Fe i fets: “El cor bategant de l’anunci de l’Evangeli”

JOSEP MIQUEL BAUSSET

“El cor bategant de l’anunci de l’Evangeli” Així definia el papa Francesc els monjos i les monges. Per això en aquest diumenge 4 de juny, festa de la Santíssima Trinitat, en la jornada “Pro orantibus” de pregària pels contemplatius, vull recordar les paraules que el bisbe de Roma deia sobre els monjos i les monges. Va ser el 26 d’abril, a la plaça de Sant Pere, en l’audiència general, quan, (després de parlar en dos dimecres anteriors de la missió de Sant Pau i dels màrtirs), el papa posava un altre testimoni “que travessa la història de la fe: el de les monges i monjos, germanes i germans que renuncien a ells mateixos per imitar Jesús en el camí de la pobresa, la castedat i l’obediència i per a intercedir a favor de tothom”.

El papa deia que molts es pregunten: “Com pot ser que la gent que viu en un monestir ajudi l’anunci de l’Evangeli? No seria millor que esmercessin les seves energies en la missió sortint del monestir i predicant l’Evangeli fora d’ell?”. I el papa responia aquesta pregunta, tot recordant-nos que “en realitat els monjos són el cor bategant de l’anunci de l’Evangeli”, ja que “la seva pregària és oxigen per a tots els membres del Cos de Crist”. I és que la pregària dels contemplatius “és la força invisible que sustenta la missió”. El papa ens recordava “que no és una casualitat que la patrona de les missions sigui una monja, Santa Teresa de l’Infant Jesús”, que va comprendre a la llum del capítol 12 de la primera Carta als Corintis, “que només l’amor pot fer actuar tots els membres de l’Església”. Per això el papa Francesc ens recordava també que “els contemplatius, els monjos i les monges”, són “gent que prega, que treballa, que prega en silenci per tota l’Església. I això és l’amor que s’expressa pregant per l’Església, treballant per l’Església, als monestirs”. Per això, com deia el papa, “aquest amor per tothom anima la vida dels monestirs i es tradueix en la seva pregària d’intercessió”.

En la seva catequesi del dimecres 26 d’abril, el papa ens posava l’exemple de Sant Gregori de Narek, “un monjo armeni que va viure cap a l’any 1000 i que ens ha deixat un llibre de pregàries”. I és que aquest doctor de l’Església, sense sortir del monestir, “aprengué a escrutar les profunditats de l’ànima humana i, fonent poesia i pregària, marcà el cimal, tant de la literatura com de l’espiritualitat armènia”. Els monjos i les monges, solitaris però mai insolidaris, viuen, com deia el papa, “una solidaritat universal” i per això “qualsevol cosa que passi al món, troba un lloc en el seu cor”. I és que “el cor dels monjos i de les monges és un cor que capta, com una antena, el que passa al món, i preguen per això”.

 D’aquesta manera, els contemplatius “viuen en unió amb el Senyor i amb tothom” i “com Jesús, prenen sobre ells els problemes del món, les dificultats, les malalties i preguen pels altres”. Així, els monjos i les monges, com deia Francesc, “són els grans evangelitzadors” de l’Església. Davant els qui s’estranyen que els monestirs puguin evangelitzar, el papa deia que els contemplatius evangelitzen “perquè amb la seva paraula, l’exemple, la intercessió i el treball de cada dia, els monjos i les monges són un pont d’intercessió per a tothom”. I per això, el papa definia la vida monàstica, “permeteu-me aquesta paraula”, deia Francesc, “com una “reserva” que nosaltres tenim a l’Església”, ja que els monjos i les monges “són la veritable força que fa avançar el Poble de Déu”. I d’ací, com ens recordava Francesc, “ve el costum que la gent quan veu un consagrat, diu: “Prega per mi”, perquè sap que hi ha una pregària d’intercessió”.

El papa, que acabava el seu discurs animant a “visitar algun monestir, perquè allí es prega i es treballa”, demanava que “el Senyor ens doni nous monjos i monges que facin avançar l’Església amb la seva intercessió”. Cal que recordem que, com deia recentment el salesià Pascual Chávez, en el futur, la vida consagra (i en especial la vida contemplativa), “serà menys visible, però més profètica, menys clerical, però més evangèlica”. Com ha dit l’arquebisbe Enric Benavent, de València, “la vida contemplativa genera esperança” i els contemplatius són “testimonis de l’esperança veritable que es troba en Déu”.

Aquest diumenge 4 de juny, festa de la Santíssima Trinitat, quan celebrem la jornada “Pro orantibus”, cal donar gràcies a Déu pels contemplatius, homes i dones que ho donen tot per l’Evangeli, com les monges benedictines de Montserrat, Sant Pere de les Puelles, Sant Daniel, Manacor i Puiggraciós. O com les adoratrius de Berga i les caputxines de Manresa i València; els cartoixans de Serra i Tiana; les agustines de Sant Mateu; les clarisses de Pedralbes, Gandia, Vilobí d’Onyar, Canals i Tortosa; les oblates de Crist Sacerdot de Montcada, els benedictins de Cuixà, el Miracle i Montserrat; les carmelites descalces de Jorba, Puçol, Vic, Mataró, Serra, Tarragona, les Alqueries i Terrassa; els cistercencs de Solius i Poblet; les trinitàries de Càlig; les dominiques de Xàtiva, Sant Cugat, Paterna, Esplugues i Manresa, les cistercenques de Vallbona, Benaguasil i Valldonzella o les cartoixanes de Benifassà. Monges i monjos enamorats de Jesús i servidors de l’Evangeli. Homes i dones testimonis d’esperança i de fraternitat, de comunió i de pau.