Entrevista a M. Pilar Canalda, autora de ‘Lo Sereno’: «Tots som serenos, vetllem per la nostra seguretat i la dels altres»
DALT DEL SÉNIAULLDECONAVINARÒS MAIL 1 juny, 2025 Vinaròs News
J. JOAQUIM BUJ
M. Pilar Canalda Pastor (Ulldecona, 1985) és llicenciada en Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i en Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili. Ha fet estades laborals en diversos mitjans de comunicació (entre els quals Diari de Tarragona). Ha col·laborat en mitjans de paper, digitals i radiofònics. El 2022 va publicar el pòdcast Bona lletra!, de Ràdio Ulldecona, sobre llengua i literatura catalanes, amb el suport d’Onada Edicions. És professora de llengua i literatura catalana en educació secundària. El seu primer llibre, Lo Sereno, el va escriure els anys 2009, 2010 i 2011. Pilar Canalda va repassar i reescriure els textos durant l’estiu i les vacances de Nadal de l’any passat. Després de presentar-lo a diversos concursos literaris s’ha decidit a publicar-lo amb Onada Edicions i l’ajut de l’Ajuntament d’Ulldecona.
Què et va impulsar a portar l’obra a premis literaris i publicar-la al cap d’uns catorze anys d’haver-la escrit?
Estava corregint un llibre d’una cosina meua i em va inspirar per a reprendre Lo Sereno. Hi havia alguna cosa dins de mi que pensava que havia de dir i això em va donar la força per a tirar endavant. Hi ha moltes hores darrere del llibre.
Has hagut de revisar molt el text i fer-hi canvis, tenint en compte el temps que ha passat des que el vas escriure?
No massa. S’han polit alguns detalls de la història i dels personatges. També s’han revisat qüestions d’estil i llenguatge literari a partir de les propostes de les correctores de l’editorial Eva Cabrera i Dúnia Pla.
Al títol del llibre optes per l’article ‘lo’, propi del tortosí i altres variants del català occidental, és una manera de reivindicar aquest parlar?
M’apeteix l’article ‘Lo’ pel tret dialectal, apareix al títol, tot i que l’obra està ambientada a Tarragona i utilitzo l’estàndard. Però hi ha un personatge que és d’Ascó i en ell defenso, projecto i reivindico el català occidental.
Qui és lo Sereno?
No és un personatge concret. És una metàfora. Tots som serenos, vetllem per nosaltres mateixos, per la nostra seguretat i per la dels altres. També per la virtut de la serenitat a l’hora d’afrontar els problemes, una qüestió cabdal que he assolit bastant i m’ha canviat la vida. A més, el títol fa referència a la cançó Sereno de Zoo, que he escoltat molt mentre corregia l’obra. Per últim, aquest llibre és un homenatge a aquelles persones que ajuden sense esperar res a canvi.
T’identifiques amb Mar, la protagonista?
No. Tots els personatges tenen alguna cosa de mi. Hi ha persones de la meua vida reflectides en els protagonistes del llibre.
La visió de la vida que té la Mar, és una crítica a l’amor romàntic?
En absolut. La Mar és una jove idealista. Té vint-i-sis anys i encara no ha trobat parella. Però no ho critico, vull posar en valor l’amor en el sentit més ampli de la paraula. Hi ha maneres d’estimar diferents i totes ens fan créixer. L’amor de família és la columna on s’arrela la societat, on aprenem i ens projectem com a persones.
Què representa el semàfor de la portada?
Els senyals de trànsit ordenen la circulació i eviten els conflictes. Si hi ha normes i límits tot va millor, tot és més fàcil i s’eviten els problemes. A les xarxes socials falten aquests signes que expliquen visualment (amb icones per exemple) els drets i deures dels productors de continguts i els usuaris. Ens cal més informació, hem de fer sentir la nostra veu i fer valdre els nostres drets.
Per què una obra de teatre?
Perquè a Ulldecona hi ha una gran tradició teatral i l’he viscuda des de menuda. A més, a la universitat vaig cursar una assignatura que em va permetre veure molt de teatre a Barcelona. És un gènere molt dinàmic que m’agrada molt.
T’agradaria que es representés l’obra?
Seria més del que he arribat a imaginar.
Projectes de futur?
M’agradaria fer un pòdcast sobre jocs tradicionals. Ja ho tinc tot preparat, em falta el finançament. Sempre estic escrivint, ara mateix poemes narratius, però no tinc la necessitat de publicar, potser més endavant em torne a animar.
Enllaç a crònica al Diari de Tarragona: