Govern no retira el monòlit feixista de la N340 a Alcalà de Xivert perquè desconeix la titularitat de la finca privada

COMPROMÍS

Compromís porta anys exigint a nivell de les Corts Generals i també municipal, la retirada immediatament del monòlit al·lusiu a la Divisió Navarresa que vulnera la Llei i està situat a pocs metres de l’asfalt de la N-340, en el terme municipal d’Alcalà de Xivert. La coalició ha realitzat diferents peticions a la Demarcació de Carreteres que, en aquests anys ha pogut concretar oficialment que es troba en zona d’afecció fora de domini públic i que el monument commemoratiu de la revolta, guerra i repressió es troba en una propietat privada.

El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet va presentar un nova pregunta al Govern “ El monòlit està situat en el marge dret de la N- 340 en el p.k. 1.019 + 540 en la seua zona d’afecció, a 11 metres de la carretera, fora del domini públic viari. Situat en el municipi d’Alcalá de Xivert (Castelló), el citat monòlit es troba entre dues parcel·les les referències cadastrals de les quals són: 12004A047002480000UY i 12004A047002500000UB. La titularitat cadastral d’ambdues és de caràcter privat”. La Llei indica que:

La zona d’afecció de les carreteres de l’Estat està constituïda, segons el que es disposa per l’Art. 32 per dues franges de terreny a banda i banda d’aquestes, delimitades interiorment per la zona de servitud i exteriorment per dues línies paral·leles a les arestes exteriors de l’esplanació, a una distància, mesura horitzontalment des de tals arestes de:

-100 metres en autopistes i autovies.

-50 metres en carreteres multicarril i convencionals.

En el cas especial dels túnels i els seus elements auxiliars, caldrà estar al que es disposa en el paràgraf 2 de l’apartat 1 d’aquest precepte.

La zona d’afecció és, al costat de la de domini públic, de servitud i de limitació a l’edificabilitat, una de les zones de protecció de la carretera on “no podran realitzar-se obres o instal·lacions ni es permetran més usos o serveis que aquells que siguen compatibles amb la seguretat viària i amb les previsions i l’adequada explotació” de la mateixa (Vinya. apdos. 1 i 2 de l’Art. 28 ).

De la seua regulació s’ocupa l’Art. 32 , del qual es poden extraure els següents continguts mereixedors  d’atenció:

Extensió de la zona d’afecció

La zona d’afecció de les carreteres de l’Estat està constituïda per dues franges de terreny a banda i banda d’aquestes, delimitades interiorment per la zona de servitud i exteriorment per dues línies paral·leles a les arestes exteriors de l’esplanació, a una distància, mesura horitzontalment des de tals arestes de:

-100 metres en autopistes i autovies.

– 50 metres en carreteres multicarril i convencionals.

Doncs bé, el monòlit en qüestió va ser edificat, imaginem, sense cap classe d’autoritzacions en una zona d’afecció. A més, es troba en una zona de gran perillositat, estreta i és un monòlit de tipologia feixista.

Aquest senador pregunta:

Amb quins permisos compta el monòlit que ocupa la zona d’afecció de la carretera situat entre dues parcel·les les referències cadastrals de les quals són: *12004A047002480000UY i 12004A047002500000UB?

És o no és el monòlit feixista? Permet la normativa de Carreteres aquesta classe de construccions en la zona d’afecció?

El Govern va contestar:

AUTOR/A: MULET GARCÍA, Carles (GPIC) RESPOSTA: En relació amb l’assumpte interessat, s’assenyala que la construcció del monòlit és anterior a la Llei 37/2015, de 29 de setembre, de Carreteres, conforme a la qual no podria haver-se edificat.

Es va preguntar de nou 

quan es procedirà a eliminar aquest símbols franquistes?

El Govern contestà

En relació amb l’assumpte interessat, s’assenyala que es tornarà a analitzar aquest cas

com més prompte millor.

Es va tornar a preguntar al Govern: 

• Per què necessiten tornar a analitzar el cas? No el van analitzar en el seu moment?
• Han analitzat ja aquest cas de nou?, en quina data?
• Procediran ja a la retirada?

Aquesta ha sigut la nova resposta:

684) PREGUNTA ESCRITA SENAT

AUTOR/A: MULET GARCÍA, Carles (*GPIC) RESPOSTA:

El Govern, a través del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, ha estat investigant sobre la data d’instal·lació del monòlit en el municipi d’Alcalà de Xivert. Malgrat la cerca de documentació realitzada en diversos arxius de la província de Castelló, no s’han trobat referències a aquest monòlit, però sí d’altres anàlegs, sobre la IV Divisió de Navarra, en altres províncies, en els quals les dates d’instal·lació esdevenen en la segona meitat de la dècada dels 40 del passat segle. Les referències són sobre el monòlit situat a Cartagena al costat de la Muralla de la Mar, retirat ja, i que es va col·locar l’11 de juny de 1946 (Font: Cadena Ser), en la Comunitat Autònoma de Catalunya, existeixen catalogats diversos monòlits a la IV Divisió de Navarra de similars característiques al que ens ocupa que van ser instal·lats l’any 1944 (Font: La IV Divisió de Navarra, per la ruta de l’honor i de la fe 1936-1939. Autor: A. Vilarrubias Solanes).

Així mateix en les dates d’instal·lació dels monòlits, com es veurà en les ortofotos que s’adjunten, sent la font l’Institut Geogràfic Nacional a través del Visor Cartogràfic de la Generalitat Valenciana, l’actual N-340 no estava construïda, a l’ésser una variant de la mateixa construïda a partir dels anys 60. Per tot això la instal·lació del monòlit en estar a més de 100 metres de la carretera existent en aqueix moment no va necessitar autorització de la Direcció General de Carreteres.

Per l’anteriorment indicat, en situar-se en propietat privada no es pot procedir a la seua retirada per part del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

Per a Mulet, aquesta resposta demostra una vegada més la inutilitat de la legislació estatal de Memòria Històrica “ és una llei que no tenen cap aplicació pràctica, no imposa mesures ni sancions, i la pròpia administració és la primera a incomplir aquesta. Ací s’hauria hagut de requerir al propietari del sòl a la seua eliminació o actuar de manera subsidiària la pròpia administració, i com sempre veiem que l’administració evita qualsevol compromís”.