Esquerra Republicana, sobre la primera restauració de l’Arxiprestal: “un altre desastre irrecuperable contra tot Vinaròs”

ESQUERRA REPUBLICANA VINARÒS

“S’ha perdut més en els darrers nou anys que en els últims tres-cents” Són declaracions a la Ser de Marcos Roca, cap encarregat de les feines de restauració de les pintures esgrafiades de la nostra Arxiprestal. Una sucosa entrevista a la ràdio que també indica que queden menys d’un 10% de les pintures originals per manca de manteniment o perquè no es van consolidar quan es va realitzar la primera intervenció sobre elles.

És a dir, des de l’any 2013 que se van dur a terme les obres emmarcades en allò que s’anomenà “La llum de les imatges” i que si no recordo malament va costar a l’erari públic més de 900.000 euros, unes pintures úniques que havien restat fins aleshores sota uns líquens i fongs que els hi servien de protecció contra agents externs com el fum dels cotxes, el sol, la pluja… han sofert un deteriorament quasi total. A més a més, des de la finalització de dita actuació sobre el patrimoni ningú va operar ni fer cap manteniment fins avui malgrat les crítiques i requeriments que des de part de la societat civil s’hi portaven a terme. Tothom que hi passava podia constatar com dia rere dia les pintures es deterioraven, tothom menys qui havia de posar-hi remei. Nou anys, nou, sense que cap tipus de manteniment ni estudi.

Al remat un altre desastre irrecuperable que es perpetra contra tot Vinaròs. El record de les màquines que un dissabte matí assolaren l’antic Convent de Sant Francesc torna amb altres formes però amb resultat idèntic; la pèrdua de patrimoni local, però, en compte d’enderrocar-lo vilment, fem suposades actuacions regeneracionistes mitjançant l’erari públic amb similars conseqüències nefastes.

I com sempre cap responsabilitat, ni els tiris ni els troians se’n sabran res. Si de cas, sortiran amb informes tècnics que no entendrà ningú i aquí pau i després glòria. Només si en poden treure rèdit polític la polèmica anirà a més i es tiraran els trastos al cap dialècticament i es donaran les culpes els uns als altres, però, com la responsabilitat de la catàstrofe afecta als dos principals partits polítics, no albirem cap esment als espais públics de deliberació política. I així anirem fent fins que escampe o fins la pròxima roda de premsa, qui dia passa any empeny.

Un altre atemptat patrimonial i cultural sense cap responsabilitat ni tècnica ni política que pel que sembla importa ben poc dins dels àmbits del poder municipal, autonòmic i fins i tot al segle XXI i encara que semble mentida, provincial i eclesiàstic. Unes institucions més compromeses amb el patrocini de “marcianitos”, disfresses i soroll que massa sovint hem convertit en cultura quan no són més que divertiments per a un poble que prompte, si Sant Sebastià no ho impedeix i hi posa una mica de seny, no sabrà ni d’on ve ni on va. Ja va sent hora de preguntar què, qui i com s’ha aplegat fins aquí sense que ningú s’adone de la desaparició d’un tros importantíssim del patrimoni de tots els vinarossencs.

Antoni Josep Saragossà Sorlí

Som d’esquerres, som republicans. Som vinarossencs i valencians

vinaros@esquerra.cat