Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Es presenta a Alcanar la nova edició facsímil del llibre ‘Historia de mi pueblo’ Es presenta a Alcanar la nova edició facsímil del llibre ‘Historia de mi pueblo’
El dissabte 7 de maig, a la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat, es va presentar la nova edició facsímil del llibre Historia de mi pueblo.... Es presenta a Alcanar la nova edició facsímil del llibre ‘Historia de mi pueblo’

El dissabte 7 de maig, a la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat, es va presentar la nova edició facsímil del llibre Historia de mi pueblo. Alcanar, del canonge José Matamoros, coincidint amb el centenari de la publicació de l’obra, una edició que ha anat a càrrec de Sistema Binari.

També es va presentar el logotip del IV Congrés d’Història d’Alcanar 2022, que se celebrarà de l’11 al 13 de novembre. Les persones que hi vulguen participar presentant comunicació o ponència haurien d’emplenar el següent formulari abans del 31 d’agost.

Historia de mi pueblo. Alcanar

Acabat d’estrenar l’estiu del 1922 apareix publicada l’obra, si no la més important, sí la més significativa del canonge José Matamoros dedicada al seu poble, la monografia Historia de mi pueblo. Alcanar. No es considerava un historiador convençut: la seua passió era el periodisme, però l’estima i afecte pel poble que el va vore nàixer, viure i morir i per la seua gent són les raons principals i necessàries que el van portar a escriure la història d’Alcanar. En paraules de l’historiador tortosí Enrique Bayerri Bertomeu, el llibre és la “historia de Alcanar, redactada con el efusivo cariño de un hijo enamorado, con la minuciosa erudición de un agotador de archivos y con la certera orientación y competencia de un maestro en el arte de historiar”.

Per a la confecció del llibre, el canonge Matamoros comptarà amb la inestimable i no gens menyspreable col•laboració i ajuda d’Ildefonso de Ayguavives y de León, marquès de Las Atalayuelas; del cronista i diputat provincial Miquel Figueres, i de mossèn Froilán Beltran, els quals li proporcionaran abundosos documents particulars i contribuiran a aprofundir la recerca documental de la historiografia d’Alcanar, fins a aquells dies desconeguda per a la majoria de la població. Així mateix, l’aportació econòmica del marquès de Las Atalayuelas farà possible l’edició de l’obra. Òbviament, el llibre està dedicat in memoriam a l’il•lustre canareu Miquel Figueres, “como tributo de reconocimiento y de filiación espiritual”. Ell havia pagat, quan “Joseret” era un xiquet, els seus estudis al Seminari Diocesà de Tortosa com a mostra d’amistat familiar.

L’amor per la terra que el va vore nàixer portarà el canonge Matamoros a interessar-se de ben jove per la història d’Alcanar i el seu entorn més immediat. Els seus articles en periòdics i publicacions de les Terres de l’Ebre, però especialment a les revistes La Zuda, de Tortosa, i Terra Nostra, d’Alcanar, mostren clarament aquest apassionament i, alhora, la voluntat de donar a conèixer les “coses” pretèrites del seu poble i de la seua terra.

Coincidint amb el 125è aniversari del naixement del canonge Matamoros, l’any 1991 l’Ajuntament d’Alcanar va publicar la primera edició facsímil de la Historia de mi pueblo. Alcanar.

Recomanació literària

Historia de mi pueblo. Alcanar.
Canonge Matamoros.

Editada per la Impremta Querol, de Tortosa, el llibre està estructurat en catorze capítols, precedits per un poemari dedicat a l’escut d’Alcanar, on l’autor va desgranant, de mica en mica, la història del seu poble de naixement. Especialment interessants seran els protocols notarials de primers del segle XVII i mitjans del XVIII. La informació que contenen serà ben aprofitada en la redacció d’alguns capítols del llibre.

Fins a la publicació de la monografia del canonge, les úniques referències històriques sobre Alcanar les trobem al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, de Pascual Madoz, publicat a mitjan segle XIX; a la Historia de los lugares, villas y ciudades de la Provincia de Tarragona, de Francisco Gras y Elías, i a la Geografia general de Catalunya, d’Emili Morera i Francesc Carreras, de primers del segle XX.

Amb el pas dels anys, aquesta monografia s’ha convertit en l’obra cabdal i de referència de la historiografia canareva, d’obligada lectura i consulta a l’hora d’estudiar i investigar sobre la historia d’Alcanar.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies