Fe i fets: Perquè tingueu vida

JOSEP MIQUEL BAUSSET

Aquestes paraules de Jesús, del capítol deu de l’Evangeli de Sant Joan, són les primeres paraules que vaig recordar quan la meua germana Matilde i. jo vam decidir donar els òrgans de la meua germana Teresa, quan arribe la seua mort, després de patir un vessament cerebral irreversible.

Va ser la Dra. Matilde Lafuente, metgessa de la UCI de l’hospital de la Ribera, que, en rebre’ns al seu despatx, amb una gran delicadesa i una gran empatia, ens va parlar de la possibilitat de la donació dels òrgans de la meua germana gran, una decisió que ja havíem pres, eixe mateix matí, la meua germana Matilde i jo, abans de vore la metgessa.

En morir la meua germana Teresa, viurà per sempre a la plenitud de l’amor de Déu. Viurà per sempre a la seua presència i es retrobarà amb els meus pares i amb tots els familiars i amics que ja han deixat aquest món. Però els seus òrgans també donaran vida a aquelles persones que necessiten un transplantament de fetge, de ronyons i de pulmons, que són els òrgans que la Dra. Lafuente ens va dir que podrien ser trasplantats.

Jesús, també a l’Evangeli de Sant Joan, ens diu que no hi ha un amor més gran que donar la vida pels amics. Els òrgans de la meua germana Teresa (que va ser farmacèutica a l’Alcúdia durant més de 40 anys), no sabem a quines persones hi aniran. Però això ens és igual. Sí que sabem que aniran a persones que necessiten un òrgan per tindre una vida millor. I és que la meua germana, una vegada deixe aquest món, ja no necessitarà els òrgans que donarem. A la tomba, es perden eixos òrgans i tot el cos. Però quan haja mort la meua germana Teresa, els seus ronyons, el seu fetge i els seus pulmons continuaran amb vida, tot donant vida a persones que necessiten eixos òrgans per continuar vivint.

En moments tan durs, sí que ens dol que, per dues vegades, la meua germana Matilde tocara al 112 (del País Valencià) i per dues vegades, malgrat que ella va dir que la meua germana Teresa estava inconscient i molt greu, només li digueren que tocara al consultoria de l’Alcúdia.

Malgrat el dolor i el desconsol d’aquests moments, tot esperant el desenllaç final, la fe i l’esperança en la resurrecció ens manté confiats en l’amor de Déu, a la meua germana Matilde i a mi.

Sabem que la mort no té l’última paraula. Sabem que la mort només és un pas de la vida d’ací, a la vida de Déu. I que la mort és com una porta, darrere de la qual hi ha l’abraçada de Déu, que acollirà, per sempre, amb tendresa i amor, la meua germana. Eixe és el nostre consol en aquests moments tan durs i tan dolorosos: que Teresa viurà a la plenitud de l’amor de Déu. I també ens reconforta que els òrgans de la meua germana Teresa, continuaran vivint en les persones que rebran els seus òrgans. Com també ens reconforta l’atenció, la sol·licitud i la professionalitat de la Dra. Lafuente i de tot els personal sanitari de la UCI de l’hospital de la Ribera, com els professionals de la Samu i del metge i amic, Jordi Sanz, que la va atendre de seguida. També ens omple de consol la sol·licitud de les meues cosines Mari i Matilde i del meu cosí Mario i dels amics Paco i Vicenta, que van ser els primers a vindre a ma casa, quan la meua germana va patir el vessament cerebral i que van ajudar la meua germana Matilde en tot.

Déu, que és Déu de vius i no de morts, acollirà la meua germana Teresa a la vida per sempre. I la bellesa de la vida de la meua germana Teresa, continuarà present en aquells que siguin trasplantats amb els seus òrgans.

Des de Vinaròs News, enviem el més sentit condol al nostre col·laborador Josep Miquel Bausset.