Els Lectors. Carla
Este cap de setmana, Vinaròs ha viscut la Feria de Abril en molt bon ambient. Tot lo que sigue cultura i festa hauria de ser benvingut.
Però dona que pensar que una celebració d’estil flamenco es pugue fer en tota la normalitat del món, i en canvi, quan se vol muntar alguna cosa en valencià, en música nostra o grups d’aquí, sempre hi ha pegues, recels o excuses. Això ve de lluny, se’ns ha fet creure que la cultura espanyola és universal, i que la nostra és de poble, folklòrica o “política”. Però no, el valencià també pot omplir places, fer ballar i emocionar. La cultura d’aquí és igual de digna i potent, però li costa trobar altaveus. No és perquè no tingue qualitat, sinó perquè sovint se l’ha volgut amagar.
Defensar espais per a la nostra llengua i el que som no és voler separar-nos de res, és fer justícia cultural. Perquè les taronges de d’Andalusia estan molt bones, però el basquet d’aquí són les nostres. Perquè també tenim dret a cantar i celebrar en valencià. Perquè si no ho fem nosaltres, qui ho farà? No hi ha res més universal que voler expressar-se en la veu pròpia.