Estigma i desigualtat de gènere en salut mental
VINARÒS 23 octubre, 2021 Vinaròs News
TOTES I TOTS SOM VINARÒS/CECÍLIA PASTOR
El 10 d’octubre ha estat el Dia Mundial de la Salut Mental. Per sort i per desgràcia aquest tema ha cobrat part del protagonisme que mereix després d’una pandèmia que ha posat en evidència la necessitat de donar visibilitat i rellevància a una part de la salut integral de les persones que, fins fa molt poc, ha estat molt amagada. No obstant això, les alteracions, malestars o trastorns mentals no tenen el mateix impacte en totes les persones ,les desigualtats de gènere també impacten en la salut mental. No estem parlant de diferències orgàniques o biològiques sinó de la construcció social. Si sofrir un trastorn mental genera un fort estigma social ,en general encara és, més virulent per a les dones.
En primer lloc, l’estigma és major en les dones perquè des de petites rebem el mandat de la cura d’uns altres i transgredir aquest mandat patriarcal, sigui per decisió pròpia o per dificultats personals com pot ser una malaltia mental, massa sovint ens col·loca en la posició de ‘no ser’; ser invisibles al món si no podem complir la funció principal que ens atorga el patriarcat. En segon lloc, les dones som educades per a evitar les ‘estridències’ en les nostres expressions emocionals i de qualsevol altre tipus, així que cada vegada que una dona és jutjada de ‘boja’ per no comportar-se segons els cànons de la discreció que s’espera (independentment de si presenta o no una malaltia mental) amplifiquem l’estigma.
És curiós conèixer com els estudis de percepció social de la malaltia mental amb una mirada de gènere sempre ratifiquen que als homes que sofreixen un trastorn mental se’ls atribueix característiques de personalitat com la genialitat i, en canvi, a les dones se’ls atribueix feblesa o excentricitat. D’altra banda, els mandats de gènere també impacten en la mirada del sistema de salut cap a nosaltres. Les dones hem de ser discretes, però, al mateix temps, se’ns considera massa emotives en general ,làbils emocionalment; és per això que qualsevol expressió de tristesa, ansietat, etc., que comuniquem en l’àmbit de la salut sovint es tradueix en una prescripció de psicofàrmacs amb més facilitat que als homes (perquè no oblidem que l’aprenentatge de la masculinitat tradicional es basa en gran part a ocultar les emocions i la vulnerabilitat). Aquesta situació sovint porta a una hipermedicalizació de la salut de les dones en general i de la mental, en particular. Els malestars emocionals de les dones tenen el seu origen (entre altres) en qüestions que tenen a veure amb les desigualtats de gènere.
Per exemple, les violències masclistes viscudes al llarg de la vida. A vegades porten “etiquetes” diferents, però totes tenen el masclisme com a eix comú; parlem de violències sexuals en la infància, violències en relacions de parella, assetjaments sexuals o per raó de sexe en el treball, violències sexuals en diferents contextos, etc. ; traumes que poden estar en l’arrel de moltes disfuncions que poden convertir-se en malalties. Però, per si ens sembla molt llunyà, també les desigualtats de gènere quotidianes poden estar incidint en dolors emocionals que poden tenir àmplies conseqüències. Parlem de qüestions tan diverses com la pressió social per a tenir el cos perfecte, la dificultat més gran de les dones per a promocionar en el treball o la sobrecàrrega quotidiana de les cures, situacions de discriminació: menor independència, sotmetiment a estructures patriarcals o a costums socials injustos, menors nivells de rendes o majors càrregues familiars. Una vegada més constatem que la desigualtat de gènere, troba també en la salut mental un context on afermar-se.
El cas de les patologies mentals, les dones s’han enfrontat històricament i, encara avui suporten, un doble estigma: el que s’ha adjudicat a aquelles persones que sofreixen una patologia mental i el que es deriva de la mateixa falta d’igualtat, pel fet de ser dona. Mentre no s’obtingui aquesta igualtat real i la diferència de gènere no deixi de provocar desequilibris, els professionals de la salut mental faran bé d’incloure la perspectiva de gènere, amb especial amb terapèutiques específiques que busquin una major autoestima i apoderament, amb responsabilitat de l’administració sanitària pública i en les institucions privades. Així, aconseguir la igualtat entre els gèneres és sens dubte un factor determinant en el futur de la salut mental: I contribuirà a estar en millors condicions per a abordar el camí vital.