Extraordinària repercussió del llibre sobre “La Pastora” d’Elena Solanas, presentat ja en més de 20 localitats

EMILI FONOLLOSA

El llibre que la seua neboda Elena Solanas ha dedicat al mític guerriller de Vallibona Florencio Pla Meseguer “La Pastora”, “La dignitat robada” està tenint una extraordinària repercussió, omplint pàgines i espai d’un gran nombre de diaris, ràdios i televisions, cosa que ha portat a publicar-se una segona edició, després d’haver-se presentat ja en una vintena de localitats valencianes, catalanes i aragoneses.

El passat 2 de març es va fer la primera presentació del llibre i des de llavors s’han fet molts més d’actes en altres municipis per donar-lo a conèixer, passant per Tarragona, Barcelona, Vallibona, Girona, Mataró, Ulldecona, Vinaròs, la Sénia, Castelló … “No m’esperava aquesta repercussió tan gran, de fet no esperava ni fer el llibre” deia a VINARÒS NEWS. Atribueix l’èxit a què “la gent s’ha fet seua la història, no és la història només del meu oncle, a totes les famílies hi ha una “pastora” perquè hi ha hagut molta repressió, silenci, temor…, de manera que la gent se sent molt identificada, m’han trucat algunes persones dient-me “estàs explicant el que jo he viscut”, és una vivència de tots”. A l’auditori Carles Santos de la Fundació Caixa Vinaròs va fer recentment la seua 19a presentació i va seguir el 28 de juliol a Beceite i el 30 a Morella, dins dels actes de l’Aplec dels Ports. Més endavant, concretament el 12 d’agost va donar a conèixer el seu llibre a La Pobla de Benifassà, l’endemà el va tornar a presentar a Morella i el 20 d’agost, a Prada de Conflent, dins la programació de la Universitat Catalana d’Estiu. Segueix el seu periple en aquest setembre i l’octubre per altres ciutats.

VISITA AL CEMENTERI

A més, Solanas ha pogut complir recentment un desig llargament perseguit, però que encara no s’havia “atrevit” a fer realitat. ”Quan vaig saber que havia mort més tard del que ens havien dit, va ser en realitat el 2004, vaig conèixer que era al cementiri de València però fins ara no m’havia vist amb ànims d’anar-hi, no tenia forces, em feia molt mal el saber que no el vaig poder conèixer quan encara vivia, per dir-me que ja havia mort”. Aprofitant la seua estada en un memorial a les fosses comunes de Paterna, va treure forces de flaquesa per anar a aquest cementiri a visitar la fossa comuna d’urnes on hi ha les restes del seu oncle, encara que no hi ha cap placa que recorde Florencio.

Considera que amb els canvis polítics que s’estan produint, hi ha en risc la memòria històrica. “Ara és quan no hem de defallir, he de lluitar, donar veu, posar el cent per cent, vénen moments durs, com jo em dic “Elena guerrillera”, hem de fer guerrilla”. Encara queda molt camí, diu quan se li pregunta què li queda fer ara després de dignificar amb un llibre la figura del seu oncle-avi, a qui se’l va arribar a condemnar a mort, que li va ser perdonada. “Cal conèixer la història perquè no es repetisca com s’està repetint, hem de donar veu i parlar molt, necessito saber com va viure i què va passar des que va sortir de la presó”.

CINTA SOLÀ

Una altra fita d’Elena aquest estiu ha estat poder lliurar-li el seu llibre personalment a Cinta Solà, després de localitzar-la,  tot i pensar que ja havia mort. Elena es va desplaçar a França aquesta setmana per trobar-se amb Cinta a la seua localitat de residència on està des de fa 74 anys, quan es va exiliar. Cinta va ser “l’enllaç” dels maquis a La Sénia. Va tenir un paper important a la vida de “La Pastora” ja que a casa seua li va tallar els cabells per deixar de ser “Teresa” i adoptar des d’aquell moment l’aparença masculina, amb el sobrenom de “Durruti”. “La vaig poder localitzar i visitar per primera vegada el novembre passat i aquest dijous vaig tornar a França per regalar-li el llibre sobre el meu oncle, del qual té molt bon record i estima, ha estat com tornar-los a aproximar. És una dona valenta, lluitadora, amb gran cor, ha estat un regal poder estar amb ella i la seua família”.

També ha localitzat recentment un home que va estar dos mesos i mig a la presó amb Florencio. “Hi ha ara moltíssima gent que gosa parlar de la seva història, fins ara no s’havien atrevit”. Tot i així segueix havent-hi por, com una dona que li va ensenyar una foto antiga que tenia amb La Pastora i la va destruir tot seguit, no permetent ni tan sols que li fes foto amb el mòbil.

Al juliol passat, es va fer a Vallibona la VII Festa de la Pastora, que organitza l’associació dedicada a Florencio Pla. Es va projectar a l’Hostal La Carbonera el documental “Les vides de la Pastora” en què intervenen veïns de Vallibona, prenent com a nexe la recerca de la fossa comuna on està el company de guerrilla Francisco Serrano “El Rubio”.

Presentació del llibre sobre «La Pastora» a Caixa Vinaròs