En el 783 de l’atorgament. 25 aniversari de la Festa de la Carta Pobla

MARIANO CASTEJÓN

La història escrita més antiga de Vinaròs es remunta a 1233, data en què l’alqueria musulmana Beni-Al-Arús va ser conquistada i cristianitzada pel rei Jaume I.El 1241 (farà el 29 de setembre 783 anys) es concedia la Carta de Població al senyor Grinyó Ballester i a uns altres cinquanta pobladors.

A Vinaròs tenim la sort de conservar el pergamí original de la carta de poblament. Desconec que hi haja un altre municipi que dispose en propietat l’original, ja que la majoria són còpies del segle XIV i dipositades a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid. Ja a la “Història de Vinaròs” de Borràs Jarque editada el 1929, es diu que el pergamí estava emmarcat en un quadre al despatx de l’Alcaldia. Així va estar molts anys fins que el 1999, mitjançant la intervenció del director Territorial d’Educació, Paco Baila Herrera, va ser restaurat pels tècnics de la Diputació Provincial i es conserva embalada en l’obscuritat, exposant-se el facsímil del pergamí. És el primer document del nostre poble, és la data de naixement, i en el que ja es diu  VINARÒS.

Enguany celebrem el 25 aniversari de l’institucionalitzat de la festa de “cumpleanys” de Vinaròs i no estem per encetar noves batalles ni en col·laborar en polèmiques estèrils sobre la denominació del nostre poble. La denominació oficial és Vinaròs i punt. Crec que la ciutadania també ho té molt clar i no comprendria que es dedicara temps ni esforços en este tema quan tenim per davant tantes i tantes coses que són realment prioritàries.

Tornant al pergamí, al facsímil del pergamí, l’ajuntament va tindre l’encert de fer una edició limitada amb què s’obsequiava personalitats rellevants del municipi i personalitats que ens han visitat.

L’any 2000, sent alcalde Jacinto Moliner Meseguer i per iniciativa del regidor de Cultura Salvador Oliver Foix, en el 759 aniversari de l’atorgament de la Carta de Població es va celebrar la festa per primera vegada amb un seguit d’actes lúdics i culturals que han tingut continuïtat fins a l’actualitat. El cartell anunciador i portada del llibret amb tota la programació va ser obra d’Amat Bellés. Els principals edificis es van revestir, per celebrar els actes, amb símbols que ens parlaven de la nostra història; dalt del campanar onejava el pendó de l’orde de Santa Maria de Montesa, i Sant Jordi d’Alfama i el balcó de l’ajuntament es va decorar amb els pendons de l’Antic Regne de València i l’escut de Vinaròs.

Va ser el primer any de la trobada de puntaires, amb Rosalén Fontanet i Rosa Puigcerver en l’organització, que van omplir el carrer Major amb 500 persones fent “bolillos”.

Es va fer coincidir la data amb el jubileu del 2000 i tots aquells que van pujar en peregrinació a l’ermita  van rebre el do de la indulgència plenària per concessió del Bisbe de la diòcesi Xavier Salinas i Vinyals.

Es va celebrar un cicle de sis conferències a la Casa de la Cultura sobre l’entorn sociocultural a la València del segle XIII, exposicions a l’ auditori municipal i al saló gòtic de l’ Arxiprestal. Va haver-hi el primer Te Deum presidit pel bisbe de la Diòcesi de Tortosa Rvdm. Xavier Salinas, Te Deu gregorià interpretat per la coral juvenil Sant Sebastià. L’acte va reunir representants de totes les ordres religioses que han passat per Vinaròs al llarg de la història.
També es van fer tocs excepcionals de campanes a càrrec del gremi de campaners de València, que van tindre gran repercussió al ser retransmesos des de la mateixa planta de les campanes per la TV Canal 56. No van faltar les desfilades de nanos i gegants, correfocs i pastís gegant d’aniversari, presentació de llibres, concerts com el de la Capella de Ministers, teatre per adults i per als xiquets i xiquetes que van tindre gran protagonisme i participació. Per als escolars de Primària, l’ajuntament va editar la unitat didàctica (que s’adjunta amb PDF) preparada pels mestres Mariano Castejón Chaler i Manuel Porcar Boix, amb dibuixos de M. Porcar Miralles.

En record del primer vinarossenc, i com a màxima distinció local per la investigació, la difusió històrica i cultural es va instaurar el guardó “Grinyó Ballester”, en virtut del reglament d’honors i distincions. La primera escultura per simbolitzar el premi va ser obra de la directora de l’escola municipal d’art Cinta Barberà, representant les anelles d’una cadena enllaçades a un document antic, que bé podria ser la Carta Pobla. La darrera anella simbolitzaria al “Grinyó Ballester” de l’any.

L’acte de lliurament es va portar a terme al saló de plens de l’ajuntament, on Juan Bover Puig el va rebre en reconeixement a la seua tasca en la història de Vinaròs, coincidint amb la seua jubilació com a mestre i director del col·legi Mare de Déu de la Misericòrdia. Va ser director del setmanari Vinaròs, president del Centre d’Estudis del Maestrat i continuà com Cronista Oficial de Vinaròs.
Juan Bover Puig, va nàixer a Vinaròs el 3 de març de 1940 i va faltar l’11 de març del 2006, a l’edat de 66 anys, a conseqüència d’una sobtada malaltia quan estava amb els companys de l’Orfeó Vinarossenc. La pèrdua va provocar una profunda commoció en tota la ciutat.

En l’actualitat la concessió del guardó és bianual. Recordem els guardonats: 2001.-Joaquín Simó. 2002.-Rosa Landete. 2003.-Paco Castell. 2004.- Fundació Caixa Vinaròs. 2005.- Arturo Oliver. 2006.- La Alianza. 2007.-Ramón Redó. 2008.- Sebastián Albiol. 2009.-Francisco Puchol. 2010.- Sebastián Casanova. 2011.- Andrés Albiol. 2012.- Paco Baila. 2013.-Agustín Delgado. 2014.-Amics de Vinaròs. 2016.- José Córdoba. 2018.- Festival de Curtmetratges Agustí Comes. 2021.-Marian Fonellosa Torres. 2023.- Colla de Nanos i Gegants.

Enguany no toca nomenament de Grinyó Ballester però per tot el demés, des de la regidoria de Cultura s’ ha preparat un ampli programa d’actes, culturals i lúdics per a totes les edats i al coincidir en diumenge  s´ha recuperat el Te Deum.  Complim 783 anys, Felicitats i enhorabona a vinarossencs i vinarossenques.