mar de la garrofa”, a la incultura

ERPV de Vinaròs

En ple confinament, l’alcalde Guillem Alsina va traure’s del barret una proposta agosarada per als estàndards locals: “transformar la plaça de bous en un espai polifuncional per a instal·lar un escenari homologat desmuntable, així com una estructura desmuntable en forma d’envelat que puga cobrir part del mateix escenari”.

I certament, la idea ha quallat durant l’estiu, la plaça de bous es va convertir en “Vinaròs-Arena”, l’espai que ha acollit una programació variada i de qualitat que no nomes ha desafiat Coronavirus, sinó que ha demostrat en la pràctica les il·limitades possibilitats que ofereix la plaça per a convertir-se en un espai multicultural durant tot l’any.

Per a fer realitat aquest projecte calen dos requisits: 1) la cobertura total de la plaça, 2) l’eradicació de la tauromàquia. Per a assolir el primer cal dissenyar un projecte detallat i rigorós, un pressupost i una inversió assumibles a mitjà termini. Pel que fa a la segona premissa, només cal il·lustració, voluntat i coratge, sobretot per part dels partits que es diuen progressistes i defensors dels drets dels animals que formen The Government Team.

Mentrestant, el 10 d’octubre els matabous tornen a Vinaròs per a sacrificar unes bellíssimes criatures en la repugnant simulació d’una lluita a mort en què la víctima, en un 99% dels casos, sempre serà el bou -amb picadors o sense-. El bou no té cap possibilitat d’escapolir-se sa i estalvi d’aquesta torturadora ensarronada enmig de la frivolitat d’un públic despietat i hostil, per més que emborne desesperadament el drap que li mostra el sinistre executor.

Per a celebrar l’esdeveniment que la “novillada” serà la primera corrida al País Valencià després de la Covid, una empresa local, inspirada pel crustaci més tòpic i estimulada per l’estultícia més funesta, ha tingut l’envaniment propagandístic d’atorgar el trofeu “Vinaròs, Ciutat del Llagostí” al matador més letal de la quadrilla. Ja se sap, el llagostí de Vinaròs, com va comprovar el mariscal duc de Vendôme, val per a tot. Quin representant municipal gosarà presidir “el festejo” i lliurarà el trofeu?

Insistim. La tauromàquia es manté gràcies a la subvenció d’un Estat espanyol que a cop de decret imposa les corrides com a senya obligatòria d’identitat nacional i “bé cultural” inqüestionable. Però per més que s’esbeleguen els apologistes més cridaners, la decadència de les corrides ja és irreversible.

Segons AVATMA, si el 2007 es van celebrar 3.651 “espectacles” taurins en una plaça, el 2018, només en van ser 1.425. És a dir, un 61% menys. Si el 2007 van celebrar-se  953 corrides, el 2019 en van ser 349, un 63% menys.

Segons fonts taurines, el 2019 només van actuar 139 dels 761 toreros registrats, un irrisori 27%. Aquests matabous en atur haurien de plantejar-se d’una vegada guanyar-se la vida en oficis dignes i útils per a la societat, però reclamen del govern espanyol una subvenció de 700 mil euros per a recompensar-los pels efectes de la Covid-19.

La mesura més eficaç per desempallegar-nos d’aquesta tifa és aplicar amb tot el rigor la recepta neoliberal que els polítics patriòtico-taurins administren sense compassió a milers de soferts treballadors i autònoms. Que la mà invisible del mercat dicte sentència i que l’Estat se n’abstinga de malbaratar diners dels contribuents per a mantenir artificialment un tinglao en fallida.

I a Vinaròs reconvertiríem un espai de barbàrie en un àmbit de civilització, que tanta falta ens fa.