Vinaròs News

Històries d'avui en dia

ARMAND SARINYENA Pretenem fer un estudi sobre el possible origen del topònim Vallibona. Aquest topònim està composat per dues parts VALL i BONA. Els...

ARMAND SARINYENA

Pretenem fer un estudi sobre el possible origen del topònim Vallibona.

Aquest topònim està composat per dues parts VALL i BONA. Els trobem utilitzats en tota Europa d’una forma bastant semblant.

El nom no va ser modificat durant la presència musulmana a la zona entre els segles VIII al XIII. Té la mateixa contracció que Vallivana, citada per la Reina Violant en 1221.

Les primeres referencies escrites de Vallibona les trobem:

En la Carta Pobla d’Alcanyís el 1157, en la donació d’Alfons II d’Aragó del Castell de Benifassà a l’ordre de Calatrava el 1179. En la Carta Pobla de Camaron el 1194, en la conquesta del Castell de Benifassà el 1195. Pere II concedia a l’Ordre de Calatrava el castell de Mont-roig el 1209, Carta Pobla de Mont-roig 1209 en la donació per part de Pere II de Castell de Cabres a Artal de Alagon 1210 (1).

Veiem en la documentació variacions en la forma d’escriure el topònim, Vallibon, Vallibons, Vallisbone, Vallibonam i Val i Bona, aquesta darrera forma varies vegades repetida en la sostrada de l’Església de Vallibona (2).

Foto: Escriptura de Vallibona en llatí “Vallisbone” any 1357. AHEM. Notari Andreu Conesa.

Iniciarem l’estudi pel substantiu VALL i seguirem per l’adjectiu femení BONA. Aquesta construcció gramatical és llatina, no utilitzada pels Celtibers, Bascs ni Àrabs.

Les arrels llatines venen del grec i el fenici que tenen un origen indo-Europeu. És l’expressió d’una població semi-nòmada situada al nord del mar Negre, 5000 anys AC.

Tenen una tecnologia avançada (metal·lúrgica, roda, etc…) que els permet imposar la seua llengua. La influència a la península Iberica va ser al voltant de l’any 650 AC.

Les arrels originals es modifiquen i s’adapten a les situacions geogràfiques singulars, conservant la majoria de vegades el significat originari en el seu camp de pensament primitiu.

El topònim VALL, Wals, Vallum, Vallus, Vallatum (3) indica una cresta de muntanya ondulada o una dificultat, un clau, una estaca, una palissada (4), un atrinxerament, un espai entre dos estaques, una muralla (5), una protecció, una seguretat, un vall difícil, …

Es conserva aquest sentit en la llengua castellana en les paraules Valla, Vallar, Vallado, Valladar, Valladear (5) i en català “una valla”. A Vallibona tenim el carrer del Vall, que ens identifica el fossar defensiu a la zona nord del poble.

L’adjectiu BONA. La seva declinació llatina Bon, Bona, Bonus, bonum, no s’ha de confondre amb l’acabament ONA, d’origen basc.

BONA és un topònim que entra en la composició final de moltes ciutats i capitals de la geografia europea, per exemple Lisbona (Portugal), Vindobona (Viena a Àustria), Bonn (Alemanya) i Rastibona, Vallbona (Espanya i França), Isobona (Itàlia).

Les implantacions acabades en llatí BONA estan en general situades segons una tipologia de terrenys, turons o dunes com Juliobona, Lillibona per raons de seguretat.

BONA pot ser la fundació d’un poble ben situat, segur, protegit, prop d’un proveïment d’aigua, riu, fonts (3).

Aplicant aquestes dades a VALLIBONA, ens dóna una etimologia d’origen indo-europeu de base llatina, durant la invasió romana. Una situació molt corrent situada en una alçada, en un esquema entre dos rius, protegida per una rasa, un aixecament de terra amb una empallissada, amb presencia d’aigua i on es pot viure bé amb seguretat.

Podem imaginar els límits del recinte emmurallat de Vallibona en aquesta època, la torre de l’església, la torre del carrer Sant Roc, el carrer del Vall i la cantonada nord del carrer de la Torre.

Existeixen peces lítiques en el recinte indicat.

Els estudis arqueològics futurs podran donar més informació.

(1)   CEM nº 71, gener-juny 2004, pàg. 79, 80.

(2)   Art i Arquitectura a l’església de l’Assumpció de Vallibona 2017, pàg. 12

(3)   Les origines de la toponymie européenne, pàg. 17. Raymond Sindou, any 2001.

(4)   L’aventure des langues en occident, pàg. 368. Henriette Walter, any 1994.

(5)   Dictionnaire des racines des langues européennes, pàg. 230. R. Grandsaigne d’Hauterive, any 1949.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies