Fe i fets: Saó et necessita

JOSEP MIQUEL BAUSSET

Saó et necessita. I també ens necessiten, entre d’altres, les revistes valencianes escrites en la nostra llengua, com Camacuc, Buris-ana o El Temps. O els mitjans digitals, La Veu del País Valencià, Castelló Notícies, Vinaròs News o Vilaweb. I encara, ens necessita (davant les polítiques valencianofòbiques del govern del País Valencià), l’Associació d’Editors del País Valencià, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Associació Ecumènica de Cristians pel Valencià, l’Associació Bisbe Climent de Castelló de la Plana, el Grup Cristià del Dissabte i les diverses editorials valencianes o Acció Cultural del País Valencià que, per primera vegada en 53 anys, enguany no atorgarà els Premis Octubre. I ens necessiten, degut als entrebancs i a les dificultats que posa l’administració autonòmica valenciana, que margina i ofega econòmicament aquestes revistes i aquestes entitats culturals, pel fet de portar l’expressió “País Valencià”.

I això és bo que se sàpiga a Catalunya, que moltes vegades desconeix el genocidi lingüístic que patim els valencians, tant per part de la Generalitat (que escanya econòmicament les revistes en valencià), com també per part de la majoria dels nostres pastors, que continuen menyspreant i arraconant la nostra llengua a la litúrgia de l’Església i que amb el seu silenci es fan còmplices d’aquest lingüicidi.

Per exemple, l´últim número de la revista Saó, de juliol d’enguany, https://revistasao.cat/numero-515-revista-sao/ no portava ni una sola pàgina (ni mitja!), de propaganda institucional. Ni de la Generalitat, ni de cap Diputació valenciana. Tot això està provocant un genocidi lingüístic sense precedents, que el govern de la Generalitat del País Valencià està (conscientment) perpetrant, amb l’únic objectiu d’anorrear, és a dir, reduir a no res, la nostra llengua. Davant d’aquest atemptat lingüístic, cal que en siguen ben conscients, també els catalans i els bisbes de Catalunya, ja que la situació lingüística que vivim els valencians és desesperada. Seria bo que els bisbes catalans i els Seminaris de Catalunya i fins i tot les parròquies i les Universitats, estigueren subscrits a la revista Saó.

És per aquesta persecució del valencià per part del govern de la Generalitat del País Valencià, que més de 300 escriptors han signat un manifest on mostren “l’absolut rebuig a les diferents agressions que està patint la nostra llengua en els últims temps” (Levante, 18 d’agost de 2025). El maltractament i l’odi al valencià per part del govern del senyor Mazon, és de tal envergadura, que la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la senyora Verònica Cantó, ha afirmat que “el que està passant amb el valencià, seria impensable que passara amb una altra llengua” (Levante, 21 d’agost de 2025). I és que totes les activitats de l’AVL es veuran amenaçades, degut a les retallades dels pressupostos del PP i de VOX (Levante, 22 d’agost de 2025), unes retallades que tenen per objectiu “asfixiar econòmicament” l’AVL i anorrear el valencià.

El govern valencià i això és bo que ens siguem conscients (i també ho siguen conscients els catalans), està vulnerant l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, ja que l’article 6.1, diu que “la llengua pròpia del País Valencià és el valencià”, que és oficial a tot el territori. I l’article 6.3 afirma que “la Generalitat garantirà l’ús normal i oficial” del valencià i del castellà. Encara que la realitat és que el govern valencià només garanteix l’ús del castellà. I l’article 6.5, diu que “s’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià”, cosa que no fa el govern valencià, sinó tot el contrari. Només cal recordar que l’AVL ha sofert una retallada econòmica sense precedents, mentre se subvencionen entitats secessionistes i també una associació anomenada del “Toro de Lidia”. Fins i tot el síndic de VOX va arribar a afirmar, que vol asfixiar econòmicament l’AVL. ¿Algú s’imagina que un polític espanyol digués que vol asfixiar econòmicament la Real Academia Española o l’Instituto Cervantes?

L’últim número de Saó, una revista que “aposta per una informació rigorosa, crítica i compromesa”, el juliol passat feia una crida a subscriure’ns a aquest mitjà d’informació, ja que “la continuïtat de 50 anys” de Saó depèn de tots nosaltres. Per això em pregunte, ¿quantes parròquies, de nord a sud del País Valencià o quants rectors valencians reben la revista Saó? ¿Quantes cases de religiosos al País Valencià reben la revista Saó? ¿Quants ajuntaments valencians tenen Saó a les biblioteques municipals? Ja hem perdut, al llarg dels anys, massa revistes, que formen part de la història, com
Oriflama, Canigó, Gorg, Sicània, Valencia Cultural, Parlem, Vencill o València Semanal, entre d’altres, com per a perdre (per desídia de la Generalitat del País Valencià), les que tenim en l’actualitat.

Ens cal reaccionar amb contundència i amb valentia per salvar els nostres mots, com deia Espriu i mantenir-nos “fidels per sempre més al servei d’aquest poble”. Malgrat els governants i els bisbes que tenim! O precisament per això!