Fe i fets: 80 euros 

JOSEP MIQUEL BAUSSET 

Aquest és el preu que ha pagat una amiga meua per una PCR en un laboratori. No dic que aquest preu siga desproporcionat o abusiu. No ho sé. El que és escandalós és que aquesta amiga (que havia estat contacte directe amb una persona positiva de Covid-19), no haja rebut cap telefonada de Sanitat per fer-se la PCR i se l’ha haja hagut de fer ella, pagant de la seua butxaca 80 euros.

En plena explosió de la variant Omicron, més que desbocada, els contagis, com estem veient, augmenten més i més cada dia. Crec que, en bona part, molts d’aquests contagis es produeixen pel fet que molta gent, que ha estat en contacte amb un positiu de Covid, no rep la trucada de Sanitat per fer-se la PCR i així, en cas de donar positiu, confinar-se. I com que no tothom pot pagar 80 euros per una PCR, hi ha gent que continua fent vida normal si els seus símptomes són lleus. I és que una família amb quatre membres, si un d’ells ha estat contacte directe amb un positiu de Covid, i no rep (com en el cas de l’amiga que comente), cap avís de Sanitat, s’haurà de gastar 320 euros per les quatre PCR. I és evident que en la situació de crisi econòmica que patim, no tothom pot fer una despesa així.

No estic culpant del cas que comente els magnífics professionals de la sanitat, metges, infermers, farmacèutics i investigadors, que estan donant més del que poden i que estan arribant a l’esgotament, degut a la insuficiència en les plantilles als hospitals i a l’Atenció Primària.

Com informava Levante-EMV, “la sisena onada desborda els centres de salut”, amb fins “75 visites per metge al dia”, (Levante, 29 de desembre de 2021), cosa que vol dir 6 minuts de visita per malalt. Cal recordar que en aquesta sisena onada, la incidència continua disparada “i arriba als 1000 casos al País Valencià”. Per això, la Sra. Eva Suárez, de la Societat Valenciana de Pediatria, deia que els professionals de la Sanitat ja no podem més i que “el 90% del que atenem, és Covid”, amb un treball esgotador d’aquests metges i infermeres.

També el Sr. Javier Blanquer, de la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària, afirmava que “hui estem pitjor que fa un any i tres o quatre vegades pitjor que fa cinc anys”. I encara, la Sra. Eva Planas, de Sanitat UGT-PV, recordava que la retallada de plantilles és “una qüestió heretada de fa molts anys”. I és que degut al col·lapse tan gran als hospitals i a la Primària, Sanitat ha renunciat “a fer el rastreig de contactes davant l’allau de positius” (Levante, 30 de desembre de 2021).

Per això mateix, i sense més dilacions, és urgent invertir més en sanitat, per ajudar els professionals d’aquest sector, que, com he dit abans, treballen d’una manera heroica i abnegada. Si s’han de fer retallades, mai no s’haurien de fer en sanitat, ensenyament i serveis socials, que són els que permeten el benestar dels ciutadans. Els polítics són els primers que haurien de donar exemple d’austeritat. I és que em sembla escandalós i immoral, que, en la crisi econòmica que patim, el president del govern espanyol cobre cada mes, 7211,84 euros, molt més d’un milió de les antigues pessetes! I sense haver de pagar un lloguer per a viure, mentre que les tres vicepresidentes del govern del Sr. Sánchez, cobren 6778 euros també cada mes. Pel que fa al president Puig, el seu sou cada any és de 83648 euros (Levante, 29 de desembre de 2021).

Per altra part, i tenint en compte la precarietat del sistema sanitari, és una vergonya que la despesa militar del govern d’Espanya, del PSOE i UP per al 2022 (segons un informe del Centre Delàs per la pau), siga de 22.796 milions d’euros, cosa que vol dir que el govern d’Espanya destinarà cada dia, 65 milions d’euros de despesa militar. Això vol dir que un de cada cinc euros que inverteix l’administració espanyola, té una finalitat militar. I mentre tant, la sanitat pateix retallades, asfixiant els metges i les infermeres i sotmetent-los a una pressió insuportable.

Que els polítics comencen a retallar en altres àmbits, que potser són més vistosos i que llueixen molt pel que fa a inauguracions, però que no són tan necessaris com ho és la sanitat.

Cal també que les vacunes arriben a tothom (i de seguida), ja que als països del Tercer Món no han arribat les dosis per poder vacunar els seus habitants. I encara, cal que la població aposte per vacunar-se, tot i que com ens recorda el Dr. Pere Bonet (Regio, 7, 29 de desembre de 2021), desgraciadament “s’estén un corrent que, sota el lema de llibertat, va guanyant terreny, els ayusocionistes”, malgrat que “la sobremortalitat a la regió de Madrid, va ser un 44% superior l’any 2020, la més alta de les regions europees”.

Per altra part, els polítics, davant situacions d’emergència, cal que prenguen també decisions d’emergència. Ha estat una irresponsabilitat (com ja va passar el 2020), “salvar” el pont de la Puríssima, el Black Friday, Nadal i ara els Reis, per així quedar “bé” davant la ciutadania. Considere una irresponsabilitat que alguns ajuntaments no hagen decidit ja suspendre les campanades de final d’any o les cavalcades de Reis. O que l’autoritat no haja suspès altres actes de masses, com els partits de futbol. Fins i tot, jo pense que, davant la gravetat del moment, els bisbes també haurien de donar exemple de responsabilitat i tancar els temples (com es va fer en la primera onada del virus), per privilegiar la salut. De fet, Jesús posava els hòmens per davant del culte, i per això la guarició dels malalts estava per damunt dels preceptes cultuals. Perquè “el dissabte ha estat fet per a l’home, i no l’home per al dissabte” (Mc 2:27). I és que no es tracta de reduir, sinó de suprimir tots aquells actes que afovoreixen els contagis, com els botellots. I evidentment, la restauració hauria de tindre l’ajuda que necessita davant el tancament de restaurants i de bars.

Ara, el que és urgent és salvar vides, no ponts ni festes, ni campanades de final d’any. Encara que només siga per respecte al treball abnegat i al sacrifici dels professionals de la sanitat. Ja tindrem temps de celebrar més endavant les festes que ara, per responsabilitat, els polítics haurien de suspendre.

Als polítics se’ls ha de demanar valentia quan han de prendre decisions i per això no haurien d’actuar pensant només en les enquestes i en la popularitat. Perquè primer és la vida. Després les festes.