Vinaròs News

Històries d'avui en dia

JOSEP MIQUEL BAUSSET Després d’onze anys al noviciat de Montserrat, sis com a ajudant del mestre i cinc com a mestre de novicis, l’octubre...

JOSEP MIQUEL BAUSSET

Després d’onze anys al noviciat de Montserrat, sis com a ajudant del mestre i cinc com a mestre de novicis, l’octubre de l’any passat el P. abat va nomenar un nou mestre. Per això vaig deixar la cel·la del noviciat on vaig viure onze anys i vaig passar (provisionalment) a una altra cel·la del monestir, fins que el 12 de novembre de 2019, ara fa un any, vaig vindre al santuari del Miracle per a ajudar els monjos d’aquesta xicoteta comunitat.

Tot i que Sant Benet preveu a la Regla que els monjos hagen de dormir en un espai comú (RB 22), el retorn a la cel·la individual, com ens recordava a les Glosses l’abat Cassià Just, ‘està ben justificat, d’acord amb el context humà actual’. I és que ‘la cel·la assegura un espai d’intimitat personalitzador i equilibrant psicològicament, i ofereix més possibilitats per a la pregària i per a la lectio’.

Per altra part, Sant Benet, que vol que al monestir el ‘vici de la propietat siga extirpat de soca-rel’, preveu ‘que l’abat done totes les coses necessàries’ (RB 55) a cada monjo. Actualment no és pròpiament el pare del monestir qui dóna als monjos el que necessitem, ‘cogulla, túnica, peücs, sandàlies, cenyidor, coltell, estil, agulla, mocador, tauletes’ (RB 55), sinó que ara l’ordinador, els llibres o la roba, els proveeixen als monjos els diversos àmbits del monestir.

Amb tot, i no se sap ben bé perquè (per inèrcia?, per instint de possessió?), sovint a la cel·la es van acumulant o amuntegant andròmines de què només ens n’adonem quan hem de canviar de cel·la. D’aquesta manera, deixar una cel·la i passar a viure en una altra es converteix en un èxode en el qual buidem l’espai on hem viscut durant una etapa de la vida, per a desfer-nos de moltes coses (de vegades inútils) que amb el temps, i sovint d’una manera inconscient, hem anat acumulant.

Per això canviar de cel·la és sempre saludable, ja que d’aquesta manera ens desinstal·lem i eixim d’un espai que no és nostre (i que no hauríem de privatitzar) i que ara ocuparà un altre monjo, alhora que eixim també de rutines i ens desfem de ‘possessions’ que hem anat acumulant amb el temps.

Canviar de cel·la és com revisar o avaluar aquella etapa de la vida que hem viscut en aquell espai. És plegar la tenda i, lleugers d’equipatge, com nòmades en la vida, i desinstal·lats, continuar el camí.

Pense que la covid-19, com el canvi de cel·la, són una oportunitat que ens ha d’ajudar a revisar la nostra vida per a canviar el que siga necessari. Hem d’aprofitar la covid-19 per a prioritzar allò que de veritat és important en nosaltres i deixar de banda costums i hàbits que amb el temps hem anat adquirint i que no són realment essencials per a viure.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies