Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Entrevista amb Enric Pla Vall, alcalde de Vinaròs Entrevista amb Enric Pla Vall, alcalde de Vinaròs
XAVI FLORES El passat mes de juny es van complir dos anys des de que les noves corporacions locals van prendre possessió després de... Entrevista amb Enric Pla Vall, alcalde de Vinaròs

XAVI FLORES

El passat mes de juny es van complir dos anys des de que les noves corporacions locals van prendre possessió després de les eleccions municipals de 2015.

Un temps suficient per a que l’alcalde de Vinaròs, Enric Pla –Tots i totes som Vinaròs- valore el canvi que està suposant la nova manera de governar. També un bon moment per fer un repàs d’aspectes importants que s’han aconseguit, els que continuen pendents i els reptes que queden per endavant abans de que conclogue la legistatura. 

Ja han passat dos anys…

I fa dos anys que Vinaròs, com totes les ciutats de més de 20.000 habitants de Castelló i gairebé del País Valencià, va dir prou a una manera de fer les coses que en Vinaròs ha tingut poc recorregut, però que en la Generalitat i en molts ajuntaments durava vint anys. Els ciutadans i ciutadanes van dir que volien ajuntaments plurals, com plural és la societat. Vam arreplegar eixe repte que es va plasmar en un compromís per Vinaròs, el pacte de les Cavallerisses amb la nostra agrupació, Tots i totes som Vinaròs, el PSPV i Compromís. Un pacte similar es va establir en ciutats com València, Alacant, Castelló, Sagunt, Borriana, Silla,… i en la mateixa Generalitat. Pactes per canviar les formes de fer política. Estem a mitjan període i cal seguint treballant per consolidar, en la segona meitat del partit, l’aconseguit, seguir amb el ja iniciat i seguir lluitant pel que encara no hem pogut concretar.

Què ha canviat en la manera de governar?

Jo crec que moltes coses: el diàleg i la col·laboració entre grups diferents que ens demanava la ciutadania, la col·laboració i no la competència amb ciutat veïnes, plasmada en la EDUSI amb Benicarló, en els convenis amb Benicarló i Alcanar o el treball en la Mancomunitat de la Taula del Sénia, la transparència al 100% (agendes, sous, contractació, visor pressupostari) i la participació de la gent (accés setmanal a l’alcalde i els regidors, assemblees veïnals) són canvis de fons en la manera de fer. Però el més important és que això no ha anat en detriment de l’eficàcia i els resultats.

I en política social?

S’ha implementat tot un pla d’atenció a l’emergència social que continua sent una dramàtica realitat a un país amb uns desequilibris socials creixents. Malgrat les limitacions pressupostàries, hem implementat un augment d’entre 30-100% de tots els pressuposts i ajudes a la gent, les socials (PEIs, ajudes al lloguer, xecs de menjar fresc, pobresa energètica, ajudes a ONG s) i les educatives (Gratuïtat total de Llibres, Xiquibons, augment d’ajudes Transport Escolar…), augmentant un 30% el personal de Serveis Socials, potenciant el programa de mesures respecte a la violència de gènere, la millora i ampliació dels Horts Solidaris, la signatura dels convenis per propiciar la rehabilitació i accessibilitat d’habitatges, l’aposta  pels programes de contractació de joves… Però queden aspectes pendents com la concreció d’un parc d’habitatge social al municipi o el projecte de la residència pública per gent gran.

Va haver-hi enrenou, però finalment Correus ha retornat el servei postal ordinari a les costes

Ha estat una situació que ha col·locat a cadascú al seu lloc: als que no van fer el 2014 la feina que ens haguera evitat tot l’enrenou, als que confiàvem en la raó i el diàleg, i hem pecat d’ingenus, als que volien culpables i no solucions, i, per descomptat, als que sempre hem confiat en el treball ben fet. El procés, com deia abans, ha ficat cadascú al seu lloc però, per a mi, recuperar el dret al servei postal universal ha estat una gran satisfacció i vull agrair el seu treball als regidors, especialment al de Participació, als tècnics d’urbanisme, del padró i jurídics, a les funcionàries que han atés als ciutadans i a la gent que ens ha donat suport en les iniciatives que hem posat en marxa des de l’ajuntament.

Es va anunciar un retard en la esperada construcció del Jaume I i s’ha establert un nou calendari. Creu que aquesta vegada es complirà?

Vull pensar que sí però per a mi és un incompliment greu. Es tracta d’una escola que fa deu anys, una generació, que està 100% en barracots i la Conselleria d’Educació, per molts problemes que tinga, deu complir el compromís que va adquirir el President i el mateix Conseller en aquest tema. L’Ajuntament de Vinaròs ha estat un consistori que ha col·laborat al màxim en totes les iniciatives i convenis educatius, aportant la seua part (Xarxa de Llibres, transport escolar) i impulsant iniciatives (Primavera educativa, Dia de la Llengua). Esperem que l’executiu siga conscient del deute que té amb la societat vinarossenca en un cas tan evident. Els barracots són la vergonya d’una societat que diu que vol una educació de qualitat i igual per tothom. No podem seguir esperant. L’altre dia el President Puig demanava al Banc Europeu d’Inversions més temps per acabar els col·legis compromesos amb els 150 milions que li van donar per aquest fi. Esperem que tinga èxit.

L’ampliació de l’IES José Vilaplana també porta molts anys esperant

És un cas que passa més desapercebut, a més de per la llunyania (la ubicació dels instituts a Vinaròs és una altra calamitat que retrata a alguns responsables d’altra època), perquè no afecta la totalitat del centre. Però, quan es parla tant de la millora dels ensenyaments tant professionals com mitjans, és una altra vergonya la situació d’aquesta infraestructura; sense tallers ni instal·lacions adequades, amb un grapat d’aules en barracots, sense un gimnàs digne de tal nom ni espais suficients per a les activitats. L’IES José Vilaplana també deu ser una exigència ferma de tots.

La construcció d’un nou centre d’educació especial és realment una aposta ferma de la Conselleria?

Ho és perquè la necessitat d’un centre nou i millor ubicat no escapa ni als responsables de la Conselleria ni als pares i mares dels alumnes. Això no obstant, l’herència de la (no) construcció d’infraestructures educatives és un dels episodis més negres de l’anterior govern de la Generalitat (amb l’empresa opaca CIEGSA, més ocupada en pagar sous a alguns polítics que a construir col·legis) i els desitjos xoquen freqüentment amb la dramàtica realitat pressupostària que van deixar aquells senyors.

En este emplaçament també està prevista la construcció del segon centre de salut. En quin punt es troba?

La Construcció del Centre de Salut Vinaròs 2 està en estat de projecte viu: va ser introduït -per la nostra insistència- als pressuposts de la Generalitat 2017 (codi EC120241) amb un pressupost de 2.906.000 € en un compromís plurianual a tres anys: 100.000 € per definir el projecte aquest any, 500.000 € per iniciar-lo en 2018 i 2.306.000 € per finalitzar-lo i dotar-lo el 2019. Per tant, crec que podem dir que ja s’ha produït el tret de sortida per la construcció d’una infraestructura que Vinaròs reclama i necessita.

Amb tots aquests equipaments projectats en esta zona, hi cabria la piscina municipal o la opció serà la ciutat esportiva?

La piscina pública cap i, per mi, no té una altra ubicació possible que a l’entramat urbà. Si volem que la futura piscina done servei a la població de totes les edats, siga accessible per la gent gran i amb mobilitat reduïda, minimitzant l’impacte ecològic i l’ús del vehicle particular (emissions de carbó) i siga sostenible econòmicament té que estar prop del centre. Demane a tots reflexió i unitat per un projecte que no ha estat fàcil però que reclamen des de molts sectors, l’esportiu i social per descomptat, però també el de l’esport adaptat i escolar, el de la gent gran o amb tractaments d’aigua, el de la salut. És una obligació dels poders públics facilitar l’accés a l’activitat física a tota la societat.

L’atenció de l’oficina del DNI ha quedat per fi solucionada…

Ha estat un llarg camí en el qual l’Ajuntament va cedir les instal·lacions i ha estat assegurant (encara ho fa) els torns i l’accés. Sense la insistència de la ciutadania, el treball de nombrosos parlamentaris valencians i les gestions continuades de tots no s’hauria aconseguit. Falta que la mateixa dependència es faça càrrec de la totalitat de la gestió d’accés dels ciutadans i ja podrem dir que tenim oficina del DNI en Vinaròs.

Però ara s’ha anunciat un canvi de lloc a la Casa del Mar. És un bon lloc per ubicar-la?

Des de bon inici, els responsables de l’oficina no trobaven idònia la ubicació al Pirulí, principalment per l’accessibilitat però també pel control d’accés i compartir instal·lacions amb altres dependències municipals. Se’ns van demanar alternatives i jo mateix els vaig suggerir la Casa del Mar, un equipament que pertany a l’estat. Els vaig dir que pareixia més lògic, i ràpid, que la gestió es fera des del mateix Ministeri de l’Interior. Al fi i a la cap no devem oblidar que es tracta d’un servei i una competència del govern i que l’ajuntament hi ha col·laborat en tot el que se li ha demanat i ha donat la cara quan el servei no estava ben atés.

Cinc milions dels Fons Feder i altres 5 que invertirà l’Ajuntament fins 2022. Amb quins projectes i per a quin model de ciutat?

El model que defineix l’Estratègia DUSI per als pròxims anys és la d’un Vinaròs sostenible i inclusiu. Totes les accions es deuen estructurar entorn de les mesures d’estalvi energètic als edificis públics, prevenció de la inundabilitat i la reducció d’emissions de carbon per lluitar contra el canvi climàtic i prevenir-ne les seues conseqüències, a la ciutat adaptada a una futura societat cada vegada més envellida i amb dificultats creixents de mobilitat, evitar que queden grups exclosos de la dinàmica social o de l’accés a tots els drets i serveis i seguir avançant cap a la Smart City. Centres socials, vialitat ciclista, administració electrònica i eficiència energètica formen el nucli de les futures inversions.

Vinaròs és una localitat costera, però cada vegada queda menys costa. Ni espigons ni regeneració de platges i escasses actuacions als despreniments del litoral. Perquè?

Si hi havia projectes de protecció de la costa abans del 2011, podem dir que, ara com ara, no hi ha cap pla integral de defensa de la nostra costa, en l’àmbit provincial. La defensa de la costa pública deu enquadrar-se en les noves previsions derivades del canvi climàtic, una cosa que l’estat espanyol té pendent, i és molt greu. Nosaltres, com tants municipis de la nostra comunitat, vivim de cara a la mar i explotem el potencial turístic i econòmic de les nostres platges, cales i port. El Ministeri de Medi Ambient i els legisladors valencians a Madrid estan obligats a afrontar aquest tema de manera integral i ràpida.

Queden ja menys de dos anys per endavant, quines seran les prioritats?

Tenim grans temes per tancar, com l’inici d’obres de la piscina i de l’escola Jaume I, l’impuls al segon Centre de Salut i les inversions de l’EDUSI. Però més enllà d’aquests temes ja encarrilats, hem de seguir lluitant per temes pendents com la reversió en condicions dignes de l’antiga N-340, les actuacions de costes, les negociacions amb el Port per gestionar algunes zones, el projecte de Residència per la gent gran, la creació del parc municipal d’habitatge social, la millora de l’administració electrònica, la normativa de consultes populars, el mercat de producte ecològic i de proximitat, l’impuls al desplaçament en bicicleta i transport col·lectiu… Queden moltes coses al tinter, i la inacció dels quatre anys anteriors ens obliga a molt.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies