Vinaròs News

Històries d'avui en dia

JOSEP MIQUEL BAUSSET ‘L’autoritat es fonamenta en la raó’, digué el rei al Petit Príncep, tal com podem llegir en el capítol deu d’aquest...

JOSEP MIQUEL BAUSSET

‘L’autoritat es fonamenta en la raó’, digué el rei al Petit Príncep, tal com podem llegir en el capítol deu d’aquest llibre tan bell. La història d’aquest diàleg tan deliciós entre el Petit Príncep i el rei, comença quan el menut arribà a un asteroide habitat només per un rei. El monarca va fer veure al xiquet que ell ‘cuidava especialment que la seua autoritat fóra respectada’. Per això, com que el rei ‘era molt bo, impartia ordres raonables’. Per a fonamentar els seus arguments, el rei ho explicà així: ‘Si jo ordenara a un general convertir-se en au marina, i si el general no obeïa, no seria la culpa del general. Seria culpa meua’. El rei posà: ‘Si jo ordenara a un general volar d’una flor a una altra, com una papallona, o escriure una tragèdia, o convertir-se en au marina i si el general no executava l’ordre rebuda, qui estaria equivocat, ell o jo? Seria vostè, digué amb fermesa el Petit Príncep. Exacte’, respongué el rei.

El diàleg tan bell i tan ple de sentit comú, continua: ‘Ha d’exigir-se a cadascú el que cadascú puga donar, prosseguí el rei’. Perquè, prosseguí el monarca, ‘l’autoritat es fonamenta en primer lloc, en la raó. Si ordenara al teu poble que es llançara al mar, farà la revolució’. I el rei digué encara: ‘Jo tinc el dret d’exigir obediència, perquè les meues ordres són raonables’.

He recordat aquest bell diàleg entre el rei de l’asteroide i el Petit Príncep, perquè sovint les ordres que rebem dels polítics no són gens raonables. En aquesta pandèmia que vivim, el ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, digué fa unes setmanes que no s’estava desescalant ni desconfinant la població. Però alhora, després del dilluns de Pasqua, el govern de l’estat ordenà la ‘reactivació de l’activitat laboral’. El mateix ministre també demanà l’ús de màscares (quan aquells dies no n’hi havia per a tothom) i a més, aconsellà que per anar a treballar, la distància mínima entre una persona i una altra fóra d’un metre i mig a dos metres, quan sabia el ministre que això era impossible al metro, als trens o als autocars. També ho va demanar el mateix el president Sánchez, com a obligatòries als mitjans de transport, quan el dissabte 2 de maig va dir que el govern espanyol en repartirà catorze milions i mig. Amb les que es van repartir fa uns dies, com es demana l’obligatorietat de les màscares al transport públic si no n’hi ha suficients per a tota la població espanyola? O és que els ciutadans espanyols (comptant les màscares que ja s’han repartit) són catorze milions i mig?

Pel que fa al desconfinament, el govern espanyol volia que es fera per províncies, amb fets tan absurds com que una persona d’Oliva podria anar fins a Ademús, ja que aquestes dues poblacions pertanyen a la província de València, però no hauria pogut anar a Dénia. O un home de Xilxes podria anar a Morella o a Sogorb (a la província de Castelló), però no a Sagunt. O que una dona de Vinaròs podria anar fins a Almenara, però no a l’Aldea, ja que la primera vila pertany a la província de Castelló i la segona a la de Tarragona. O encara, que algú de Bocairent poguera anar a Sagunt i a Cofrents, però no poguera fer-ho a Banyeres de Mariola, ja que Bocairent pertany a la província de València i Banyeres a la d’Alacant.

Els polítics haurien de fer com el rei del Petit Príncep, que donava ordres raonables. Quin sentit té que una persona puga anar de Blanes a Puigcerdà (a la província de Girona) amb una distància de 180 quilòmetres, però els de Blanes no puguen anar a Malgrat de Mar, viles que estan a 3 quilòmetres de distància. Igualment és absurd que la gent de la Seu d’Urgell (a la província de Lleida) no puga anar a Puigcerdà (Girona), malgrat que aquestes viles estan a 48 quilòmetres, però els de la Seu sí que puguen anar a Lleida, amb una separació de 107 quilòmetres. Afortunadament, el govern espanyol ha rectificat en part pel que fa a les Illes Balears, a Catalunya i al País Valencià, que estan fent la desescalada per regions sanitàries.

Com ha dit el doctor Antoni Trilla, membre del comitè científic que assessora el govern espanyol, en el desconfinament (fins que el govern espanyol va rectificar) la divisió provincial ‘s’ha decidit amb criteri polític i no sanitari’.

Un altre fet del tot irracional, que el rei del Petit Príncep no hauria fet mai, ha estat la proposta del concert que la batlessa de Barcelona va programar, amb un cost de 200.000 euros, tot i que després aquests diners (davant l’escàndol que suposava la despesa) l’assumiria la plataforma que faria el concert (El Terrat i Mediapro) i no l’ajuntament. Però encara que no siga una ordre, com s’entén en aquests moments de dificultats econòmiques, amb gent que perd el treball cada dia, que la batlessa Colau pensara gastar-se 200.000 euros en un concert?

Aquestes qüestions (les màscares i la distància a mantenir als transports públics, la divisió provincial i el concert a Barcelona) són només tres exemples de les ordres o decisions (gens raonables) dels polítics,  impossibles de complir. Per això el senyor Pere Lladó, en el seu article ‘El joc dels disbarats publicat dl Diari de Girona afirmava, amb tota la raó del món, que ‘els ciutadans tenim tot el dret de demanar als polítics que ens representen, una miqueta més de seny’. I suplicava: ‘Per favor senyors polítics, frenen el joc dels despropòsits’. I és que moltes de les ordres que rebem dels polítics, són raonables o pel contrari no tenen ni cap ni peus? Si els nostres polítics imitaren el sentit comú del monarca de l’asteroide que visità el Petit Príncep, tot aniria millor. Molts dels nostres polítics haurien de llegir aquell llibre per a prendre de model el monarca que donava ordres raonables.

Per últim, resulta molt trist que el govern del Sr. Sánchez haja llevat les competències als governs autonòmics amb l’excusa de l’estat d’alarma. Tractar les Generalitats i els altres governs com a menors d’edat (dubtant de la capacitat de gestió d’aquestes administracions) demostra que el govern de l’estat no acaba de creure’s l’estat de les autonomies. I també és molt absurd que les autoritats espanyoles no facen cas d’Amnistia Internacional (AI), que, una vegada més, ha demanat la llibertat dels dos líders independentistes, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. I és que davant una ‘ordre’ raonable d’AI, l’estat espanyol continua sense atendre-la.

Finament, ara cal, com ens ha dit el papa, lluitar perquè entre tots (amb uns polítics raonables), acabem amb ‘la pandèmia de l’exclusió i de la indiferència’, per a contagiar al nostre món esperança i joia.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies